Podríem definir un monopoli com una gran concentració de poder en un mercat, en el cas de Google, el mercat de la recerca d'informació, que li dona el poder d'explotació de la informació i li permet fer fora del mercat els competidors, comprant-los o arraconant-los a posicions marginals. En la recerca d'informació (la porta d'entrada a tot plegat...) Google gaudeix als Estats Units de gairebé el 95% de quota de mercat si comptem la pàgina habitual de resultats, la cerca d'imatges i mapes, la cerca de vídeos, etc. Totes elles, propietat d'Alphabet, la matriu de Google.

Europa és un vassall del continent Google, solament es salven d'aquesta distribució Txèquia i Corea del Sud amb els seus portals de cerca. Rússia i la Xina són altres imperis en el món de la cerca.

Els adolescents i joves americans passen més temps davant d'una pantalla d'ordinador fent el que sigui, que davant d'una pantalla de televisió. El que surt per una pantalla de televisió està més o menys controlat institucionalment, i sinó vegem les batalles existents al voltant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

No és així en el cas de la porta d'entrada a quasi tot en les pantalles d'ordinador grans o petites. La Comissió Europea ha tingut les seves guerres amb Google que han acabat en multes astronòmiques per a un mortal, però no per a un senyor monopoli.

Ara, el Departament de Justícia dels Estats Units ha començat una investigació. També ho ha fet la la FTC (Comissió Federal de Comerç) sobre Google i d'altres ens que tenen la voluntat ferma d'esdevenir monopolis digitals, com Facebook o Amazon. Totes elles són plataformes dominants i no regulades que tenen un gran poder en la comunicació, el comerç i la informació. Veurem doncs aquelles escenes d'una estrada de gent seriosa i un paio (o paia) amb cara d'estressat contestant preguntes amb punta i intel·ligents. Ni s'hi poden negar ni es poden posar "xulos", com passa a d'altres llocs.

No és que Google ho faci malament, ans al contrari, ho fa molt bé. En l'àmbit de la cerca d'informació (on exerceix de porter de la discoteca universal més "guai" del món) l'evolució dels darrers deu anys ha estat extraordinària. En res s'assemblen els resultats d'una cerca de fa deu anys a l'actual. En aspecte i en contingut. Tots els avenços computacionals, lingüístics i psicològics han estat incorporats amb la seva gràcia.

A més, com a grup d'influència, la matriu de Google és el principal "lobista" del seu país en despesa (per un país de "lobis" no està gens malament, i la dada suposa una sorpresa per a qui escriu tot seguint l'estil borbònic de "sin que se note el cuidado"). En aquest sentit, Google és membre visible de la Iniciativa RE100, que compromet a tot un seguit de grans empreses a utilitzar energia provinent 100% de fonts renovables (Google és una gran consumidora d'electricitat). La tasca d'influència també la fan bé, amb certa gràcia. 

Però el 95% és tot, i les forces dominants en un mercat no subjecte a cap restricció poden potser afavorir al consumidor (el que cerca) a curt termini, però a llarg termini lleparà, llei de vida. Google va començar situant de forma prominent a la pàgina de resultats les seves propietats en el món del vídeo, els mapes, els productes, de fet, expulsant de la nostra vista altres opcions que en el seu moment eren millors.

Ha començat a contestar les preguntes tot sol pispant material dels altres sense fer referència directa a l'autor i sense ni tan sols donar les gràcies (trencant el pacte no escrit de que tu entres mitjançant els teus "bots" als meu ordinador per captar i indexar la meva informació, a l'hora que consumeixes el meu ample de banda que pago jo, però almenys fas referència a la informació que he fabricat jo mitjançant un valuós enllaç). I tres quarts del mateix amb el sitema Android per a mòbils i Chrome com a navegador.

Una candidata Demòcrata a les primàries del partit, Elizabeth Warren, ha començat a parlar de la necessària divisió de la companyia. Estiguem atents a la pantalla, configurarà el futur de l'anomenada societat de la informació. Cap dels que seguin a dalt o a baix de l'estrada gosaran "vacil·lar".