Fa uns mesos el meu company Oriol Ges de l'ANJI Bages, explicava les raons per participar del moviment més esperançador, inclusiu i obert al món a (i de) Catalunya. Exacte, el moviment per construir un país millor, per dissenyar un país nou: el moviment popular per la independència.

Milions vàrem anar a votar el 9 de novembre. I la majoria pel SíSí. M'encantaria poder exposar el meu humil raonament de per què vaig votar SíSí. Són els arguments pel Sí de cara el 27S. I ho intentaré fer des d'una perspectiva juvenil. Entenc que hi ha arguments comuns pel SíSí de joves, d'adults, de gent gran i d'infants -que alhora són raons també pels adults. Primer, per què hi ha factors de ciutadania (drets democràtics, socials) que ens afecten igual. Segon, per què els raonaments que aporto parteixen d'una mateixa argumentació: el dret a decidir (ara com a plesbicitàries), la independència, i el procés constituent (participatiu, si pot ser deliberatiu) ofereixen moltes finestres d'oportunitat i acaben amb les ingerències del govern central, del nacionalisme autoritari, excloent i democràticament feble de l'espanyolisme, i d'alguns poderosos.

Per exemple, en les relacions internacionals, podrem replantejar les relacions de cooperació europea, euromediterrània i la resta que tinguem com a ciutadans europeus i que haguéssim firmat com a part del Regne espanyol. Refirmant els tractats internacionals (OTAN, UE, Consell d'Europa) -o no. I en podrem liderar d'altres. Alhora la sortida del euro és una broma de mal gust tenint en compte que Alemanya és el gran factor del manteniment de Grècia a l'eurozona (perquè entre d'altres raons que no venen al cas, són milions de consumidors de productes alemanys).

Tot i saber, com he dit, que algunes (per exemple, la veu pròpia en les relacions internacionals) són comunes amb la resta de ciutadans d'altres edats. Primerament, m'agradaria tornar a exposar que la independència de Catalunya comporta unes finestres d'oportunitat. Alguns diran que això comporta inquietud, problemes o oportunitats en negatiu: cert. Com quan deixem (broma) votar a les eleccions generals a milions de ciutadans que escullen el Partit Popular. La democràcia no és segura.

El que tindrem doncs, són possibilitats de canviar la nostra societat i l'estructura social, político-administrativa i econòmica que se'n deriva. I ajudar a que la resta de ciutadans espanyols la tinguin. Amb el debat nacional i territorial això serà difícil. Ho tenim complicat perdent el temps en debats estèrils sobre Catalunya i Espanya.

Pel que fa només a Catalunya, aquests canvis, cal enfatitzar que són difícilment produïbles via reforma (legal, sense pressió ciutadana) en el mur de contenció del règim del 78. I també via ruptura, perquè (per desgràcia) hi ha una consciència general espanyola anticatalanista. I també, contrària a allò que fem diferent aquí. Alhora hi ha una unitat (fins fa poc) infranquejable que protegeix un grup de privilegiats. Catalans inclosos. Em refereixo a aquells que van convertir-se en el marc de la Transició espanyola en la elit política, social, econòmica, mediàtica i militar (i acadèmica) estatal. I és que qualsevol canvi de l'estats quo (d'aquests priviegiats) és en definitiva una batalla difícil de guanyar, sobretot, sense obrir fronts com el català.

No puc entendre com podem canviar-ho sense la independència, tenint en compte aquesta xarxa de privilegis, silencis i clientelar format pels interessos que tenen entre la Corona Borbònica, el PPSOE (la III Restauració Borbònica), el capitalisme del Boletín Oficial del Estado (Puente Aereo) que uneix gran empresariat madrileny, català i de la resta de l'estat espanyol, remores i llosses del franquisme (Exèrcit, justícia, agències) així com tot el que anomenem casta (política, científica), la Llotja del Bernabeu (poders fàctics), corruptes i corruptors, etc. De fet, l'Estat espanyol com a construcció d'una elit que volia uniformitzar pobles ibèrics, controlar i fer crèixer divisions entre els ciutadans (orígens, llengües, ideologies) i tenir-nos entretinguts amb el nostre Pa i Circ (debat nacionalista, futbol) -Seat, la Roja, els toros-; està perdent força, inpetu, control. I això no seria sinó gràcies a la independència (i també pels diversos moviments socials de contestació, curiosament favorables al dret a decidir). T'hi apuntes... T'esperem al moviment independentista.