Opinió

La Festa Major Alternativa de Manresa contribueix realment a millorar la ciutat?

«Ha inspirat en gran mesura l'actual format de Festa Major oficial i ha esdevingut un escenari de referència nacional»

Bernat Marquilles
17 d'abril del 2024
Actualitzat a les 12:51h

Segurament hi ha moltes maneres de construir una Manresa on els seus habitants puguin viure-hi de manera digne i sostenible amb el seu entorn, però és evident que serà molt difícil d'assolir-la si no la construïm ja avui sota els valors i les pràctiques que la sustentin. Fent una llista ràpida, tindríem un veïnat implicat en els afers col·lectius i cogestionant-ne els recursos; trobaríem una política i una economia posant la vida al centre del desenvolupament local, davant de la creació de riquesa material i de l'interès individual, i per tant superant la cultura consumista i mercantilitzadora; i parlaríem d'un ecosistema urbà que abordés la producció i accés als béns i serveis en una lògica de sostenibilitat socioambiental i sense afany de lucre. Potser una mica idealista?

Per sort ja fa uns anys que el concepte de l'Economia Social i Solidària s'ha popularitzat en l'esfera pública per reforçar aquest camí cap a la construcció de futurs possibles. Però si hi ha un tipus d'iniciatives que a la pràctica avancen i construeixen una cultura de gestió col·lectiva de la vida en la resolució de necessitats, aquests són els béns comuns i les economies comunitàries. Entre aquests destaca sense cap dubte un dels més antics, la Festa Major Alternativa de Manresa, que amb 32 anys de vida a l'esquena és la més antiga de Catalunya. 

En aquestes tres dècades l'Alternativa ha esdevingut part indiscutible de la cultura popular i del patrimoni immaterial de la ciutat, un element identitari dels i les manresanes que no només treballa pel bé comú sinó que és un consolidat bé comú. És una d'aquestes iniciatives que ja avança per aquest futur més digne i sostenible des de la pràctica, un recurs de la ciutat autogestionat de manera horitzontal i assembleària, on qualsevol col·lectiu que en comparteixi els valors de justicia socioambiental pot participar en la construcció i gestió activa d'una oferta musical i cultural accessible i gratuïta. Un projecte de la comunitat per la comunitat, que ha inspirat en gran mesura l'actual format de Festa Major oficial, i que ha esdevingut un escenari de referència nacional a nivell musical, des d'un esperit combatiu, transformador i intergeneracional. 

Juntament amb l'Ateneu La Sèquia, que en la última dècada ha esdevingut també un altre indiscutible bé comú de la ciutat, l'Alternativa ha estat i és el punt de trobada més gran entre moviments socials i economies comunitàries de la ciutat. Un espai altaveu de les seves lluites, una eina per a l'autofinançament d'aquests projectes, i finalment un moment imperdible per la celebració i el reforç del teixit més alternatiu i revolucionari de la ciutat. 
 
I si en una ciutat hi ha un espai de trobada i convivència entre les diversitats, on sigui possible construir i socialitzar aquests valors i pràctiques per construir comunitats més cohesionades i sostenibles, aquest és sense dubte l'espai públic. Carrers i places que, apropiats des de i pel col·lectiu, esdevenen també béns comuns que desborden les lògiques individualistes, consumistes i mercantilistes. Aquelles lògiques que ens porten a desconfiar del diferent, a segregar els espais i barris de la ciutat, i a voler reprimir la vida en comú i l'expressió popular en nom d'una convivència i una seguretat per uns pocs. Quan això passa al nostre barri Antic, aquell que l'Alternativa i la multitud de projectes i col·lectius que la formen reivindiquem donant-li vida i arrelant-hi comunitats, resulta impossible no olorar-hi les mateixes lògiques de qui busca uns barris tranquils i ben gentrificats.
 
Cap veí o veïna del Barri Antic no es qüestiona les activitats de la festa major a la Plaça Major o a la plaça Sant Domènec. La plaça Puigmercadal és la històrica plaça Major de l'Alternativa. I després de totes les pressions legislatives i de l'Ajuntament de Manresa que han fet reduir els horaris nocturns i la capacitat real d'autogestió de la festa, esperar-ne un canvi d'ubicació és matar-ne la seva essència, voler-ne la seva mort. I recordem que darrera l'Alternativa no només hi ha activistes, sinó també comerciants i restauradors del barri Antic que li donen suport, constituint entre tots una comunitat que s'estima i defensa el barri.
 
Per tot això, la Comunalitat de Manresa ens adherim al manifest per defensar la continuïtat de la Festa Major Alternativa de Manresa i en subscrivim les demandes. Perquè la urgència de construir una Manresa habitable passa per nosaltres per reforçar avui els models de gestió dels béns comuns com la Festa Major Alternativa de Manresa, que afronta de cara les lògiques mercantilistes del capitalisme cultivant les veus del feminisme, l'antifeixisme, l'antiracisme i la cultura popular.

Sociòleg, tècnic comunitari i soci treballador de L'Arada Creativitat Social, i coordinador de la Comunalitat de Manresa. 

El més llegit