El 2012, Renaud Camus publicava el llibret El gran reemplaçament, en què defensava una teoria conspirativa segons la qual els francesos blancs catòlics i, per extensió, la població blanca cristiana europea en general, està sent sistemàticament reemplaçada amb pobles no europeus, específicament àrabs, berbers, nord-africans i subsaharians. No cal dir que l'extrema dreta la incorporava, de seguida, al seu argumentari fal·laç per deshumanitzar l'estranger i agitar la seva repressió. Camús ja havia estat acusat d'antisemitisme l'any 2000 en el marc d'un afer que duia el seu nom, i de nou l'any 2017. Entremig, l'any 2014 va ser condemnat per provocació a l'odi i a la violència en contra els musulmans.
L'Apuntador, la revista municipal mensual de l'Ajuntament de Manresa, recull aquest mes de juny un article signat pel portaveu del grup municipal de Junts, Ramon Bacardit, sota el títol No conec el meu veí. En un dels seus paràgrafs, parlant de les dades del padró tancat de Manresa de 2023 fa la reflexió literal "en 5 anys i a aquest ritme, el 60% de la població haurà estat substituïda. Si no ho ha estat a hores d'ara ja", usant una clara instrucció de l'extrema dreta acadèmica per agitar el ninot de la por.
Independentment de la intencionalitat política de l'article, les dades que aporta són falaces, per no dir intencionadament errònies. Per arribar al 60% de "substitució" en cinc anys, extrapola una suposada base del 12% de la població que "s'ha mogut" segons les dades de padró de 2023 aportades en el ple de maig. En aquest 12% hi suma les altes de residència (la població nova que s'empadrona a Manresa) amb les baixes de residència (els que marxen). Però com que encara no en té prou, també hi afegeix les altes per omissió de 2022 i també les correccions per duplicitat, o sigui, tots els errors detectats pels funcionaris del padró.
El total li dona 9.500 persones (11,9%), però en realitat la població que va arribar de nou a Manresa el 2023 és de 5.159 habitants (6,5%), des quals només 1.913 (2,4%) procedeixen de fora de l'estat espanyol, o sigui, deu punts menys dels apuntats pel regidor. Però a banda, no cal ser estadístic per saber que una suposada "substitució" anual del 2,4% (o del 12%) de la població, no és acumulativa exercici rere exercici, com si tots estiguéssim obligats a marxar de Manresa un dia o un altre. Es fa difícil entendre que un arquitecte de professió faci aquests errors de càlcul.
Lluny de ser una reflexió desafortunada puntual, el regidor insistia en la tàctica d'engruixir la teoria de la gran substitució en una mena de reportatge audiovisual sobre Manresa, "la ciutat sense llei" d'un pseudoinfluenciador que s'ha fet públic aquesta setmana. En aquesta entrevista, Bacardit quantifica en un 70% la nova escolarització "no occidental" a la ciutat. "No occidental", aclareix, vol dir, segons ell, africans i sudamericans. També apunta que totes les escoles de la ciutat "excepte tres o quatre" tenen més d'un 90% de l'alumnat d'aquests dos orígens, i que si s'aconseguís un bon índex de segregació, "posaríem totes les escoles a un 80%".
Abans de res, cal dir que, amb bon criteri, no hi ha dades, o no s'han fet públiques, sobre la nacionalitat dels alumnes a les escoles, però sí que existeixen dades dels naixements a la ciutat, el 50% dels quals tenen un o els dos progenitors estrangers, inclosos tots els països que no són africans o sudamericans, o sigui, més de vint punts per sota del que apunta el regidor. Per una altra part, no es pot establir un paral·lelisme exacte, però en el curs que ara acaba, només un 39% dels alumnes que començaven Primària a Manresa eren subjectes del pla de necessitats especials. Aquest percentatge, a banda d'incloure alumnes que no entenen la llengua, també compta els estudiants, espanyols o estrangers, amb problemes socioeconòmics. Aquest percentatge és a l'inici de la primària. En cursos superiors és molt inferior.
No s'hi val tot en la tàctica partidista. Que Manresa es converteixi en una zona àrida de terra cremada no beneficia ningú.