Aquesta vegada m'agradaria començar amb un aclariment: aquest article no vol ser una crítica al projecte municipalista de Guanyem Barcelona. Jo, per sort, ni visc a la capital ni conec la realitat política de Bcn i, per tant, no rau en mi analitzar les aliances de GuanyemBcn. Per sort el país és prou gran i hi ha vida després de la capital i, en aquest sentit, la meva anàlisi pretén ser una ullada a la ciutat de Manresa, que és on jo visc i milito.
Durant els últims dies, s'han escoltat a Manresa cants de sirena sobre la possibilitat d'una candidatura unitària d'esquerres amb la intenció d'apilar diferents partits i moviments socials de la ciutat. Sota la meva òptica, sense massa sentit i molt a corre-cuita i, en política, no funcionen ni la presa ni el "Copiar/Pegar", doncs cada ciutat té la seva realitat. Analitzem doncs la de Manresa?
No tinc cap problema en reconèixer que el principal inconvenient que veig a aquest possible "Front d'Esquerres" és incloure a ICV en el procés. ICV ha estat part del problema durant 16 anys de govern a l'Ajuntament de Manresa i no entenc que, a canvi de res, moviments socials i determinats partits es plantegin tornar a donar legitimitat a ICV. 3 anys després del frau que van resultar ser les seves polítiques i la seva aliança al tripartit, seria un greu error compartir ara espai polític amb els que són, sense dubte, part responsable de la situació actual.
ICV va governar a Manresa durant 16 anys: els 16 anys de la Plaça de la Reforma, l'Ateneu Les Bases, la reconversió del fòrum en una simple immobiliària o l'oblit el cas antic de la ciutat per citar-ne alguns exemples. Van ser doncs còmplices directes de les polítiques del PSC, de la no participació i d'una ciutat actualment devastada per la nefasta gestió de 16 anys de poder.
Democràcia directa? De baix a dalt? Espais autogestionats? Empoderament Popular? Ciutat per a totes? Sous limitats? Res de tot això! De fet, si parlem de sous, és prou divertit: ICV va tenir 2 regidores l'últim mandat a l'Ajuntament de Manresa que tenien els ajustats sous de 4.400 i 3.900 Euros bruts mensuals; - val a dir que van tenir el detallet de baixar un 8% i un 7% respectivament els seus sous a mig mandat, de veritat moltes gràcies -. Ens queda el dubte de si es quedaven tota la retribució, però el que és evident, és que els sous sel's van possar ells, doncs eren al poder. Resolució: Una vergonya més.
I ara els rentarem la cara gratuïtament? A què es deu el suposat canvi d'ICV? Als principis? A recuperar un grapat de vots? A recuperar espais de poder? Ja em perdonareu, però quan fas quelcom per principis, ho fas des del principi oi? Del deute amb La Caixa de Pensions de l'amic Isidre Fainé (el terrorista dels desnonaments) en parlem un altre dia, d'acord?
L'altre gran dubte que em planteja tot aquest fenomen esporàdic rau en el temps. No em tremolen els dits quan escric que ara per ara NO estem preparades per governar des del carrer; penso que estem en un procés d'aprenentatge col·lectiu, d'organització popular, de creació de mecanismes de participació que ens permetin donar un tomb al sistema actual, d'alçar les nostres estructures i de fer entre totes un món just i participatiu. Vull dir que caminem lent per arribar lluny, que piquem pedra i piquem pedra i, que des de les places i la intel·ligència col·lectiva, hem d'esbrinar com gestionem les nostres ciutats i els nostres barris. La pressa no és bona consellera i les dites no son gratuïtes.
Elles ens diran covardes, que no som prou valentes, que ara és el moment i no quan elles governaven. Nosaltres sabem que som les valentes, les que no tenim pressa perquè tenim la raó, les que mentre ens organitzem i encenem els mecanismes ens trenquem la cara al carrer. Valenta descripció de covardia.
Elles ens diran sectàries, que només volem treballar en espais de comoditat i amb gent propera; nosaltres no cedirem en la creació d'espais amplis on tothom hi participi, seguirem colze a colze a cada cantonada fent de la solidaritat la nostra tempesta política. Elles ens diran sectàries a les coherents. El temps dirà i nosaltres, com sempre, seguirem.