Manresa va acollir el passat dissabte el primer acte al Bages, i a Catalunya, de la commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió, que s'allargarà fins a finals del 2014 amb final també a la nostra comarca, a Cardona. Manresa va ser una de les ciutats que més va patir la repressió de les tropes borbòniques, concretament amb la crema de la ciutat, que es va poder veure representada amb un espectacle a la plaça Major després dels parlaments institucionals, a càrrec del director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, el comissari del tricentenari, Miquel Calçada, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i jo mateixa, en representació del Consell Comarcal del Bages.  

 

Manresa, però també altres municipis bagencs, van patir les conseqüències de la guerra i van ser lamentablement protagonistes d'accions que han escrit la història del Bages i del nostre país. Parlem especialment –però no només- dels setges a Cardona, la resistència a Castellbell i el Vilar, la batalla de Talamanca i les viles cremades de Sant Feliu Sasserra, Sallent i Monistrol de Calders (a més de Manresa). Hem de fer referència també a Moià, on va néixer el conseller en cap Rafel Casanova, que ho era l'11 de setembre del 1714. A més, al llarg del tricentenari, altres poblacions organitzaran diverses activitats.

 

Tant el recull d'informació històrica, com els espais que es podran visitar durant tot l'any vinent, el material didàctic i l'agenda d'actes, entre altres, els podreu consultar al web Bages1714.cat, que vam presentar fa només uns dies. Es tracta d'una de les accions de coordinació que fa el Consell Comarcal per recollir tota la informació de la comarca i facilitar-ne la difusió a la ciutadania. També estem organitzant la difusió del material pedagògic preparat per Ensenyament, l'acolliment d'una exposició itinerant del Museu d'Història de Catalunya, un cicle de conferències i un àlbum de cromos, amb la col·laboració de les unions de botiguers dels municipis, sobre la guerra al Bages. 

 

Com comentava a l'inici, la Catalunya central va esdevenir escenari bèl·lic de la Guerra de Successió ja des dels seus inicis. Al Bages, Cardona va posar el punt inicial i final en el calendari, amb el setge borbònic a finals del 1711 i la capitulació del 18 de setembre del 1714, només una setmana després de Barcelona. L'estiu del 1713, després d'haver estat signat el Tractat d'Utrecht i de la marxa dels exèrcits aliats de Catalunya, el front de guerra es va tornar a situar a la Catalunya central. Aquella època va ser de molt terror i va ser quan van cremar Manresa i Sallent, entre altre incendis arreu de Catalunya. Un altre moment destacat va ser a principis del 1714, quan va començar una important guerra de guerrilles contra les guarnicions borbòniques instal·lades en el territori. La victòria dels aliats, la darrera, a la batalla de Talamanca ja no va poder fer res per evitar el triomf dels borbònics a Barcelona, seguida de la capitulació de la fortalesa de Cardona, que no havia estat mai vençuda i que encara avui s'erigeix com a símbol de la resistència catalana. 

 

Per tot això, és de rebut que el Bages acollís aquest inici de la commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió, amb un acte amb un especial protagonisme de Manresa, amb la representació de la crema de la ciutat, però que, gràcies a l'entesa i a la suma d'esforços, es va veure reforçat atorgant també el paper que li correspon a la resta de municipis de la comarca. Tot i els noms propis d'aquestes poblacions, aquesta commemoració és de tots i tots ens l'hem de sentir nostra, i com hem fet en altres i nombroses ocasions, hem d'anar junts i fer pinya per mostrar qui som, com i perquè.

 

Hi ha qui es pregunta com pot ser que la nostra diada, alguns dels nostres símbols nacionals més importants, es basin en una derrota, segurament la més gran patida per Catalunya. És per no oblidar... 

 

Per això, aquesta commemoració ens ha d'ajudar, ara més que mai, a implicar-nos en la construcció nacional i la defensa dels drets de Catalunya. Hem iniciat un procés de reivindicació que ja no té volta enrere, un procés que ens ha de portar cap al futur que decidim nosaltres i en què tots i cadascun hi puguem participar, sense repressions, per poder construir una societat més democràtica, més igualitària, més justa, més rica i plena.