La nostra identitat, la nostra economia

19 d’octubre de 2011
No tothom té clar que allò que forma la identitat d'un territori és una part dels seus recursos econòmics. Però és per aquest motiu que se l'anomena economia de la identitat, perquè a partir d'allò propi, original, es dóna valor afegit a la seva economia. Allò que ens diferencia, que ens fa ser una marca, crea riquesa i ocupació. Al Bages hem de fer una aposta clara en aquest sentit. A la comarca tenim cultura, llengua, símbols, valors, tradicions, manera de fer i, també, el desig de continuar formant una comunitat amb una sèrie de característiques específiques. I tot això, segons Montserrat Guibernau, doctora en teoria social i política, és identitat.

Hem de treballar per donar valor afegit a partir de la nostra pròpia identitat –fets històrics, manifestacions artístiques, denominacions d'origen- a diversos sectors econòmics, com la gastronomia, la indústria cultural, l'artesania, el turisme en general, i diferenciar-nos dels nostres competidors. A Escòcia, per posar un cas exemplificador, han construït una economia de la identitat, perdó per la simplificació, amb whisky, música, castells, el kilt i llegendes com la del monstre del llac Ness. No es tracta d'una idea provincianista, que no s'ho pensi ningú, fins i tot grans figures de l'economia mundial, com el premi Nobel d'Economia George A. Akerlof assegura que “la incorporació del concepte d'identitat pot ser rellevant per a molts successos que l'economia convencional no pot explicar adequadament”.

Al Bages, administracions públiques, empreses i ciutadans, hem de tibar d'aquest fil, creure en les possibilitats de la comarca i entendre la identitat com un dinamitzador econòmic i treballar les possibilitats turístiques com un element importantíssim en aquests moments de crisi. Les dades no enganyen, tot i que es tracta d'un sector afectat per la crisi, en sí mateix no està en crisi. Hem d'intentar que els gairebé 8 milions de turistes de Barcelona (és la xifra rècord que es calcula per al 2011) no es quedin únicament a la capital quan visiten Catalunya. És evident que no tots es mouran cap al Bages i que tenim un país preciós, amb una oferta turística diversa per triar, però hem d'aconseguir turistes, no només visitants, que pernoctin als allotjaments bagencs, que tastin els productes de la terra acompanyats de vins de la nostra DO, que coneguin els principals fets històrics, les tradicions i les llegendes, que visitin els edificis i els espais més bells i que passegin per les nostres rutes naturals i culturals. Possible, ho és.

Des del Consell Comarcal, en aquest àmbit, s'han engegat dos projectes concrets que van en aquest sentit. D'una banda, el Rebost del Bages (www.rebostbages.cat), que promociona els productes autòctons de la comarca per revitalitzar el sector de la producció alimentària i posicionar el Bages com a referent en la producció i la gastronomia de qualitat. L'altre és el Geoparc, que pot esdevenir el parc geològic i miner de referència de Catalunya i permetre el desenvolupament d'un turisme cultural, sostenible i de qualitat. I cal comptar, a més, amb rutes engegades en el seu moment per Ajuntaments i la Generalitat, com la de l'Abat Oliba, la de Pere III i el Camí de Sant Jaume. Les cartes estan sobre la taula, jugar-hi és cosa de tots.