No és feina d'un politicòleg el fet de realitzar prediccions de futur (o així sempre ho he entès jo) però avui m'hi atreviré, producte de la meva joventut irresponsable, temerària i immadura (sic.).
La nova etapa de la globalització capitalista serà més capitalisme. Bé, això és el que passarà si no desprestigiem el règim (la cleptocràcia, el capitalisme financer, el capitalisme neocorporativista o diga-li com vulguis), canviem l'actitud resignada (i aquí cal que fem autocrítica forces de nosaltres) i deixem la por de perdre els drets adquirits per les lluites socials dels nostres avantpassats -que de fet ja ens estan desmantellant (també, abans de la crisi)- i que vàrem tenir en part per la por que van sentir en algun moment els poderosos.
A part d'un canvi d'actitud, l'altre escull serà -com quasi sempre- la resistència al canvi. Tant del propi sistema com de la classe mitjana alta i els petits burgesos així com els càrrecs intermitjos, que voldran seguir protegint aquests drets adquirits, mal anomenats privilegis.
Del propi capitalisme, el principal mur serà la probable i fàcil regeneració del sistema que s'està produint. El problema del capitalisme és alhora la solució del mateix. Les seves contradiccions romanen en el si de l'essència del sistema però aquestes l'obliguen a canviar i a enfortir-se fins a la darrera recaiguda. Per tant, la ràpida reconversió, transformació o canvi estètic que es produeix constantment en el si del sistema social, econòmic i polític (de moment) més curt de la Història (no només de la Contemporània) és el seu flotador de salvació davant tota contradicció que atura o trenca una o vàries parts de l'engranatge. Cal esmentar, que aquest engranatge està basat en un mecanisme pervers que es reprodueix per la circulació del capital però que condueix a la concentració d'aquesta en poques mans. És per això que tenim tantes dificultats per trobar model alternatiu global,... Per aquestes raons és complicat avançar per aquells que superaríem el capitalisme perquè volem un sistema de justícia social millor (si és que se'n pot anomenar així) al que ens ofereix (si és que l'ofereix) el capitalisme social que varen tenir (i ara estem perdent tots) als estats nòrdics i en part a la majoria d'estats europeus com a resposta a un model alternatiu (el desafiament comunista).
Recordem que amb la caiguda del mur de Berlín i de la URSS, aquesta necessitat per seduir la classe treballadora -sobretot, la mitjana, va desaparèixer. I per això l'Estat del Benestar es va començar (sí, abans de la crisi, que ningú es despisti!) a desmantellar.
El que pronostico és un sistema basat en el dogma de la Ciència i de la tecnocràcia. De fet, a alguns països asiàtics l'oposició (amb mobilitzacions socials importants) està demanant governs tècnics. I alhora la idea del desprestigi de la política representativa i parlamentària està conduint -tot i que també hi ha altres factors, a que es generalitzi una argumentació simplista de que hi ha solucions tècniques (i no polítiques) a la majoria de problemes (socials). Molts dels nostres veïns hi podrien estar d'acord: està calant. Tant que a Itàlia van governar els tecnòcrates de Monti i no hi va haver una contestació social pròpia d'una societat fortament democràtica. I no, no tractaré a la societat italiana d'immadura: n'estic fart de discursos paternalistes, tant des de la Espanya gloriosa com de la Catalunya productiva (sic.).
Un altre pronostic que faig. Tot i que la majoria d'informes d'experts sobre una mateixa matèria es contradiuen: un exemple seria el tema de la viabilitat del sistema de pensions públic. La visió tècnica substituirà progressivament la decisió democràtica (de fet la nova gestió pública tatcherista ja va ser això). La idea dels capitalistes serà no entrar en debats polítics i no generar conflicte ni cap innecessària tensió (de fet, ja s'intenta). Per tant, continuaran traspassant allò que abans ho decidia un ens públic a un ens privat (les privatitzacions dels anys 80 i 90 en són un exemple). Actualment ja només ens falta per privatitzar: part de la sanitat, l'ordre públic i l'educació pública ja semi-privatitzada -de fet Wert vol més universitats concertades. I els debats sobre l'interès general, les polítiques públiques i els antigament considerats problemes socials, seran segrestats pel debat tècnic. Alhora intentaran superar la futura supressió de la divisió entre dretes i esquerres que estan realitzant alguns companys. Per exemple, substituint-los per conceptes en que la majoria social se senti més identificada com la de majoria i minoria, o de dalt i de baix. I així, es perpetuarà l'estat de les coses. I a sobre: sense necessitat de situar-se en cap trinxera parlamentària i política ja que no estaran contaminats pel marc mental nascut del canvi de discurs d'algunes esquerres. Substituint termes, de l'estil proletariat, classe treballadora, poble, pels de precariat, classes populars i 99%, conceptes més comprensibles (?) per a tothom el sistema continuarà intacte...
