L'efecte de la Covid19 sobre l'economia que tenim és bàsicament el de reduir, dificultar, impedir, la mobilitat de tot plegat. Sense ser-ne excessivament conscients, les persones humanes tendim a moure'ns i ajuntar-nos, com un estol d'estornells dibuixant figures al cel. Ens movem i ajuntem per viatjar i fer turisme, per comprar el que vulguis en una botiga qualsevol i tenir una “experiència”, per sopar en un restaurant, per agafar un avió i anar a l'altra punta del món a vendre... I un llarg etcètera.

Sembla mentida però la bestiola aquesta ataca per tot arreu el que anomenem mobilitat. Tenim una economia globalitzada basada en la mobilitat de tot i a tothora, i resulta que amb una cosa de conill (ni tan sols una guerra com Déu mana amb tots els seus afanys de destrucció i reconstrucció) gairebé ho paralitza tot. I ja ho va estudiar Marx, el Capital ha de girar amb alegria, és com anar amb bicicleta. Molta eficiència, com un rellotge suís, però no aguanta una bufada d'espelmes. I ull amb la segona volta! La por paralitza també.

Ara ja podem començar a albirar que el cop econòmic és el de la nostra vida, si algun punt de comparació podem establir és amb les fotografies de la gran depressió dels anys trenta. Tots els informes que van sortint de fonts com l'OCDE (el pensament econòmic de les economies desenvolupades), el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial apunten cap al mateix lloc: un escenari en forma de L on ens arrosseguem per terra una bona temporada.

Davant d'això cadascú, amb ajuda o sense ajuda, ha de fer un bon diagnòstic del que els passa als seus clients. Els clients són els que fan l'empresa, no clients vol dir que “no future”. I què els passa de entrada als clients? Doncs que redefiniran del tot les seves necessitats, preferències, gustos, maneres de rebre i acceptar la informació... En definitiva, canviaran. En podem estar segurs. I abans d'anar a un altre mercat cal tenir clar, ben clar, a qui venem o volem vendre la nostra oferta, com hi arribem físicament i comunicativament, amb què comptem, qui ens pot ajudar, etc. Des dels anys vuitanta, ja fa quaranta anys, tots els països han incentivat les exportacions, la inversió a fora, la captació d'inversió de fora, i han creat les institucions i organismes pertinents per treballar aquests objectius. Les Cambres de Comerç, centenàries totes elles, s'han inserit plenament amb aquesta missió des del primer moment.

Però primer de tot tenir clar que el diagnòstic és un punt de partida, i que si les rutes de vaixells portacontenidors es cancel·len, el volum de comerç de productes disminueix una tercera part segons l'Organització Mundial del Comerç. A les fronteres posen sorra a l'engranatge enlloc de lubrificant, i el vent va en un altra direcció. No es pot esperar un mercat de terra promesa a l'estranger (pel sol fet de ser l'estranger). Tot el discurs d'internacionalització pressuposava que el cicle econòmic era diferent en països diferents. Però amb el virus que ataca la mobilitat de tot plegat, el cicle és igual per a tots, la fletxa va cap avall arreu. No hi ha terra promesa de fàcil i imminent accés per a tothom. Si la gran bèstia d'Amazon i companyia us l'ofereixen i l'agafeu sense més, us passarà com a Adam i Eva, sereu expulsats del paradís. No vull dir que no s'hagi de pactar mai amb el diable, però només si cal i ens beneficia, sempre si fem un pacte d'iguals amb Satanàs. I si us prometen créixer amb majúscules, sapigueu que com a molt serà espiritualment, que no ocupa lloc i gairebé ni ocupa quota de mercat.

Què us podem oferir apart de realisme? Us podem oferir pensar amb vosaltres com serà el nou client, com ens hi haurem d'acostar per fer-nos estimar i amb quina proposta. I seguirem mirant a fora, al món sencer, el món encara no ha desaparegut! I si podem d'alguna manera anar directament al que ens compra, molt millor. Un s'ha de fer valer. I així de pas ens preparem per a la propera onada, potser la del clima...