Després de l'any 10 de la crisi i de l'any força més de la creació del mercat comú i de l'any un entremig de la moneda única, podem dir que els objectius de tot plegat estan almenys en entredit, per no parlar d'un absolut fracàs... Deixem-ho en un atzucac. Si l'objectiu era confluir, que els nivells econòmics dels diferents països i regions s'aproximessin per anar fent un gran país a l'estil d'Estats Units, les dades actuals ens diuen que no, i les tendències (dades en moviment) ho corroboren. La distància econòmica entre les regions més riques (per exemple la de Londres) i les regions més pobres (a Bulgària, a Grècia, per no parlar de més a prop) és de 14 a 1. Tota la política de fons europeus com els FEDER, el Fons Social Europeu i d'altres amb sigles més per a iniciats anaven encaminades a resoldre la divergència... Però mig segle després no ho han fet. Es més, les tendències ens diuen que en aquests darrers 10 anys des de "lo mal any primer" a Alemanya, el que anomenem Producte Interior Brut en igualtat de poder adquisitiu per càpita ha augmentat un 11%, mentre que a l'estat espanyol ha disminuït un 8% i a Itàlia un 11% . Sense evidència i percepció de prosperitat compartida no hi ha projecte. 

La dades econòmiques són una aproximació, una modelització, de la realitat força limitada. Ens calen també aproximacions a la política, per exemple sobre qui condueix i cap a on va... La crisi dels refugiats (un desconegut truca a la porta), l'envelliment de la població (i ara que volia conèixer món amb l'Inserso), les pensions que diuen que quasi no cobraré (el 2025 el rati de dependència, és a dir, població major de 65 per població de 15 a 64, serà a l'Estat d'un 30%), la productivitat que no creix prou i no ens surten els números ni per una Renda Universal garantida justeta. La productivitat total dels factors es preveu que creixi una mitjana del 0,6% i l'edat més productiva econòmicament parlant és dels 40 als 49 anys, entre altres coses perquè la població envellida té menys productivitat, diuen els estudiosos. Tot això i molt més fa un "totum revolutum" que fa venir por. I la població envellida vota i no està per gaires experiments, i acaba votant a qui promet retornar a un vell conegut i quasi feliç món d'abans (ai la nostàlgia, en un temps de canvi accelerat d'economia i tecnologia...). Nostàlgia de ser el centre del món i de tenir una vellesa d'anunci de pla de pensions. Els joves podrien optar a experimentar nous camins però cada cop són més minoria.

I a sobre, allò que es diu projecte compartit... "Cadascú fot el que li rota". A Turquia, Líban i Jordània sí que hi ha hagut allau de refugiats, no pas aquí. Per on s'han passat les quotes d'acollida des d'Espanya passant per Polònia, Hongria, etc.? Com acabarà la llibertat de moviment de les persones a través de les fronteres, que és una de les idees constitutives de la Unió? Per no parlar de l'erosió de la fiscalitat corporativa, quan tres dels paradisos més paradisíacs són al cor d'Europa (Luxemburg, Holanda i Suïssa). Autoritat el que es diu autoritat moral, no sembla massa evident. I això porta a una renacionalització (dels vells estats amb els seus cossos d'elit...) de la política quan gran part dels problemes solament es poden resoldre junts.

I no obstant això hi ha gent que des del mateix cor del sistema pensa noves paraules i imagina fets diferents. Una iniciativa que es diu WWWforEUROPE i finançada amb Fons Europeus diagnostica la malaltia i proposa alguns remeis que impliquen allò que se'n diu "pensar fora de la caixa". I que ha de tocar el voraviu a tothom. Per començar, a l'instrument de mesura de tot, el PIB, se li dóna donar la volta com un llençol per passar a mesurar el benestar real de les persones, i se l'anomena "millor vida". I planteja un nou mode de dinamisme econòmic (innovació per a què? Per estalviar solament treball o per estalviar matèries i energia també?). Inclusivitat, que vol dir no als avorrits guetos per a rics i als terrorífics per als altres. Sostenibilitat, que implica que el meu estimat Diesel passarà a ser proscrit d'aquí a tres anys. I proposa donar la volta al sistema fiscal, amb menys fiscalitat al treball i més fiscalitat ecològica i béns heretats (amb la fiscalitat passa com amb les quotes de refugiats, s'ho passen pel forro, i si no vegeu el darrer informe d'OXFAM). Una fiscalitat que no sigui la riota dels optimitzadors fiscals. I experimentar amb monedes complementàries (Alemanya i Suïssa en tenen unes quantes, no cal ridiculitzar si aquí es vol experimentar). Ves per on, potser ha nascut un minyonet ros i blanquet, fum, fum, fum.