La setmana passada van tenir lloc a Manresa dos actes relacionats amb el sector del turisme molt interessants per al Bages. El primer, a la seu del Consell Comarcal, va ser la presentació, davant de polítics, tècnics i empresaris, del Pla de màrqueting de turisme elaborat per la Diputació de Barcelona. Sota el lema Barcelona és molt més, la Diputació ha triat tres marques turístiques, que són Costa de Barcelona, Pirineus de Barcelona i, la corresponent a la Catalunya central, Paisatges de Barcelona. Un nom que, segons van explicar, havia estat molt estudiat i que recomanaven molt, però esperaven la resposta del territori. El nom de Barcelona és un estímul per sí sol i el fet d'estar tan propers a la capital s'ha de vendre com a una oportunitat, no ens en hem de deslligar, sinó tot el contrari, aprofitar-nos de la nostra situació privilegiada. En aquesta nostra destinació de Paisatges de Barcelona o com s'acabi anomenant, s'han escollit dos productes Estrella –Montserrat i Cardona-, 16 productes A –entre ells, la Cova de Sant Ignasi i el monestir de Sant Benet de Bages- i 31 productes B.

A la presentació vam aprofitar per demanar que es treballi colze a colze amb els diferents agents del territori implicats per tal de treballar en un desenvolupament turístic coherent i d'acord amb les necessitats, els valors i les expectatives de la seva gent. És cert que a vegades s'ha treballat paral·lelament en diversos projectes turístics i no s'ha donat prou valor al consens, però el Bages ha de sumar esforços, sobretot tenint en compte que ja disposa d'un patrimoni de primer ordre a tots els nivells (cultural, geològic, paisatgístic, gastronòmic, històric, etc) i això dóna les bases i la garantia per desenvolupar plans turístics potents i sostenibles econòmicament i mediambientalment.

El segon acte a què vull fer referència, més concret, és la presentació del Camí Ignasià per part de la Companyia de Jesús, a la Cambra de Comerç, quan falten 10 anys per celebrar el 500 aniversari de l'estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. Els impulsors de la ruta són Chris Lownley i Josep Lluís Iriberri. El camí dibuixat són més 600 quilòmetres de Loiola a Manresa que es poden fer a peu o bicicleta, en molts casos resseguint alhora el Camí de Sant Jaume, i que s'adrecen tant a peregrins –amb un objectiu de tipus espiritual, de relax i meditació- com a turistes que volen descobrir paisatges, pobles i cultures diverses. L'aposta dels jesuïtes pel Camí Ignasià és ferma i decidida, sobretot per l'important paper a jugar per Manresa, ja que entenen el camí en la mateixa direcció que el va fer Sant Ignasi, és a dir, amb final a la capital bagenca, i no a l'inrevés o en ambdues direccions. Això, evidentment és important per al territori. S'ha de pensar, sobretot en aquests moments de crisi i com ja deia abans, en les possibilitats de desenvolupament econòmic que una ruta d'aquestes característiques suposaria. Més enllà del caminant que busca una experiència espiritual, també hi haurà el turista que arribarà a Manresa, s'hi allotjarà, anirà a dinar i a sopar i comprarà unes records per a la família.

Des del territori –administració, sí, però també privats-, hem d'apostar per aquestes iniciatives i treballar i estar disposats a presentar-nos com una destinació turística de primer nivell, sigui per al pelegrí que recorre els passos de Sant Ignasi, sigui per al caminant que vol fer una ruta per diverses comarques i acaba al Bages, sigui per al barceloní que vol trencar amb el ritme accelerat de la ciutat o sigui per a l'estranger que vol descobrir algun paratge català més enllà de Montserrat. Tenim tots els instruments, hem d'afinar-los i que sonin bé tots alhora.