Farà tot just dos mesos que sóc la presidenta del Consell Comarcal del Bages, tot un repte i una gran responsabilitat. Una de les coses que m'ha cridat l'atenció des d'aquell dia és que moltes persones m'han felicitat pel càrrec perquè "et vaig veure a la tele" o "t'he llegit al diari", però la majoria d'aquesta gent ben informada, un cop em posava a parlar amb ells, em demanava "i, a partir d'ara, què faràs?" o "a què es dedica el Consell?". És a dir, del Consell se'n parla, però potser només en determinats moments o no suficient sobre què fa.

En aquest primer article m'agradaria fer-vos cinc cèntims d'aquesta institució i de la seva utilitat, precisament en un moment en el qual es debat el volum de les administracions públiques i les retallades i els reajustaments estan a l'ordre del dia. La utilitat o no dels consells comarcals ocupa una part important d'aquest debat. D'entrada, crec que quan més pròxima és una administració, millor. Millor coneixerà les necessitats de la seva ciutadania i la manera de cobrir-les, i tindrà més i millors condicions per ser eficaç i eficient. Vaig pensar en això després de parlar amb un expert en planejament urbanístic, que em comentava aquestes xifres: Catalunya té 947 municipis, dels quals més del 50% tenen menys de 1.000 habitants i més del 25% tenen entre 1.001 i 5.000 habitants. Podran aquests municipis -especialment els primers- oferir o seguir oferint els mateixos serveis als seus ciutadans? O és més coherent que una administració supramunicipal com un consell comarcal sigui l'ens que ajudi a mancomunar-ne i gestionar-ne sense que això suposi un llast per als consistoris ni una pèrdua de qualitat de vida per als ciutadans? És clar que els consells comarcals no disposen de grans pressupostos i pateixen, com els Ajuntaments, falta de finançament que els atorga administracions superiors. És cert que ara més que mai cal fer una reflexió sobre l'organització territorial i la multiplicació d'ens públics, però millor que comencin a reduir o eliminar ministeris de l'estat espanyol amb les competències majoritàriament traspassades en el seu moment a les comunitats (ensenyament, sanitat, cultura), que paradoxalment tenen ara més funcionaris que el 1979.

Per què, com afrontaran tants i tants Ajuntaments les retallades en subvencions a escoles de música, a escoles bressol, a beques de menjador, etc? El Consell Comarcal no té la solució miraculosa, però ha d'estar al costat dels municipis, dels seus representants i, en definitiva, de la seva gent, liderant la comarca i fent sentir la seva veu, reclamant millores en infraestructures, aglutinant necessitats, capacitats i projectes de tots els pobles, millorant l'atenció i els serveis als municipis i els seus habitants, potenciant el turisme i el medi com a eines de dinamització econòmica i cultural, potenciant la transversalitat entre municipis i les comarques veïnes per progressar teixint un territori pròsper capaç d'encarar amb optimisme el futur, etc. I en un moment de restriccions i austeritat com l'actual, tot això s'haurà de fer amb imaginació, innovació i amb el màxim de consens possible.

En un altre pas per fer arribar públicament la tasca del Consell, us convido a fer-vos seguidors de la pàgina que hem estrenat a Facebook (www.facebook.com/ccbages). Des del Consell, volem que sigui una eina que ens ajudi a difondre l'actualitat de la institució i que ens permeti estar en contacte amb els ciutadans.