La UE cada cop fa més vergonya. I és que des de fa temps està agafant un rumb que la porta cap a un neoliberalisme cada vegada més extremista i perillós on els principis de solidaritat i defensa dels drets humans queden tan allunyats que gairebé són invisibles. Només cal veure el fracàs en la gestió de la crisi dels refugiats: la proposta europea era la d'acollir 160.000 persones però finalment el nombre ha descendit fins a la ridícula xifra de 272. I, mentrestant, milers de persones s'estan ofegant –si és que no s'han ofegat ja- a la Mediterrània o intenten sobreviure als camps de refugiats en condicions inhumanes.

La UE s'ha convertit en un indret insolidari i cruel. És una barbaritat que durant el Consell s'aprovés donar una partida de 3000 milions d'euros a Turquia perquè el govern d'Erdogan –que viola de manera sistemàtica els drets humans- s'encarregui de fer la feina bruta impedint que els refugiats entrin a Europa. Aquests 3000 milions d'euros que serviran, en principi, per reprimir els refugiats i refugiades, tripliquen el que es dedicarà a ajudes humanitàries. I això s'ha de denunciar.

La UE comença aquest 2016 tal com va acabar el 2015: mostrant la seva cara més cruel. El pla de la Comissió Europea per reubicar 160.000 refugiats entre els diversos Estats membres és un fracàs total. No pot ser que des que es va posar en marxa el sistema de quotes per fer front a la tragèdia dels refugiats, hagin pogut entrar només 272 persones de les 160.000 que s'havien compromès a acollir. Aquesta xifra, 272, evidencia la insolidaritat i la hipocresia dels governs de la UE. I és més; penso que el primer compromís adquirit de reubicar 160.000 persones ja era molt escàs tenint en compte la situació dramàtica imperant a les fronteres i considerant que, només les costes de Grècia van rebre, durant el 2015, a 850.000 persones. 

La UE no compleix amb la legislació internacional i això s'ha de denunciar. Malauradament som testimonis de la multitud de persones que intenten arribar a Europa per la Mediterrània, amb condicions indignes, així com també som espectadors d'una UE despietada que requisa les poques propietats dels refugiats per, diu, cobrir despeses. Ah, i no ens oblidem de la intenció d'alguns països de fer posar, als que arriben, polseres identificatives. Quina vergonya. Que no tenen memòria? Va ser la mateixa Comissió Europea la que va reconèixer les xifres del seu pla i, no obstant això, no han dut a terme cap proposta sobre com continuar a partir d'ara. 

Mentrestant, segueixen arribant emigrants i refugiats a les nostres fronteres exteriors sense que les autoritats europees facin res perquè les seves vides no corrin perill, i els que han aconseguit entrar a Europa s'enfronten a la política de tancament de fronteres internes de l'Espai Schengen que diversos països han posat en marxa.

La meva pregunta és: ¿hi ha algun acord o pla per procedir a reubicar les 159.728 persones que falten? ¿Hi ha algun interès per saber on són i quines són les condicions de vida a les quals s'han d'enfrontar? La gestió d'aquest drama mostra un nou fracàs de la Comissió Europea. I no només per la seva gestió, sinó perquè està permetent la ruptura d'un dels pilars bàsics de la UE, com ho és la suspensió temporal de l'acord de Schengen.

A tot això hi hem de sumar una de les tantes aberracions que s'estan duent a terme, com la de la detenció de diversos voluntaris espanyols de diferents ONG's a Lesbos, acusats de tràfic il·legal de persones quan el que estaven fent era ajudar els refugiats que estaven arribant a l'illa grega des de Turquia, amb les tasques de salvament i acollida. I això després de desmantellar l'Operació Mare Nostrum, que va aconseguir rescatar més de 150.000 persones, i substituir-la per operacions amb una òptica centrada en la seguretat fronterera. Una deixadesa que augmenta el compte dels que naufraguen i moren fugint de la fam i de les guerres en les quals, les polítiques europees hi tenen molt a veure.