Tinc temps per llegir una mica de tot sobre el que hi ha i el que passa. La qual cosa em provoca una sensació difusa de que en conjunt i pels temes que m'interessen de "no nem pa bé".

Llegeixo que el BIS Bank for International Settlements de Ginebra, Banc de Bancs, en un estudi recent menciona que 60 trilions de dòlars en "Swaps" poden comportar un profund risc sistèmic. Es a dir, vigileu que estem com l'any 2007 o 2008, que la part financera "creativa" i "innovadora" ens pot ajudar a petar com ho va fer no fa pas tant.

Llegeixo d'un economista prou reconegut a nivell europeu com Paul de Grauwe que la pujada important de tipus d'interès repercuteix molt favorablement en els fons dipositats per la banca privada als seus comptes del Banc Central Europeu. El volum de dipòsits de la banca privada al BCE a finals de l'any passat és de 4,6 trilions (tornem a parlar de trilions, que són molts zeros i que ara mateix no m'atreveixo a dibuixar quants). Al 2% de remuneració de dipòsits fa una quantitat de 92 bilions (no tants zeros, els podria escriure...) que per entendre'ns ve a ser un 0,75% del PIB dels països de l'àrea Euro. Compareu la quantitat amb la del molt promocionat "Next Generation". I això any rere any amb una perspectiva de pujada de tipus d'interès. És una subvenció, una altra, a la banca. Es poden adduir raons tècniques per aquesta operativa del BCE però no és altra cosa que una decisió política presa per persones que es dediquen a la política, i que si es vol es pot canviar. Com es diu "merienda de negros" en català?

Llegeixo que el nivell de diòxid de carboni, principal gas d'efecte hivernacle entre d'altres, arriba a 435 ppm (435 molècules per cada milió de molècules). Sembla poc per fer tant merder però no hi ha aquesta concentració d'aquest gas des del temps en què corria per l'Est d'Àfrica l'anomenat Australopithecus afarensis, que segons les reconstruccions del seu aspecte era lleig de collons. L'experiment de bruixot que estem duent a terme aquests darrers cent cinquanta anys és molt bèstia, i ara no és una qüestió de polítics o elits solament, o de pensadors. La meitat d'aquest producte emès a l'atmosfera ho ha estat els darrers trenta anys, no hi ha conferències de Río de les Nacions Unides, o COPs anuals (París, Glasgow, etc ) que valguin.

Pel que fa a més a prop de casa, les autoritats competents d'aquí i d'allà  les d'aquí per la via dels fets consumats de la gestió, les d'allà per declaracions a premsa) comencen a cantar les absoltes al "procés" sense que s'hagi resolt o sense que hi hagi cap intenció, ni la menys mínima, de resoldre els problemes de fons que el varen originar. Més val gestió d'un pressupost avui, per esquifit que sigui, però que et permet fer una nota de premsa, que arriscar-se a plantejar les coses de cara encara que si ho fas puguis rebre ben segur una garrotada.

Com que la tònica de tot plegat no ha canviat, sense exagerar massa, en els darrers 64 anys i mig que porto en aquest món, no gaires menys llegint i mirant, començo a sospitar que l'explicació de que tenim un cervell de mamífer, encara que sigui del gènere homo, que no té capacitat d'entendre el que tenim entre mans, és la correcta. Sigui per un biaix cognitiu que valora molt més el temps present (fins a la setmana que ve, fins a les properes eleccions...) que el futur (10 anys, la següent generació que ara va al parvulari...), sigui per la força dels mites que continuen clavats en el nostre cervell individual o col·lectiu (el del creixement i o "progrés" sense fi per exemple, que unes simples operacions matemàtiques constatarien la seva no viabilitat). Potser també la d'un líder, una persona, un grup, clarivident; si surt tant a la tele o a les xarxes és que alguna cosa deuen saber més que els altres.

Comença a sortir del clos dels iniciats l'opció del que en diuen decreixement, paraula que no ha estat prou explicada a nivell de teoria econòmica i menys en l'operativa de cada dia, la d'anar per casa, i que té moltíssimes repercussions en el modus vivendi de tothom, i que vol dir moltes coses i diferents per a diferents públics.

Al Bages, i per les dades que em passen corresponents a l'any 2020, el del Covid dur, sembla que hauria començat aquest camí (és broma... disminució d'activitat empresarial no és exactament igual a decreixement... ). Però estic segur que algú en un dia no tan llunyà ho utilitzarà per dir que som "capdavanters".