Sobre l'organització territorial i administrativa

19 de gener de 2012
Un article de la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Joana Ortega, publicat a La Vanguardia ha tornat a posar sobre la taula –si és que mai havia deixat d'estar-hi- el debat sobre la reestructuració de les administracions públiques, centrant-se, tot i que sense concretar mesures, en els ajuntaments i els consells comarcals. D'aquests, apunta que es podrien eliminar o se'n podria modificar l'estructura.

La supressió dels consells comarcals s'ha de plantejar si és paral·lela a la supressió de les diputacions provincials. Les províncies són, a més, una divisió territorial que no té res a veure amb la tradició ni la història catalanes. L'organització territorial bàsica de Catalunya haurien de ser les vegueries, sense consells ni diputacions. Però la llei de vegueries va ser aturada per CiU en l'arribar a la Generalitat. De les vegueries, Ortega en parla poc a l'escrit i les deixa per ‘més endavant'. Però l'eliminació d'uns –consells i diputacions- i la creació d'unes altres hauria d'anar lligat. Els objectius: estalviar recursos, no duplicar serveis amb altres entitats i eliminar estructures que la gent considera sobreres en aquests moments de crisi. Tot i tenir clar això, no és tan fàcil portar a terme una reorganització, perquè no es tracta de tancar la barraca i ja està. Què farem amb els serveis que deixin de donar-se als municipis, especialment els més petits, que gairebé depenen dels consells comarcals per tenir-los?

Per aquest motiu, més enllà de colors polítics, qualsevol reforma administrativa ha d'estudiar les necessitats de cada comarca i comptar amb el màxim consens territorial sobre quin ha de ser el model d'organització. És clar que no és el mateix el Consell Comarcal del Barcelonès -on hi ha l'Àrea Metropolitana- que el Consell Comarcal del Bages o que qualsevol consell comarcal de la zona dels Pirineus. Fins i tot el número de municipis de Catalunya i la seva mida –per nombre d'habitants- són una qüestió a debatre, potser no n'hi hauria d'haver tants. I ja hi ha casos de comunitats de municipis que s'han unit per gestionar interessos comuns.

Alerta també amb professionalitzar massa determinats llocs de direcció i que no hi hagi un seguiment ni responsabilitat política darrere de les decisions. Sigui un consell d'alcaldes o sigui un consell comarcal qui estigui al capdavant de l'administració territorial, els dos òrgans depenen dels resultats aconseguits en unes eleccions democràtiques. I en el fons, si parlem d'un territori, d'un país, cal tenir visió supramunicipal. Pel que fa al del Bages, el Consell Comarcal no està sobredimensionat i i gestiona amb eficàcia serveis als municipis de gran importància, com les beques menjador, l'ajut al transport escolar i l'atenció social, entre altres. Però la defensa de la feina que fa el nostre consell no significa que no hi hagi la necessitat de debatre l'organització territorial i administrativa de Catalunya. Parlem-ne, però estudiant-ne bé les possibilitats i les conseqüències.