El cor de Catalunya, Manresa, tal i com diuen els promotors de la interessant campanya que porta el nom "Et porto al cor", està plena de coses meravelloses. I és ben cert. Però com bé alguns crítics matisen, hi ha moltes manreses. Sobretot, als seus carrers hi trobem una gran pluralitat; des d'activistes socials, fins a nouvinguts, passant pels desnonaments i per algunes ombres. Segurament, centrar-se en els aspectes negatius no era el motiu pel qual es van reunir (jo no vaig poder) centenars de manresans en l'acte principal que engegava la campanya. Però és prou important com per fer-ne un article.

Com llegiu en el títol d'aquesta columna digital, m'agradaria parlar-vos del McDonald's. D'entrada he de dir que quan l'escrivia he hagut de mesurar el llenguatge i reescriure el començament de l'article una segona vegada -una cosa bastant inaudita en la meva forma de redactar- per suavitzar la totalitat de l'escrit. I ho he fet per respecte al lector: no cal ser barroer per fer un breu esment del que representa aquesta empresa. I el que simbolitza la seva entrada a la nostra ciutat. Les formes, doncs, s'han de mantenir. De fet, exposar unes quantes dades interessants amb ràbia tampoc és bo, perquè a part d'enrabiar-se, un ha de desenrabiar-se. Per tant, feina doble que no cal començar. El que us puc dir és que per a mi és un emblema de violència i una provocació que em recorda la seva perillosa expansió pel món.

La notícia que aquesta gran empresa havia engegat un projecte a Manresa per tenir un establiment em va agafar estupefacte. I em va fer vergonya, tot i que era previsible: de fet m'havia estranyat que en algunes ciutats mitjanes com la capital del Bages no s'hi hagués establert un "restaurant" d'aquests "emprenedors".

L'empresa no és un exemple en el desenvolupament dels drets humans i dels drets laborals, ni en la millora de la ciència humanística, de la salut pública i de la responsabilitat social corporativa. Alguns diran que no és feina seva. Doncs llavors a què es dediquen? A continuació en teniu un resum.

Quan em vaig adonar que s'havia construït l'edifici al bell mig de l'Avinguda Universitària el primer que em va venir al cap va ser la paraula hipocresia. Però alhora, també, em va ballar pel cap el mot coherència. Coherència amb l'actitud que té la política de l'empresa envers l'educació. De fet, McDonald's ja ha entrat al món del negoci de l'educació universitària. Alguns segur que us esteu preguntant, mentre llegiu aquestes ratlles: quina relació té un BigMac (o com es digui aquella hamburguesa greixosa i oliosa) amb la ciència i el món universitari? Doncs ni més ni menys que una càtedra. Ja ho vam avisar els antiBolonya en la nostra època de lluita estudiantil, però llavors érem uns "freaks radicals i violents" que teníem una "actitud conservadora al canvi"; al canvi a pitjor, és clar! De fet una de les denúncies que vaig fer en aquella època va ser la del model "macdonalitzat d'estudiant" que es va promoure amb el Procés de Bolonya, acompanyat d'una mecanització del professorat i una estandarització dels plans docents a nivells de "sobreburocràcia" alarmants. Tot un procés d'estudi a semblança del treballador de l'empresa. Doncs, a part d'aquests elements que s'hi relacionen indirectament, una altre "bestiesa" que com a mínim recordo denunciar al meu bloc digital fou aquesta: la càtedra de McDonald's. Busqueu-la al Google. És de traca.

Mentrestant la Universitat es privatitza via McDonald's, aquesta estén el seu "imperi empresarial" també a les ciutats mitjanes i, alhora (i a efecte d'això) el petit comerç tanca progressivament. I ho fa tant en comptagotes que ni es nota. Però és un fenomen de primera magnitud en el qual pocs polítics i professionals de la comunicació hi estan posant prou atenció. Per no parlar dels ciutadans rasos, que els importa ben poc (en general) on van a comprar, i a qui beneficien amb la seva despesa. De fet, en el llibre de Naomi Klein "No Logo" es recorda el jutge del cas Mac Libel del 19 de juny del 1997 als EUA, que va eximir que "l'acusació que McDonald's paga als seus treballadors salaris molt baixos i amb això ajuda a reduir els sous dels treballadors de la restauració de la Gran Bretanya és certa i té fonament". O sigui, que els restaurants i bars, alguns d'èxi,t tindran una competència estúpida que l'Ajuntament ha deixat passar. I també els restaurants de menjar precuinat que com a mínim són de major qualitat, km0 i amb preus "competitius" enfront la maquinària d'estrès laboral anomenada Mc Donald's. En aquest últim cas, no serà pel preu sinó pel "prestigi social" que, al meu entendre, té, injustament l'empresa líder en hamburgueses.

Cal recordar que els amos de l'edifici actual el volien fer més alt danyant, així, la imatge que hem tingut fins ara de ciutat mitjana, amb pisos que no tapen el sol a la vorera de l'altre costat. L'estil de benestar social americà, o millor dit, de no benestar social, es volia imposar. I és evident que en el cas de l'Avinguda Universitària no taparia l'altre carrer, però en tot cas, contribuiria a un precedent d'edificis alts, trencant amb un paisatge que la campanya "Et porto al cor" també hauria de protegir.

No cal parlar del menjar ràpid ni del problema provocat per la obesitat als Estats Units d'Amèrica. Mai he entès per què ajudem a exportar aquesta dieta gens saludable tenint el model de la mediterrània que a part de sana (com algunes altres) és saborosa i variada. I les etiquetes de qualitat ISO i tota aquella parafernàlia? ... un altre dia parlem de l'entramat i la màfia de l'alimentació: ara no puc allargar més l'article.

En conclusió, que l'alegria dels manresans perquè Manresa ja està al mapa del món pel seu McDonald's no hauria de tenir cap relació amb la campanya "Et porto al cor". Més aviat al contrari, ja que, a banda de contribuir que encara es tanquin més botigues familiars, històriques i de qualitat –en aquest cas gastronòmiques- el que fa la ciutat és promoure aquests models de menjar ràpid.