"Es van necessitar 217 anys, de 1751 a 1967, per alliberar a l'atmosfera 400.000 milions de tones de CO2 (el principal GEH, juntament amb el metà: CH4, l'òxid nitrós: N2O, i l'ozó: O3); 22 anys, de 1968 a 1990, per alliberar--ne la mateixa quantitat; 16, entre 1991 i 2006, i només 11 anys entre 2007 i 2018. Creixements exponencials en la fase de la Gran Acceleració".

Això és el que diu un article extret de no sé on. A pesar de totes les COP (Conferència de les Parts) de la UNFCCC (allò de les Nacions Unides per no se què del Canvi Climàtic). N'hi ha hagut 26, de Trobades de les Parts, la propera el novembre a Glasgow (la ciutat que porta el nom de l'equip del Celtic). Molt èxit no semblen haver tingut el reguitzell d'acords publicitats, especialment el de París (com no podia ser d'una altra manera). Tot un exemple d'unanimitats totals per no fer res. Em sona, és una patologia de moltes organitzacions (sí, sí, sí, i després faig el que em rota).

Per altra banda, científics de tota mena ens estan advertint de les conseqüències funestes que ja té en l'equilibri climàtic aquest abocament de Gasos d'Efecte Hivernacle GEH a l'atmosfera. Ens avisen repetidament que ens acostem (si no ja els hem sobrepassat ja) als punts de no retorn climàtics (gel de l'Àrtic, de l'Antàrtida, de la corrent del Golf, de l'acidificació i escalfament de l'oceà, i uns quants més). Ens avisen d'un possible col·lapse de la Biosfera, amb temperatures a finals de segle comparables a les de l'època dels dinosaures. No hi havia gel a l'Antàrtida. Una història de por, escoltem-la, no fos cas que fos veritat.

El pensament que encara domina i mou el món és l'econòmic, el de finances, el managerial. I ens diu el creixement del PIB (és a dir, el creixement de les activitats que mouen diners, no les altres encara que puguin ser més divertides). I se'ns diu amb estudis parcials que en els darrers any hi ha hagut un desacoblament entre el creixement del PIB i el creixement inferior del consum de materials i energia. Però si ho mirem a nivell global no hi ha hagut pas cap desacoblament, més creixement vol dir més consum de tota classe de materials, energètics o no. La immaterialització de l'economia i el seu creixement era una mentida piadosa. A la vista estan els abocaments de GEH a l'atmosfera. Potser cal canviar el paradigma de l'economia neoclàssica cap a l'economia ecològica. A casa nostra tenim una autoritat mundial en la matèria, en Joan Martínez Alier. Cal parar l'orella.

Les escoles de negoci i els centres d'estudis de tota classe, mena i grandària tenen una eina per a treballar (no predir, no fotem) el que pot passar en un futur, perquè no ens agafi amb els pixats al ventre. És la fabricació d'escenaris (sempre hi ha una matriu de 2x2 i quadricules de colors) en funció d'unes variables principals. La gràcia està en triar quines són les variables principals que poden definir diversos futurs diferents (i aquí entra el tema de com tenim el cap construït, amb una de neoclàssica?, amb un polsim de Green Deal?, amb economia ecològica?). I si posem com a variables un nivell de crisi climàtica catastròfica o una manca de materials per manca suficient i assequible de combustibles com el petroli?

Tot això per començar a dibuixar plans d'acció, pensament estratègic. Si passés això faríem això altre. La mateixa Agència Europea del Medi Ambient EEA comença a suggerir un Pla B, donat que creixement econòmic no és igual a benestar, i les dades de tot plegat son obertes (es poden veure, i qui no les veu es perquè no ho mira).

Per tot això no deixa de cridar l'atenció que pràcticament totes les elits econòmiques catalanes i els seus mitjans de comunicació (és tot un nínxol ecològic) donin suport de forma quasi tràgica a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, ara o mai, amb arguments d'un futur col·lapse d'aquest per massa demanda, o perquè vinguin o no unes empreses i executius que ens portaran llocs de treball de molta qualitat, i que si han de fer transbordament a un altre aeroport es quedaran allà. 

On ens creiem el que ens diuen el científics? De fet, són dades mesurables i conjectures raonades del que li pot passar a la biosfera. O ens creiem el Business as Usual , tot tornarà a la normalitat com no podia ser d'una altra manera, a tothom li agafaran ganes de volar per venir al Mobile, i a sobre amb avions propulsats per hidrogen. Vostès a qui es creuen més? (Ep, sempre es contesta emocionalment més que racionalment). Però fora bo que les elits econòmiques fessin un Pla B conseqüència d'escenaris fabricats amb variables jevi, el de business as usual ja l'han fet.