Aquesta setmana, després de treballar a la universitat, he baixat a la plaça Gispert a berenar. Són dies en què combino feina i actes de campanya, encartellar, vídeos, xerrades... Aquests dies ha tornat la pluja, després de dies de sequera extrema. Sembla que algunes persones encara no vegin la situació límit en què ens trobem pel que fa al canvi climàtic. No semblen tenir en compte l'augment de les desigualtats en salut, l'aparició de noves pandèmies, l'escassetat d'alimentació i, en definitiva, el sorgiment d'una vida més hostil. Observo la plaça Gispert, i encara plou. La Gispert segueix la tendència de les places de la ciutat, amb molt ciment, molt gris i poca vegetació. Almenys aquí hi ha dos arbres. Ens manca preparació com a ciutat, no només per prevenir, sinó per tenir una Manresa que ens permeti suportar dies de molta més calor. No tenim prou ombres.

Passa un jove amb bicicleta, portant un paquet enorme a l'esquena de part d'una empresa de menjar a domicili. Penso que portar una càrrega tan pesada a l'esquena no pot ser saludable. Encara hi ha qui creu que totes nosaltres som lliures de triar les feines que volem, que és únicament qüestió d'esforç. Fa anys que sabem que l'ascensor social, inventat pel capitalisme, no ajuda a gairebé ningú dels pisos més baixos, i la nostra posició social condiciona tant la feina com la salut. Sabem perfectament que el codi postal té un impacte molt major en la salut que el codi genètic, i som conscients de les diferències en com vivim i quan morim dins d'una mateixa ciutat. Per tant, la salut en una ciutat s'explica a través de les condicions socials dels diferents barris. Seguim obstinades a reduir les llistes d'espera i a millorar l'atenció sanitària només des d'una perspectiva clínica, però hauríem de començar a canviar els factors socials perquè tothom pugui tenir una vida saludable i així també reduir les llargues llistes d'espera.

Enfilo el carrer Santa Llúcia, dirigint-me a les piscines municipals. Sembla que la pluja s'està aturant. Algunes façanes dels edificis cauen. Penso que algun partit polític vol portar la Barcelona Posa't guapa aquí a Manresa. Em preocupa que només maquillem les façanes i no les omplim de vida. Fa estona que compto els cotxes que em fan aturar o caminar prop dels portals i botigues. No hauríem de reduir l'ús del cotxe a la ciutat i fomentar zones que permetin caminar i gaudir més dels carrers? Ens queixem del fet que cada vegada hi ha més joves enganxats a les xarxes socials, però al mateix temps els anem eliminant espais on puguin estar al carrer. Em ve al cap un article científic que relacionava els espais verds i les zones d'oci al carrer amb una millor salut mental i un menor consum de substàncies, i em convenço que com a societat no ho estem fent prou bé.

M'he distret amb tanta introspecció i gairebé no m'he adonat que ja tenia un cotxe a sobre. Necessitem aparcaments als afores de la ciutat i carrers transitables pels vianants. Reduir l'ús del cotxe també implica millorar l'activitat física de les persones, reduir una de les principals causes de mort en joves, com són els accidents, i també repensar els carrers i espais per a les persones, no per a màquines que emeten CO₂ i contaminen. Ara recordo que fa una estona pensava en què no fèiem prou en la lluita contra el canvi climàtic. 

Estic arribant a les piscines i ja estic convençut que ja és l'hora de deixar d'imaginar i començar a construir una ciutat per viure, no per sobreviure. Ens cal una ciutat més verda, més humana, més viva, més inclusiva però que, sobretot, generi salut per a totes. Us heu plantejat alguna vegada com seria una ciutat dissenyada per generar salut?