Una de les més grans notícies d'aquest estiu ha estat la que acabem de conèixer aquest dijous 25 d'agost del 2022. Apuntem bé aquesta data ja que a partir d'avui podem afirmar, com, d'alguna forma, la història de Catalunya, o més ben dit la seva prehistòria, ha viscut un gir copernicà de la mà d'una troballa. Es tracta de la troballa realitzada al jaciment de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia) de les restes d'un crani de Neandertal d'una antiguitat d'uns 60.000 anys.

L'excepcionalitat ve donada pel fet que és la primera vegada que els arqueòlegs, en quaranta anys d'excavació, han localitzat una resta humana, exactament dels fragments parcials d'un crani. A l'alegria per la troballa hi hem de sumar-hi l'alegria pel fet que entre els codirectors del jaciment s'hi troba el brillant paleontòleg i arqueòleg Eudald Carbonell (Ribes de Fresser, 1953) que, just fa unes setmanes, va anunciar la seva més que merescuda jubilació, l'any vinent, de les seves responsabilitats al capdavant dels jaciments d'Atapuerca (Burgos) i del mateix Abric Romaní. Possiblement ningú millor que ell per conèixer la importància d'aquesta troballa i no és d'estranyar que l'emoció es reflectís intensament en el seu rostre. I és que la troballa farà que el jaciment entri, segons el propi Carbonell, «al podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèixer el comportament social i cultural dels Neandertals». 

Precisament el sotasignant va tenir, l'any passat, el privilegi de passar un matí d'agost amb Eudald Carbonell al jaciment de Capellades i va comentar-nos la intuïció que eren a punt d'entrar en una nova fase, en forma de canvis notables, als nivells del jaciment. Però, possiblement, no se n'esperaven tant. La troballa confirma, implícitament, com els grans projectes necessiten i requereixen constància, esforç, persistència, resistència i resiliència. Cal dir, però, que, amb excepció de l'Ajuntament de Capellades, el paper de les administracions públiques cap aquest jaciment, fins ara, ha estat de vi petit i de vol gallinaci.

És per això que l'anunci de la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, de declarar el jaciment com a Bé Cultural d'Interès Nacional l'hem d'aplaudir amb, això sí, una mica de cara de póker. Fa anys que la inversió de la Generalitat a l'Abric Romaní està molt per sota del que seria propi d'un país culturalment normalitzat. Ens passa, possiblement, que a l'estar sotmesos, a tothora, pels patrons mentals de rendibilitat econòmica ens costa força d'entedre la importància d'una inversió econòmica en un jaciment arqueològic com aquest.

I això que, possiblement, aquest jaciment ens està portant al cor d'una qüestió que, magníficament, va desglossar Carbonell en la ponència que va realitzar a la Sala de la Plana de l'Om de Manresa el 13 de maig de 2021. I és que el que va passar, en el seu moment, a l'actual jaciment de Capellades és concomitant i ressonant amb el moment que, col·lectivament, estem vivint ara com a espècie humana. A Carbonell li agrada plantejar la selecció tècnica com un mecanisme evolutiu del comportament humà i, així, en aquest jaciment neandertal de Capellades, ha pogut demostrar com la distància entre el comportament del conegut com Homo neanderthalensis amb els primers humans anatòmicamente moderns no és tan gran com es creia.

A partir d'aquest profund coneixement del passat a Carbonell no li tremola la veu per desglossar xerrades tan brillants com l'impartida a Manresa amb el títol Humanització o extinció: deu conceptes d'espècie. Carbonell resta convençut que no hi ha eina millor que el diàleg i com aquest pot contribuir a la reflexió, a poder ser interpel·lats com a membres de l'espècie de l'homo sapiens sapiens que som i que aquesta reflexió ens ajudi a la generació de la consciència crítica d'espècie en uns temps, com sabem, d'allò més crítics. I ja no només estrictament per la pandèmia en la que encara estem immersos, sinó dels canvis i transformacions que està vivint la humanitat per un procés d'acceleració creixent.

Una mirada diària a les notícies ens permet veure com tot el conjunt de la humanitat està tremolant i com, també, ho fa la nostra espècie. Tot això està afectant també en el camp de les relacions socials i de les relacions amb el medi natural. Ens enfrontarem, segons l'Eudald, amb problemes estructurals importantíssims. És important, però, que abans del col·lapse que acabarà produint-se, més tard o més d'hora, haguem pogut reflexionar ja que, així, quan arribi el col·lapse, aquesta reflexió serà la que ens ajudarà i contribuirà a sortir-ne força millor. Serà aleshores quan començaran a canviar els valors i es produiran una sèrie de canvis d'ordre comunicatiu, tecnològic i de socialització. Avançarem, així, cap a un nou tipus d'humanitat que, hores d'ara, ni científicament ni filosòficament som capaços de comprebdre.

És per això que ell proposa un decàleg d'espècie en deu punts per contribuir a la transformació de la societat del coneixement en la societat del pensament. Aquest decàleg és el que estem esperant en forma de llibre que apareixerà la propera tardor. En ell abordarà qüestions tan importants com són la consciència crítica d'espècie, la preservació de la individualitat col·lectiva, la socialització de la tecnologia, la necessitat d'avortar la globalització, la planetització, la diversitat, l'increment de la sociabilitat, la feminització de l'espècie, l'equilibri social i ecològic de l'espècie i, especialment, la necessitat de l'eliminació dels líders.

Aquest darrer punt és un dels eixos que més ha desenvolupat en els darrers mesos. Per a Carbonell no hi ha dubte: cal eliminar, quan abans millors, els líders que ens han portat a una jerarquia social. Els actuals líders que estan en el poder són, a parer seu, els més burros i imbècils. Curiosament, però, han arribat al poder per la pròpia selecció cultural i natural de l'espècie. Tots hem parlat molt de Donald Trump, però tenim exemples molt més a prop per adonar-nos que tenim a líders absolutament inútils. Aquesta construcció d'una jerarquia social és pròpia de mamífers semblants a nosaltres i explicita la manca d'una veritable humanització del planeta.

Ens cal adonar-nos que podem o bé seguir mantenint-nos dins una etologia d'origen animal, que genera l'esmentada jerarquia social, o bé començar a realitzar contribucions agrupades, coordinades i estructurades. Si no ho fem, seguirem posant el poder a les mans d'uns inútils que col·lectivitzen la individualitat. Ens cal, per tant, eliminar la jerarquia característica dels primats. Evidentment, Eudald Carbonell no parla de matar a ningú, però sí de generar les condicions propícies perquè això del lideratge no existeixi mai més. 

Durant el confinament, Eudald Carbonell va tenir la possibilitat de transmetre i comunicar que la pandèmia ens posava al davant d'una veritable qüestió d'espècie. I això no era un problema local o polític sinó que era aquesta qüestió d'espècie. Si la planetització s'hagués instaurat, anteriorment, també ens haguéssim anticipat a una pandèmia que ja havia estat augurada per viròlegs fa més de 25 anys.

[noticiadiari]2/238440[/noticiadiari]
Enmig de l'espera de l'anhelat i nou llibre de Carbonell, no ens podem estar més que felicitar-lo per aquesta immensa troballa i apel·lar a què tots plegats ens sentim una mica més proper aquest importantíssim jaciment de Capellades. Allà s'hi va desenvolupar una part del drama humà que ara, tots en major o menor grau, també estem a punt de viure. I això no és poca cosa...