Molts manresans reflecteixen el seu desamor propi en Vic i, quan arriben les eleccions, els candidats, més proclius a assumir que a proposar, més delerosos d'engreixar prejudicis que de rebatre'ls, reforcen l'imaginari general amb lloances desmesurades cap a la capital d'Osona, unes lloances parcials, interessades i molt injustes si es contraposen a la nostra ciutat.

Generalment es parla de la plaça Major o plaça del Mercat com a exemple d'endreça i del Sucre com a model d'aparcament dissuasori. Jo m'atreviria a afegir dos mèrits més a Vic, un de material i un segon d'immaterial que, a més, van lligats. La Universitat de Vic com a exemple de l'autoestima del seu teixit i de la seva gent, una autocomplaença que per al meu gust és massa propera al xovinisme, però que, no cal negar-ho, li ha permès ser referent molt per sobre dels seus mèrits reals.

Comparar Manresa amb Vic des de Manresa és de provincià. Mentre la nostra ciutat és bressol històric de l'autoorganització, de la lluita obrera i dels moviments populars, la capital d'Osona malda perquè Josep Anglada no torni a entrar a l'Ajuntament anys després de veure-hi néixer Plataforma per Catalunya. Un Vic on l'índex de criminalitat es troba a tocar del de Manresa després d'un creixement del 21,81% des de 2019.

Mentre Manresa té, possiblement, l'Anella Verda més ben estructurada del país i mira cada vegada més el riu, Vic ha de lluitar perquè un Mèder gairebé desaparegut no s'infesti dels purins de l'explotació porcina i l'indústria alimentària local. Un riu Méder que divideix el municipi i converteix Vic Sud en un gheto degut a la gairebé nul·la política d'integració i planificació de la migració estrangera. Una explotació porcina que a més de sobreadobar el subsòl, sobrealimenta l'aire amb la seva característica fortor.

Per no parlar de l'ombra perenne del bisbat sobre la seva realitat diària, una influència que a la capital del Bages és mínima i es limita al folklore religiós, i que fa que Vic sigui històricament molt conservadora i Manresa sigui un referent de les polítiques liberals (en el bon sentit de la paraula).

No continuo per no semblar, precisament, un xovinista manresà. Més que res perquè el que sigui Manresa, per bo o per dolent, no és gràcies a mi i seria estúpid sentir-me'n orgullós, però creia necessari posar més elements sobre la taula perquè qui vulgui Vic, que se'n quedi el pack sencer.