Entre el trànsit modern i el ritme de Manresa, hi ha un indret on sembla que el temps s'alenteixi. A primera vista pot semblar un simple pas per sobre del riu, però si s'hi para atenció, les seves pedres revelen petjades de soldats, de comerciants, de pelegrins i de segles sencers. És un d'aquells punts on la història no només es pot explicar, sinó que encara es pot trepitjar.
Aquest pas ha resistit riades, guerres i canvis socials profunds. Ha connectat comarques, ha rebut passos de cavalleries i de carros, i també silencis d'espiritualitat. Però, quin pont és aquest, tan carregat de memòria i simbologia?
El Pont Vell, l'ànima de pedra de Manresa
Parlem del Pont Vell de Manresa, una estructura que travessa el riu Cardener i que ha estat testimoni privilegiat de la història de la ciutat des de l'edat mitjana. L'actual pont data del segle XIV, tot i que substitueix altres estructures més antigues, probablement d'origen romà i romànic. Amb els seus vuit arcs ogivals i la seva silueta robusta i elegant alhora, és molt més que una construcció funcional: és un símbol de resistència i identitat.
Amb més de cent metres de longitud, el Pont Vell és una fita obligada per a tothom qui vulgui comprendre com es teixia la ciutat al voltant del seu riu, del comerç i de les rutes medievals que comunicaven Montserrat, Manresa i el Pirineu.
Un escenari de llegendes i espiritualitat
El Pont Vell també és escenari essencial de la tradició ignasiana. Segons la llegenda, va ser el lloc on Ignasi de Loiola va demanar almoina en la seva estada a Manresa el 1522, i ha quedat vinculat simbòlicament a la seva transformació espiritual. Avui forma part del Camí Ignasià, una ruta de pelegrinatge moderna que evoca aquell viatge interior.
A més, forma part del Misteri de la Llum, el relat mític que explica com la ciutat va aconseguir portar l'aigua de la Séquia cap al nucli urbà després d'un conflicte amb el Bisbat de Vic. Segons la tradició, una llum misteriosa va travessar el pont i va entrar a l'església del Carme, desencadenant un canvi d'actitud providencial. El pont, en aquest context, és literalment un pas entre la resistència humana i la intervenció divina.
- El Pont Vell de Manresa amb la basílica de la Seu sota un dels seus arcs
- Aerial
Un mirador privilegiat de la ciutat i del temps
Passejar avui pel Pont Vell és una experiència de connexió directa amb el passat. Des del seu traçat, es poden contemplar les façanes de la ciutat antiga, la silueta majestuosa de la Seu i el verd de la Vall del Paradís, amb Montserrat a l'horitzó. Al seu entorn, s'hi poden seguir itineraris patrimonials que porten a la capella de Sant Marc, al camí de la Font de Fans o a les escales de la Creu del Tort, recentment recuperades.
El pont, restaurat diverses vegades al llarg dels segles, conserva el seu traçat original i encara manté el caràcter auster i noble que defineix l'arquitectura gòtica catalana. És un lloc on cada pedra parla, i on el present de Manresa continua passant per damunt d'un passat que no s'esborra.
Una estructura viva, entre llegenda i realitat
El Pont Vell no és només un monument: és un testimoni actiu, una peça del paisatge urbà que encara connecta, literalment i simbòlicament, dues ribes i dues èpoques. Encara avui, molts manresans el creuen sense pensar-hi gaire. Però per a qui s'hi atura amb curiositat, és un llibre obert de pedra, d'aigua i de memòria.
