Torna La Fumera, la Festa Major Alternativa de Sallent, amb l’aposta consolidada de festa autogestionada, al centre del poble, gratuïta i apuntalada per més de 150 voluntaris. Sallent es tornarà a volcar amb les colles, les camises, sis espais diferents i una seixantena d’actes que començaran el dimecres 4 de setembre.

La Fumera vol tornar a demostrar "que els barris, pobles i ciutats, són millors si construïm festes populars". Carla Ruiz, portaveu de la festa, assenyala que "no només fem una festa major, sinó que reivindiquem la memòria, ens fem més poble i fem trinxera contra les que voldrien la cultura fora de l’espai públic". L’eix temàtic d’enguany assenyala el feixisme "també l’ultradreta nostrada en català, perquè segueix sent feixisme". Els organitzadors detallen que "la cultura catalana no és excloent ni racista, és oberta i acollidora i així la fem a La Fumera".

Des de dimecres 4 de setembre fins el dilluns 9 la Festa Major Alternativa s’instal·larà en sis espais del centre de Sallent per dur-hi a terme una seixantena d’activitats. Amb una programació intergeneracional, multidisciplinar i per a tots els gustos. Música, dansa, teatre, cultura popular, exposicions culturals, espectacles participatius, infantils, tallers, cercaviles, gimcanes, esport… i de sardanes fins a reggaeton.

Algunes de les activitats més destacades són l’edició especial del podcast en directe l’Arrabassada, amb Valtònyc com a convidat especial; el pregó, que aquest any versarà sobre l’antifeixisme; les actuacions de Sara Socas, Svetlana, Diego Cortés, la Cosina i el Cor de Teies; i la segona edició de la mostra de curtrmetratges socials La Bobina. A més, s’hi sumen els actes tradicionals que ja formen part de La Fumera: toc de sirena, joc de colles, el temperi, la carretada i el ball de confeti. Així com les activitats de la Carbonera, plena de propostes per als més petits i amb la Cleta, una bicicleta que fa batuts saludables.

La Fumera també fa una aposta pel feminisme, a baix i dalt dels escenaris. Per exemple, donant visibilitat a les dones en un dia fort com dissabte, on tots els grups estan formats per noies o identitats queer. A més, cada any s’actualitza el protocol contra les agressions masclistes i s’estableixen espais segurs per a dones i persones LGTBIQ+.

Els organitzadors tenen molt clar que part de l’èxit de La Fumera té a veure amb "la falta d’originalitat i de propostes creatives per part de la Festa Major de l’Ajuntament, que ja no s’esforça ni a fer una festa digna per a tots els públics". Critiquen que l’Ajuntament "se centra en complir l’expedient i continua organitzant una festa des dels despatxos sense participació del poble en les decisions".

Però la festa també funciona "per haver fet del centre del poble l’espai de festa i gaudi". Per això, com assenyala una altra de les portaveus, Laia Rodríguez, "aquest any continuarem aplicant mesures per cuidar els veïns i veïnes." Com per exemple un pla de reducció del soroll, "a partir d’un estudi reglamentat que es va iniciar el 2023 i que ens permet recollir dades reals del volum dels concerts amb un mesurador de decibels". L’acció, entre altres mesures, consisteix en regular els decibels de la nit i les proves de so de la tarda. I també s’acaben els concerts de l’escenari més d’hora i la música posterior canvia d’espai i amb un volum notòriament més reduït fins al moment de tancar.

Més de 150 voluntaris fan possible la festa, però també 17 col·lectius i sis espais diferents. Amb un pressupost de gairebé 50.000 euros, l’autogestió es revela com una forma de practicar la responsabilitat col·lectiva i d’aportar a la cultura popular sense dependre de subvencions. Els organitzadors lamenten que "l’Ajuntament de Sallent no fa una gestió participada ni rigorosa dels recursos públics, per això La Fumera som transparents i mostrem públicament els nostres números i rebutgem accedir a subvencions municipals mentre no hi hagi uns processos de participació ciutadana que reparteixin millor els recursos públics".

La Fumera es finança a través de diverses vies: barres, àpats, venda de camises i merxandatge, col·laboracions de comerços i empreses i altres actes durant l’any. La festa també s’ha fet gran amb projectes autoconstruïts com els lavabos o els contenidors de vaixell convertits en barres, cuina i magatzems.

En un moment que les festes populars al carrer estan en entredit "per aquells que voldrien un espai públic asèptic i sense crítica", La Fumera un any més posarà al mapa dels Països Catalans una festa que traspassa fronteres generacionals i també geogràfiques convertint-se en un referent de les Festes Majors del nostre país.