
Em sap greu assumir que estic cansat. Cansat de fer el tifa en un país on sembla que tothom estigui d'acord i ningú mogui fitxa. Cansat de tenir proclames com a única defensa, això sí, braç en alt com si tinguéssim capacitat d'amenaça. Cansat només amb el fet d'imaginar quina innovadora mobilització s'inventarà a la propera l'espavilat de torn per sortir a teles i diaris. Cansat de saber que hi haurà propera. Cansat de saber que tampoc donarem resposta a la propera.
Trenquem ja! Trenqueu ja perquè això ens petarà als dits, i el dia que peti, ja no serà per una qüestió social, o de llengua, o de país. Serà per tot. I Londres i Atenes semblaran els Barrufets en 3D. El país ja no s'estima ni a ell mateix. Fem de policies pel PIRMI i aprovem rebaixes en la successió dels més rics. Retallem serveis bàsics a la salut i Duran i Lleida segueix fent suite de Ritz de dilluns a divendres.
Mentre anem fent cassolades, rai. Mentre des de l'estat segueixin les cortines de fum en forma de reformes constitucionals i sentències judicials sobre la llengua, anirem fent la mona quintuplicant les xifres de manifestants que digui la policia i arribant a casa contents per haver sortit al diari.
Jo no. Jo estic cansat. He arribat a un punt que a mi, si no és per una revolució a la francesa, que no m'avisin.