
Superfície ocupada durant la concentració de dimarts. Foto: Google Maps
Comptar manifestants sempre ha estat una feina complicada per als mitjans de comunicació i els agents implicats, però existeixen eines que poden facilitar aquesta tasca fins a donar una xifra aproximada prou ajustada a la realitat.
La important concentració que va viure dimarts la plaça Major de Manresa convocada per l'ANC i Òmnium contra les suspensions cautelars de la Llei de consultes i el Decret del 9-N, no s'ha escapat a aquest ball de xifres, lògic quan el número de concentrats és important i la primera mesura de quantificació és l'experiència o la comparació amb altres concentracions. Així, mentre Manresainfo.cat informava que 4.000 persones s'havien concentrat a la plaça Major, Regió7 digital valorava que n'hi havia més de 2.000, xifra que en l'edició de paper d'aquest dimecres feia créixer fins als 2.500. Altres mitjans de la comarca també xifraven la concentració en 2.000 persones.
Per comparació
A primer cop d'ull una manera de quantificar els manifestants o concentrats en un acte, és pel mètode de comparació amb altres concentracions en el mateix espai. Així, en el seu moment, els mitjans de l'època van valorar que en la celebració de la lliga del TDK Manresa al final de la temporada 1997-98, a la plaça Major s'hi van concentrar 7.500 persones. Tot i la llunyania d'aquella data, s'ha de considerar que durant aquell acte de reconeixement la densitat a la plaça havia de ser gairebé asfixiant per arribar a aquesta quantitat.
Per fer una comparació més aproximada i més propera en el temps, tenim les Marxes de Torxes per la Independència que se celebren cada any la vigília de la Diada Nacional de Catalunya. En la darrera, ara encara no fa un mes, l'organització i els mitjans vàrem coincidir a valorar que a la plaça Major de Manresa hi van arribar 3.500 persones. El mètode de càlcul no es basava en cap anàlisi massa científica, però sí que comptava amb una eina de valoració molt potent: la venda de torxes. Si els organitzadors havien venut 3.000 torxes, era fàcil preveure que, en aquells moments, a la plaça hi podia haver aquesta xifra, i més -que es va valorar en 500 persones- que no havien pogut o no havien volgut comprar la torxa.
Comparativament amb la darrera Marxa de Torxes, en la concentració d'aquest dimarts hi havia, sens dubte, molta més gent. Els periodistes que vàrem tenir l'oportunitat de seguir totes dues concentracions des d'un punt alt, i amb menys d'un mes de separació entre els dos actes, ho vàrem poder certificar des del balcó de l'Ajuntament. Tot i la plaça gairebé plena de la passada Marxa de Torxes, s'ha de considerar que la densitat entre els concentrats és més aviat baixa, sobretot per precaució amb les flames de la vora.
Científicament
De totes maneres, la comparativa amb altres concentracions similars té un problema de càlcul de base. Si el primer càlcul és erroni, arrossega les quantificacions que es fan posteriorment.
Així, doncs, la millor manera d'aproximar-se a la convocatòria d'una concentració o manifestació és aplicar mètodes científics, com els que aconsella la web de contrast per a mitjans Contrastant. La fórmula no té cap tipus de complicació: es calculen els metres quadrats ocupats i es multipliquen per la densitat de persones per metre quadrat.
En aquest sentit, la superfície total de la Plaça Major de Manresa (veure imatge de la notícia), sense la porxada de l'Ajuntament, i sense el tram de la baixada del Pòpul, comptada amb l'eina daftlogic, dóna una superfície bruta de 1732m2. A aquesta superfície cal restar-hi l'ocupada per les terrasses dels establiments de la plaça, que són aproximadament 200m2. Tot i amb tot, a les terrasses molta gent estava concentrada dempeus, i la majoria dels que estaven asseguts tenien estelades i elements independentistes. Per una altra part, la concentració s'endinsava als trams més enganxats a la plaça del carrer Sobrerroca i Sant Miquel, que no estan inclosos en el càlcul de superfície inicial. Amb aquests elements es pot establir una superfície ocupada que oscil·laria entre els 1.500 i els 1.700 metres quadrats.
Seguint les indicacions de Contrastant, en una concentració aturada, la densitat de persones per metre quadrat és de 2 a 3. Tenint en compte la dificultat que es tenia per anar d'un punt a l'altra de la plaça Major durant la concentració, no seria gens descabellat aplicar una densitat mitja de les dues recomanades, o sigui, de 2,5 persones per m2.
D'aquesta manera, aplicant, científicament, les dades obtingudes en el càlcul de superfície ocupada i la densitat de persones per metre quadrat, dóna que en la concentració a la plaça Major contra la suspensió cautelar de la Llei de consultes i el Decret del 9-N, hi havia una forquilla d'entre 3.750 i 4.250 persones. Aproximadament, la xifra que va donar Manresainfo.cat i, en tot cas, molt allunyada de la que van donar altres mitjans.