Moià ha vist com en aquesta legislatura es controlava el monstre del deute que afogava el poble des que amb la sortida de l'exalcalde Josep Montràs es va posar llums i taquígrafs als comptes municipals. Havent pres algunes mesures força dràstiques, com la reducció del 40% de la plantilla, l'alcalde Dionís Guiteras ha aconseguit desempallegar-se del títol honorífic de ser el municipi més endeutat de l'Estat. Amb l'aval de la gestió feta en aquest àmbit, ara Guiteras té ganes de fer coses i confia a revalidar l'hegemonia de la candidatura republicana. En un consistori en què Guiteras tenia tretze regidors i CiU només tres, també caldrà veure com es reorganitza l'equilibri de forces si PSC i Capgirem entren al plenari.

Les eleccions del 2011 i la marxa de Josep Montràs d'una alcaldia que feia 28 anys que ocupava van destapar a Moià uns comptes municipals que evidenciaven la fallida tècnica d'un ajuntament de 6.000 habitants, fins al punt de no poder pagar les nòmines. El deute del consistori es va arribar a quantificar en 25 MEUR. Amb mesures força dràstiques i un pla d'ajust imposat per l'Estat com a avalador, Moià ha aconseguit passar d'un endeutament del 395% el 2011 a situar-se per sota del 90% un cop s'acabi el 2019. Així, el compromís de donar estabilitat a les finances municipals que Dionís Guiteras havia establert en trenta anys s'haurà aconseguit en dues legislatures. 

Hi ha diversos factors que han ajudat a aquesta reducció, com la racionalització dels serveis que prestava l'ajuntament, que va comportar l'acomiadament del 40% del personal, o la rebaixa d'interessos i el pla de pagament a proveïdors que es va posar en marxa el 2012, entre d'altres. 

Anades i vingudes del jutjat de l'exalcalde Josep Montràs

El 2016, la jutgessa del Penal 2 de Manresa va condemnar l'exalcalde de Moià, Josep Montràs, a nou mesos de presó perquè el va considerar autor d'un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella, i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular, representada per l'Ajuntament, i la defensa van arribar a un acord. Montràs va reconèixer els fets, cosa que va permetre la reducció de la condemna de tres anys a què s'afrontava a només nou – tot i que no va entrar a presó perquè la pena no arribava als dos anys- i també al pagament d'una multa de 3.600 euros. 

D'altra banda, fa poc més d'un any, el Penal 2 de Manresa també va admetre el recurs presentat per l'Ajuntament de Moià en què s'absolia l'exalcalde convergent d'un delicte de prevaricació administrativa per haver afavorit un empresari amb la signatura de dos convenis urbanístics irregulars. En el recurs, el consistori discrepava en què, tal com deia la sentència, els acords busquessin evitar la pèrdua de 150 llocs de treball que depenien de l'escorxador i no perjudiquessin els interessos municipals. Segons el consistori, els informes dels tècnics municipals indicaven el contrari. I tal com defensaven, la finalitat dels acords era "impedir l'execució d'unes sentències que declaraven il·legals les llicències de l'escorxador" i en cap cas donaven permís a Montràs "per mercadejar amb les potestats de planejament, gestió i execució urbanística".

La nova depuradora, la gestió de les deixalles i una ruta cultural

Malgrat els ajustos a què la tensa situació econòmica ha sotmès el municipi, en aquesta legislatura també s'ha tirat endavant l'adjudicació de la nova depuradora, amb l'objectiu que la nova infraestructura dupliqui la capacitat de l'actual. La futura estació ha de millorar la qualitat de l'aigua de la Tosca i el Calders. A mitjans del 2018, el consistori va adjudicar en un mateix concurs la redacció del projecte executiu, la realització de l'obra i l'explotació a la UTE Aquambiente i Copcisa. La inversió global és de 3 MEUR. Redimensionar la depuradora al creixement de població que ha experimentat Moià en els darrers anys era una exigència de la societat civil que es va materialitzar en la plataforma ‘A contracorrent', qui exigia "responsabilitat" a la capital del Moianès en el tractament de les aigües que arribaven al riu. 

Pel que fa a les deixalles, el consistori ha decidit no posar el servei a licitació després d'anys de concessió a una empresa i l'empresa municipal d'aigües de Moià és qui s'encarregarà de fer-ho. Aquest canvi permetrà al consistori plantejar-se si manté el mateix sistema o s'opta per alternatives com el porta a porta. El canvi operatiu s'hauria de fer entre els mesos de maig i juny i ha de suposar un estalvi de prop de 130.000 euros. 

A nivell cultural i de patrimoni, Moià ha creat una ruta amb 18 punts d'interès per descobrir els llocs més destacats del seu nucli antic per donar a conèixer la seva història. En total hi ha instal·lats una cinquantena d'elements gràfics per ressaltar punts com Can Carner, Cal Cristo, Cal Calderó o la casa natal de Rafael Casanova. 

En matèria cultural, també en aquest mandat, s'ha instal·lat una passarel·la a La Cova de les Teixoneres de Moià per mantenir les visites durant els treballs al jaciment. D'aquesta manera, els treballs dels arqueòlegs no queden alterats per les visites, ni tampoc els visitants hauran de deixar d'anar-hi si hi ha excavacions. Com a grans descobertes de les campanyes de l'estiu, els arqueòlegs van trobar l'any 2016 una dent de llet i el parietal d'un nen neandertal de fa 50.000 anys. La importància de la descoberta rau perquè va ser la primera vegada que es localitzaven fòssils d'un homínid en el jaciment. 

Moià, capital de la comarca del Moianès

El 2015 Moià es va convertir en la capital de la comarca més jove de Catalunya. Amb el naixement de la reivindicació històrica del Moianès, també va néixer la necessitat de nous serveis comarcals. Amb tot, però, no va ser fins a principis del 2018 que la majoria de serveis es van posar en marxa. Segurament, un dels que ha tingut més ressò ha estat l'obertura de l'oficina dels Mossos d'Esquadra, que comparteix instal·lacions amb la Policia Local de Moià, i el fet que es donin suport en algunes de les actuacions quan és necessari. Per l'alcalde, això ha implicat un canvi de paradigma de la seguretat a la comarca fent-la molt més propera al ciutadà. 

Candidatures a la carrera municipal

La carrera per l'alcaldia en aquestes eleccions estarà disputada per quatre partits. Si bé ara l'hegemonia la té ERC, amb Ara Moià –AM, amb deu de tretze regidors, caldrà veure com es reorganitza el consistori si PSC i Capgirem aconsegueixen representació i també el paper que faran els exconvergents, ara sota les sigles de Junts per Moià. 

Dionís Guiteras es presenta com a cap de llista d'Ara Moià i, de ser escollit, seria el seu tercer mandat. Per Guiteras, un cop endreçat el deute i havent deixat de ser "simples gestors del municipi", ara té ganes de "contribuir al municipi i fer nous projectes". Els eixos principals de la campanya seran la necessitat d'elaborar un nou POUM, proporcionar a Moià nous equipaments municipals "ben dotats i eficients" i també desenvolupar el Pla de mobilitat que han aprovat recentment. Segons el batlle, properament també es podria desencallar el futur de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i l'obertura del pàrquing del CAP que fa anys que està a mitges. A nivell comarcal, Guiteras vol que el municipi passi a ser "tractor" de la comarca i ser "propositius" en el lideratge de nous projectes. En les eleccions del 2015 Ara Moià – AM va aconseguir 1.673 vots, el 74% del total. 

Junts per Moià ha escollit Maria Tarter com a alcaldable. Tot i que és la primera vegada que es presenta com a cap de llista, actualment ja forma part del consistori com a regidora i portaveu dels exconvergents. Tant a les eleccions del 2011 com les del 2015 anava de número 2. Per Tarter, un dels eixos principals de la propera legislatura serà la redacció d'un nou POUM que ha d'endreçar l'urbanisme a la ciutat. La candidata vol millorar els resultats del 2015, en què CiU va obtenir 463 vots, un 20,5% del total. 

Noves candidatures que aspiren a entrar al consistori

Capgirem Moià – CUP Alternativa Municipalista presenta Basha Changue com a cap de llista. De número 2 porta Dídac Romoldi, mentre que Eduard Altarriba serà el número 3. Els cupaires promouen un urbanisme racional davant el desgavell constructiu de les darreres dècades i per això creuen que cal posar "ordre, seny i raó" a l'ordenació urbana. La candidatura també defensa una pagesia arrelada al territori, un medi ambient en equilibri i més equipaments per poder acollir activitats culturals, artístiques, cíviques i esportives. 

Susana Tapia encapçalarà la candidatura de Progrés-Socialistes. Sota el lema Totes i tots som Moià, Tapia té com a objectiu "fer tot allò que puguem perquè les coses millorin i tothom se senti més implicat en els afers col·lectius i protagonista de les coses del poble". Enric Terencio i Rafael Manzanera l'acompanyen als primers llocs de la candidatura.