Manresainfo.cat havia de transmetre via twitter el debat de divendres nit que organitzaven la Revista mensual el Pou de la Gallina i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, però la inexistència de senyal Wi-Fi i la poca cobertura mòbil –d'Orange, si més no- a la sala d'actes de la Casa Lluvià ho han fet impossible. Tot i aquest impediment, la mecànica de l'acte amb preguntes creuades entre els candidats ha fet que, després d'alguns debats insofribles, s'hagi trobat una fórmula atractiva per a l'espectador i, imaginem, més relaxada pel candidat. Finalment sembla confirmar-se, també, que el candidat de PxC, Albert Pericas, s'ha adonat que el seu flux de vots no li prové de la reflexió política i que obrint la boca confirma allò que només se li suposa quan la té tancada; ha faltat al debat i ja és el segon consecutiu.

Cadascun dels nou candidats presents ha formulat preguntes a tres dels seus rivals en un joc de tres torns que ha donat un total de vint-i-set preguntes i respostes que han estat rematades per un quart torn de preguntes de la FAVM. Els primers tres torns de preguntes creuades han servir per confirmar que, com deia el filòsof, ja majoria de vegades és més important la pregunta que es fa, que la resposta que se n'obté. "Ras i curt: Quan li puja la campanya i com s'han finançat?" de Majó a Soler. "Pensen tenir en compte l'origen i la llengua a l'hora de donar els ajuts socials?" de Rubio a Ara. "Què faria per millorar el SIAD?" de Camprubí a Junyent, són exemples de qüestions que s'han formulat amb un ull al paper i un altre a l'adversari junt a altres molt més innocents, però que també han donat la possibilitat als candidats d'esplaiar-se.

En definitiva: continuem sense tenir massa txitxa política, però aquesta nit de divendres s'ha pogut gaudir amb un espectacle d'improvisació, amb un cos a cos polític, amb bones maneres, però amb algun torpede poc dissimulat.