La coalició Junts pel Sí, que agrupa representants de CDC, ERC, exmembres d'altres formacions (MES, Demòcrates per Catalunya) i independents té amb David Bonvehí i Torras (CDC, número 25 per Barcelona) i Adriana Delgado Herreros (ERC, 36) els primers candidats de la comarca. 

David Bonvehí i Torras va néixer a Fonollosa el 1979 i és diputat al Parlament des del 2010. Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, advocat i col·legiat a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, té un Màster en dret d'empresa a Formaselect España. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 2003, ha estat alcalde de Fonollosa (2003-2007) i és president comarcal del Bages de CDC des del 2008.

Pel que fa a Adriana Delgado i Herreros, va néixer al Pont de Vilomara fa 37 anys, tot i que es va criar a Sant Vicenç de Castellet. És periodista i ha treballat al diari Regió7, com a corresponsal al Bages de COMRàdio, Avui i La Vanguardia. Va entrar com a regidora per Esquerra a l'Ajuntament el 2011 i va passar a ser portaveu del grup municipal a mitjans de legislatura. Va ser presidenta del Consell Comarcal del Bages (juliol 2011-juliol 2013).

- Quins serien els punts principals del seu programa?

- David Bonvehí: aquestes eleccions són per fer el referèndum que no hem pogut fer. En cas de majoria, formaríem un govern que seria de diferents partits i ideologies perquè tractarà d'iniciar el procés cap a la independència.

Establirem negociacions de tu a tu amb l'Estat i Europa, acabarem les estructures d'estat. El govern prepararà la Llei de Transició que aprovarà el Parlament, que permetrà passar de l'administració estatal a la catalana.

També cuidarem del Bages i del dia a dia.

- Creus que són necessàries aquestes eleccions?

- Adriana Delgado: sí, evidentment. No se les ha tret el Mas, hi ha una petició social al carrer que, en no poder celebrar el 9N de manera oficial, hem d'acabar ara aquest primer pas; el referèndum.

També acabem de veure un nou 11 de setembre on s'ha vist la força i la voluntat de canvi de la gent. Cal veure cap a on vol anar la gent.

- Quins serien els punts principals del seu programa?

- AD: estem convençuts que guanyarem, i hem d'aconseguir un resultat incontestable i inqüestionable per tirar endavant el full de ruta. Esperem un bon resultat per part de la CUP.

- DB: El primer dia iniciarem el procés amb una resolució, no farem cap salt al buit: tenim seguretat jurídica i de majoria de diputats. Acabarem amb uns eleccions constituents i amb l'elaboració d'una constitució al cap d'un any i mig.

- Quins són els passos a realitzar en aquest any i mig?

- AD/DB: el full de ruta seria: mandat democràtic amb diputats i escons, el Parlament aprova la declaració solemne d'inici del procés, Llei de Transició mentre el govern de concentració treballa al dia a dia, el Parlament declara la independència i aprova la celebració d'eleccions constitutives on els partits es presentaran per acordar la nova constitució, que s'aprovarà per referèndum del poble català.

Tot aquest procés, que pot durar un any i mig, té seguretat política, perquè vindrem d'unes eleccions al Parlament i un mandat democràtic, i jurídica.

- Hi hauria alguna condició de la CUP que faria inviable un acord de govern?

- DB: Tant si tenim majoria absoluta com no, podem tenir acords amb la CUP i també amb altres partits, com ja ha passat aquesta darrera legislatura. 

- AD: Aquestes eleccions són diferents i els escenaris també. Som una candidatura, però volem sumar amb la CUP i amb gent que està a altres formacions que esperem que es moguin i siguin més clars. No ho hem de fer sols. Tots hem de ser bastant generosos davant situacions excepcionals.

- DB: No donem credibilitat a les declaracions que fan membres de la CUP de que no faran president a Mas; el president fa postures que ho fan possible.

- Després d'anys amb majories absolutes de CiU, com es que no es va intentar abans dur a terme aquest procés d'independència?

- DB: som un partit nacionalista que pensava que la nació catalana podria ser totalment respectada dins d'un estat espanyol que reconegués que som una nació, i per això hem apostat per aquesta via els darrers 35 anys.

Després de l'Estatut vam fer un últim intent amb el pacte fiscal i, davant de la negativa, hem vist que si Catalunya vol ser una nació, ha de tenir Estat propi, com deia Prat de la Riba.

- Com es viu l'encaix entre ERC i CDC?

- AD: Estem creant un comitè local i comarcal amb membres de les dues formacions polítiques i d'independents. La cosa va molt bé. Sobre el futur, ja s'anirà veient. Ideològicament tots tenim les nostres creences, i és difícil deixar-ho pel camí.