Aspecte de la sala d'actes del Consell, amb els 33 consellers i públic. Foto: Catpress

La constitució del Consell Comarcal del Bages sota la presidència inicial d'edat de Francesc Martínez, com a conseller menys jove dels trenta-tres que formaran la institució, hauria d'haver durat el que duren les intervencions dels representants dels set grups –quatre de monomembres- i de la presidència després de ser nomenada. Si molt apurem podríem mantenir el cor encongit en una votació secreta, no pas per descobrir-hi un trànsfuga que pugui girar les majories, sinó per donar l'oportunitat als companys de premsa gràfica de fer un arxiu fotogràfic de les trenta-tres cares dels trenta-tres consellers, i per acabar de relacionar rostres amb noms quan aquests no són de circulació política habitual. Sinó, mà alçada, com es voten les coses quan no es té res a amagar.

Tret d'això, veure el bon alcalde de Castellnou de Bages, Francesc Martínez, fent de "niño de San Ildefonso" repetint la cantarella del jurament o promesa de lleialtat al rei –a la bandera i a les JONS, hi podrien afegir- i d'acatament de la constitució i l'Estatut trenta-tres vegades només dóna per jugar a veure que ja ningú jura, ni els d'Unió, que els d'ERC prometen per imperatiu legal, que la CUP també, però més emprenyada -va donar la sensació que Majó es mossegava la llengua per no dir "És necessari tot això?"-, que els de CiU fan el que volen, uns prometen, els altres per imperatiu legal i fins i tot un –Daniel Mauriz- "sense renunciar a la lliure determinació de Catalunya", i la resta, promesa pelada, que no és poc en un estat d'essència catòlica com el que ens regenta.

Els discursos dels grups de govern, si se'm permet, previsibles, molt tipus Consell Comarcal: tren, crisi, polígons industrials, menjadors escolars, TIC, consens, coordinació i bona entesa amb els ajuntaments i els seus alcaldes. Tant feia qui dels tres integrants del futur govern parlés, que la línia entre ERC, PSC i ICV convergia com en els fils d'una màquina de cinteria. Una mica més de punta al llapis es va poder treure amb les intervencions de Javaloyes i Majó, el popular retraient a la CUP "el vot cap a un govern on hi ha el PSC", i el municipalista, i ja comença a no ser novetat, convertint-se en l'orador amb més arguments i taules de tots durant el migdia polític.

Pericas, i tampoc és novetat, va aixecar les rialles d'una Sala d'Actes plena com mai demanant a les altres formacions "que no tinguessin por de PxC". Ho feia abans d'insistir en que s'ha de controlar la immigració i acabar amb els ajuts als països pobres.

Finalment, a la castellgalina Eva Llobet li va tocar fer el paper de la força més votada indignada per un pacte "legítim" però no "justificable" entre formacions que no havien guanyat les eleccions, tot recordant que la proposta dels nacionalistes era la d'un pacte de consens entre les forces amb alcaldies. Llobet, a més, va insistir en la necessitat de reformulació de totes les estructures del Consell Comarcal, començant per la gerència, malgrat després va tenir el detall de regalar-li un "tot i que l'actual és una molt bona professional". La intervenció de Llobet va acabar reforçant un argument que ja havia pronunciat a mig discurs: que el pacte de govern "es deu a interessos econòmics i salarials"...

Votació secreta, crònica d'un recompte anunciat (17 vots per a Delgado (ERC), 14 vots per a Tarín (CiU), 1 vot per a Pericas (PxC) i un vot en blanc), i discurs de la nova presidenta en que va demanar la implicació dels grups, dels alcaldes, dels treballadors del Consell; va respondre Llobet dient "que no hi ha interessos econòmics ni salarials" rere el pacte i reivindicant la seva joventut com una manera de treballar sense "haver d'arrossegar motxilles". Fi de la sessió a l'hora de dinar.