Pere Fontanals: Per vist que no hi havia conflicte per la velocitat de creuer de la Macarena a la processó de Divendres Sant de Manresa, Déu n'hi do l'enrenou que ha creat entre els lectors – comentaristes del Manresainfo.cat la notícia de les desavinences entre uns i altres sobre el ritme i el decalatge que ha de tenir la marxa mortuòria de Crist.

A un pas de l'autofuetada i de caminar per sobre de vidres trencats, els andalusos defensen el sacrifici d'enfilar uns quants quilos de fusta i punt de creu com a mesura de fe i acusen els altres confrares de fer trampes amb talles rodades que no signifiquen cap esforç. Com si per arribar a Déu només es pogués fer a mode filipí.

Els integristes catalans parlen de portar la Macarena a la seva terra d'origen i passejar-la entre tintos i jamones, i lluor de bombeta de l'anònima cremant tot el Sant dia. Els més il·lustrats recorden que la Verge era jueva, ni andalusa ni catalana, ni la Macarena ni la Moreneta.

I en el fons hom creu –o sigui, jo crec- que d'una i altra banda hi ha un problema més nacional que de fe. Aquella remor que sona a setantera però que encara és tan actual de creure uns que poden dir qui és i qui no és d'aquesta terra, i els altres cagar-se en ella –en castellà- malgrat ser on viuen i on treballen –els que tenen sort- i en molts casos, fins i tot, on han nascut.

Trist llegir invitacions a tornar a Andalusia. I més trist encara llegir comentaris maleint Catalunya. I tot plegat per la icona d'una senyora que va morir fa 2000 anys. Com en els 60 i 70, però amb menys justificació.