Pere Fontanals: En el ple de Manresa de dijous el flamant nou regidor de PxC, Sebastià Llort, presentava a ple una proposició contra les retallades a la sanitat pública amb un text que recordava en forma i estil qualsevol manifest que editen aquests dies col·lectius realment conscienciats i col·lectius filosocialistes. L'escrit reclamava un servei públic, de qualitat i que arribés a tothom. Llort, que s'apunta amb la mateixa candidesa a un sindicat, a un club de petanca, a un esbart dansaire o a PxC, devia pensar que una circular de la UGT en forma de proposició convenceria la junta de portaveus que acabarien abraçant el canvi d'estil del partit xenòfob i es rendirien a la saba nova que representava ell. Un condescendent "aquest sí es el camí" pronunciat amb una mà a l'espatlla i una mitja rialla d'aprovació per algun polític veterà hagués copat les expectatives del voluntariós nou regidor.

Contra això, i amb el mèrit de ser una sala tancada a la premsa, el doctor va diagnosticar el sindicalista: "ens vol prendre el pel? Sigui coherent home: tot el discurs del seu partit contra la immigració i ens vol colar una moció en defensa de la sanitat pública i universal". Llort va quedar tocat. Tant que en comptes de fer una anàlisi crítica de la reflexió d'Irujo –¿perquè els costa tant als regidors de PxC fer una anàlisi de qualsevol cosa?- i rectificar o arriscar-se a mantenir la moció, va arrencar la seva intervenció en el ple reproduint l'enfrontament privat amb el doctor, davant de tots els regidors, el públic i els mitjans.

La incoherència del regidor Llort no rau tant en el fet de pertànyer a un partit únicament racista i fer veure que tenen més arguments que aquest amb una proposta raonable i oberta a tothom. No. La seva incoherència no és aquesta. O si més no, no ho és més que la d'aquell socialista que es defineix d'esquerres, o aquell de CiU que diu tenir sensibilitat social més enllà de la caritat cristiana, o aquell d'Iniciativa que es defineix ecologista mentre defensa els llocs de treball a les Mines de Sallent. No. La incoherència està en la seva indignació.

Una de dos: o Llort és un cínic o Llort no sap en quin partit s'ha fotut. El despit que va demostrar amb un dia de temps per a la reflexió traient el tema de forma poc intel·ligent davant del ple –i del públic i dels mitjans- i, sobretot, el fet de renegar d'Anglada amb llums i taquígrafs i de negar la màxima de l'ideari del seu partit fan creure que no és un cínic. Però per altra banda és impossible que algú pugui, ja no dic votar, sinó entrar a militar a PxC, presentar-se en la llista i sortir de regidor sense saber de que va la cosa i no ser babau.

Queda, malgrat tot, una tercera opció, que és que el regidor Sebastià Llort es tingui a ell mateix com a un refundador, un messies o un Protàgores dels nostres temps que té el deure de portar un nou missatge als militants de PxC i per extensió a la resta de formacions. A la Junta de Portaveus no se'n va sortir, però segur que ho tornarà a intentar davant la desesperació de Pericas.

En tot cas, si lícit és que PxC es presenti a les eleccions, més lícit és encara que se l'arraconi, se li diguin les coses a la cara i se'ls mostri la mateixa compassió que tindrien ells vers alguns veïns seus. No hi ha mitges tintes ni possibilitat de diàleg. No hi ha lloc a l'ambigüitat ni en ares a la democràcia. És per això que cal felicitar el regidor Irujo per no fer veure que no ha sentit o que no va amb ell. Cal felicitar-nos tots de les manifestacions gens ambigües que s'han anat escoltant del 22-M ençà i que no es limiten a denunciar, sinó que combaten el populisme racial d'aquesta formació.