23
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
19:35h
Arran de les acusacions realitzades per l'empresa Transversal sobre el concurs per a la museïtzació del Museu del Barroc de Manresa, que diversos partits han reproduït en els seus discursos electorals, el govern de Manresa format per ERC i Junts per Manresa ha emès un comunicat de resposta.
El govern manifesta que el concurs públic per adjudicar el projecte museogràfic per al futur Museu del Barroc de Catalunya, que s'ubicarà a l'antic Col·legi Sant Ignasi, "ha seguit escrupolosament els procediments legals establerts". El govern recorda que el procés es troba ara als tribunals arran de la denúncia efectuada per Transversal, "una de les empreses que s'hi va presentar, i que no va resultar guanyadora".
El govern considera "que cal respectar la decisió que prendran els tribunals i creu que l'aparició d'aquest tema en plena campanya, que recupera un tema explicat abastament des de fa dos anys, és per pur interès electoral a més d'una instrumentalització de la contesa electoral per generar un estat d'opinió i afavorir interessos particulars". Malgrat això, i "atès que s'està posant en dubte el rigor i la professionalitat dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa, així com la dels seus representants polítics", el govern municipal ha cregut necessari realitzar alguns aclariments.
D'entrada, vol reiterar que com a Ajuntament de Manresa "s'ha donat informació sobre el concurs públic i sobre les obres sempre que s'ha requerit, ja sigui mitjançant comunicats, plens municipals o rodes de premsa". El govern recorda que la regidora de Cultura va informar del concurs públic al ple el 17 de juny del 2021, i que un mes després es va emetre una nota de premsa donant també totes les explicacions. Més recentment, en la presentació del projecte museogràfic que es va fer aquest mes de març, "es va tornar explicar de nou el cost de les obres". I, aquest passat dia 16 de maig, recorda que l'alcalde va respondre a les acusacions realitzades per l'empresa denunciant en una entrevista al Canal Taronja, negant qualsevol irregularitat.
Pel que fa al concurs per a la museografia del Museu del Barroc de Catalunya, que Transversal ha portat als tribunals, el govern vol aclarir "que és un projecte de 65.279,50 euros, IVA inclòs". Així, explica que el procés constava de dues fases. En la primera, les empreses havien d'acreditar l'autoria de projectes similars al del Museu del Barroc que haguessin realitzat, per tal de valorar la seva expertesa, capacitat tècnica i qualitat de l'equip de treball, entre altres aspectes, tal com ja havia explicar l'Ajuntament. S'hi van presentar catorze empreses. D'aquestes, quatre van passar a la segona volta, en la qual van tenir tres mesos per elaborar i redactar la seva proposta museogràfica. Van ser Croquis, Varis Arquitectes, Transversal i Playmedia.
El govern aclareix que quan es van escollir aquestes quatre empreses, "es va obrir un període per fer al·legacions, en què cap d'elles no en va fer, de manera que es va donar per bo el resultat de la primera fase".
En la segona fase, ja només amb quatre finalistes, "el jurat qualificador, format per dotze persones expertes, en representació l'Ajuntament de Manresa, el Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i un expert independent, va escollir com a proposta més ben valorada la presentada per l'empresa Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions". El govern municipal recorda que "és en aquest moment que Transversal (segona classificada) mostra el seu desacord i comença a qüestionar el concurs". A l'entendre del govern, "Transversal no qüestiona el resultat ni el veredicte del jurat, que ha fet guanyador a Croquis, ni cap moment del procés de la segona volta, sinó que qüestiona la primera volta, que ja s'havia donat per tancada i per bona, i que no havia rebut al·legacions en el termini establert". Cal tenir en compte que aquests és un dels motius del litigi que, en primera instància, el Jurat Contenciós ha fallat a favor de l'empresa, tot i que actualment està recorregut al TSJC.
L'Ajuntament de Manresa va desestimar el recurs per extemporani, "atenent-se també a la doctrina dels actes propis i al principi de bona fe: si no es va presentar recurs contra el resultat de la primera fase, donant-lo tàcitament per bo, no es pot pretendre actuar en sentit contrari quan a posteriori el resultat final no t'és favorable".
Sobre les acusacions de Transversal sobre l'expedient de Playmedia, el govern explica que "durant la primera volta es va requerir a aquesta empresa més informació i aclariments sobre els projectes que havien presentat i un cop aquesta empresa ho va presentar, la documentació es va afegir al seu expedient, dins el termini atorgat a l'empresa per a realitzar aquests aclariments".
Transversal també acusa Croquis, l'empresa guanyadora, "d'atribuir-se projectes que no eren seus en la primera fase del concurs per tal de mostrar la seva vàlua". El govern explica que a la primera fase del concurs es va acreditar l'experiència mitjançant "el que s'anomenen declaracions responsables, un document que acredita que el que es presenta és cert". "Amb tot, i ja davant les acusacions, se'ls va sol·licitar certificats de tots els projectes que havien presentat, documentació que van avançar per correu electrònic i dels quals la regidora Crespo ja disposava al ple del 17 de juny del 2021, i que posteriorment es van entrar oficialment per registre a l'Ajuntament", aclareix.
El govern explica que cal tenir en compte que els treballs per rehabilitar l'antic Col·legi Sant Ignasi (segle XVIII-XIX), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), "s'han anat fent per fases, que s'han anat afrontant en funció de la disponibilitat pressupostària i del finançament extern que s'ha anat aconseguint".
Dels 8.000 metres quadrats totals, l'actuació de rehabilitació s'ha centrat en 6.000 (els 2.000 restants corresponen a l'arxiu). A la planta baixa, hi haurà l'espai d'acollida de pelegrins, la recepció i sales per a exposicions temporals. A la primera planta s'hi ubicarà el Museu del Barroc de Catalunya, la segona planta es destinarà al Museu de la ciutat de Manresa i la tercera planta acollirà un espai dedicat a la Fundació de Josep Mestres Cabanes, un magatzem, que serà visitable, i els espais tècnics administratius. Pel que fa al claustre, serà de lliure accés i, per tant, quedarà obert a la ciutadania, que guanyarà un nou espai públic preparat també per programar actes culturals.
Els treballs fets i que queden pendents ascendeixen a 9 milions d'euros, IVA inclòs, explica el govern. Més de la meitat del finançament (5,2 milions d'euros) prové de subvencions específiques per a la recuperació de patrimoni, provinents dels fons europeus Feder, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels fons Next Generation, de la convocatòria del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. El percentatge subvencionat, que ara és del 57,8%, encara té marge per augmentar, ja que poden arribar més ajuts en un futur.
En aquests moments, s'està encarant el tram final de les obres dels nous accessos i de la rehabilitació interior. En paral·lel, l'Ajuntament de Manresa ja ha iniciat la licitació dels treballs de les noves sales del Museu del Barroc, que inclouen l'adequació dels espais i les instal·lacions d'electricitat, climatització i seguretat i, finalment, l'execució de la museografia. Es preveu que els treballs es desenvolupin al llarg d'aquest any i que les noves sales es puguin inaugurar el 2024.
El govern posa èmfasi en el fet que la intervenció a l'antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa "és una acció estratègica que permet complir diversos objectius: recuperar patrimoni, guanyar un equipament cultural de referència al país, transformar urbanísticament tot l'entorn, revitalitzar el Centre Històric, en especial el barri de les Escodines, i deixar un llegat físic de la commemoració dels 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa, que s'ha desenvolupat amb l'objectiu de potenciar la ciutat com a destinació turística a través de la petjada patrimonial ignasiana i del fet que Manresa és final del Camí Ignasià".
El govern manifesta que el concurs públic per adjudicar el projecte museogràfic per al futur Museu del Barroc de Catalunya, que s'ubicarà a l'antic Col·legi Sant Ignasi, "ha seguit escrupolosament els procediments legals establerts". El govern recorda que el procés es troba ara als tribunals arran de la denúncia efectuada per Transversal, "una de les empreses que s'hi va presentar, i que no va resultar guanyadora".
El govern considera "que cal respectar la decisió que prendran els tribunals i creu que l'aparició d'aquest tema en plena campanya, que recupera un tema explicat abastament des de fa dos anys, és per pur interès electoral a més d'una instrumentalització de la contesa electoral per generar un estat d'opinió i afavorir interessos particulars". Malgrat això, i "atès que s'està posant en dubte el rigor i la professionalitat dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa, així com la dels seus representants polítics", el govern municipal ha cregut necessari realitzar alguns aclariments.
D'entrada, vol reiterar que com a Ajuntament de Manresa "s'ha donat informació sobre el concurs públic i sobre les obres sempre que s'ha requerit, ja sigui mitjançant comunicats, plens municipals o rodes de premsa". El govern recorda que la regidora de Cultura va informar del concurs públic al ple el 17 de juny del 2021, i que un mes després es va emetre una nota de premsa donant també totes les explicacions. Més recentment, en la presentació del projecte museogràfic que es va fer aquest mes de març, "es va tornar explicar de nou el cost de les obres". I, aquest passat dia 16 de maig, recorda que l'alcalde va respondre a les acusacions realitzades per l'empresa denunciant en una entrevista al Canal Taronja, negant qualsevol irregularitat.
Pel que fa al concurs per a la museografia del Museu del Barroc de Catalunya, que Transversal ha portat als tribunals, el govern vol aclarir "que és un projecte de 65.279,50 euros, IVA inclòs". Així, explica que el procés constava de dues fases. En la primera, les empreses havien d'acreditar l'autoria de projectes similars al del Museu del Barroc que haguessin realitzat, per tal de valorar la seva expertesa, capacitat tècnica i qualitat de l'equip de treball, entre altres aspectes, tal com ja havia explicar l'Ajuntament. S'hi van presentar catorze empreses. D'aquestes, quatre van passar a la segona volta, en la qual van tenir tres mesos per elaborar i redactar la seva proposta museogràfica. Van ser Croquis, Varis Arquitectes, Transversal i Playmedia.
El govern aclareix que quan es van escollir aquestes quatre empreses, "es va obrir un període per fer al·legacions, en què cap d'elles no en va fer, de manera que es va donar per bo el resultat de la primera fase".
En la segona fase, ja només amb quatre finalistes, "el jurat qualificador, format per dotze persones expertes, en representació l'Ajuntament de Manresa, el Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat, l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i un expert independent, va escollir com a proposta més ben valorada la presentada per l'empresa Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions". El govern municipal recorda que "és en aquest moment que Transversal (segona classificada) mostra el seu desacord i comença a qüestionar el concurs". A l'entendre del govern, "Transversal no qüestiona el resultat ni el veredicte del jurat, que ha fet guanyador a Croquis, ni cap moment del procés de la segona volta, sinó que qüestiona la primera volta, que ja s'havia donat per tancada i per bona, i que no havia rebut al·legacions en el termini establert". Cal tenir en compte que aquests és un dels motius del litigi que, en primera instància, el Jurat Contenciós ha fallat a favor de l'empresa, tot i que actualment està recorregut al TSJC.
L'Ajuntament de Manresa va desestimar el recurs per extemporani, "atenent-se també a la doctrina dels actes propis i al principi de bona fe: si no es va presentar recurs contra el resultat de la primera fase, donant-lo tàcitament per bo, no es pot pretendre actuar en sentit contrari quan a posteriori el resultat final no t'és favorable".
Sobre les acusacions de Transversal sobre l'expedient de Playmedia, el govern explica que "durant la primera volta es va requerir a aquesta empresa més informació i aclariments sobre els projectes que havien presentat i un cop aquesta empresa ho va presentar, la documentació es va afegir al seu expedient, dins el termini atorgat a l'empresa per a realitzar aquests aclariments".
Transversal també acusa Croquis, l'empresa guanyadora, "d'atribuir-se projectes que no eren seus en la primera fase del concurs per tal de mostrar la seva vàlua". El govern explica que a la primera fase del concurs es va acreditar l'experiència mitjançant "el que s'anomenen declaracions responsables, un document que acredita que el que es presenta és cert". "Amb tot, i ja davant les acusacions, se'ls va sol·licitar certificats de tots els projectes que havien presentat, documentació que van avançar per correu electrònic i dels quals la regidora Crespo ja disposava al ple del 17 de juny del 2021, i que posteriorment es van entrar oficialment per registre a l'Ajuntament", aclareix.
Una rehabilitació integral d'un edifici de 8.000 metres quadrats
Pel que fa al cost de les obres, el govern municipal recorda que aquesta qüestió s'ha anat informant en diverses comunicacions, la darrera de les quals aquest mes de març.El govern explica que cal tenir en compte que els treballs per rehabilitar l'antic Col·legi Sant Ignasi (segle XVIII-XIX), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), "s'han anat fent per fases, que s'han anat afrontant en funció de la disponibilitat pressupostària i del finançament extern que s'ha anat aconseguint".
Dels 8.000 metres quadrats totals, l'actuació de rehabilitació s'ha centrat en 6.000 (els 2.000 restants corresponen a l'arxiu). A la planta baixa, hi haurà l'espai d'acollida de pelegrins, la recepció i sales per a exposicions temporals. A la primera planta s'hi ubicarà el Museu del Barroc de Catalunya, la segona planta es destinarà al Museu de la ciutat de Manresa i la tercera planta acollirà un espai dedicat a la Fundació de Josep Mestres Cabanes, un magatzem, que serà visitable, i els espais tècnics administratius. Pel que fa al claustre, serà de lliure accés i, per tant, quedarà obert a la ciutadania, que guanyarà un nou espai públic preparat també per programar actes culturals.
Els treballs fets i que queden pendents ascendeixen a 9 milions d'euros, IVA inclòs, explica el govern. Més de la meitat del finançament (5,2 milions d'euros) prové de subvencions específiques per a la recuperació de patrimoni, provinents dels fons europeus Feder, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels fons Next Generation, de la convocatòria del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. El percentatge subvencionat, que ara és del 57,8%, encara té marge per augmentar, ja que poden arribar més ajuts en un futur.
En aquests moments, s'està encarant el tram final de les obres dels nous accessos i de la rehabilitació interior. En paral·lel, l'Ajuntament de Manresa ja ha iniciat la licitació dels treballs de les noves sales del Museu del Barroc, que inclouen l'adequació dels espais i les instal·lacions d'electricitat, climatització i seguretat i, finalment, l'execució de la museografia. Es preveu que els treballs es desenvolupin al llarg d'aquest any i que les noves sales es puguin inaugurar el 2024.
El govern posa èmfasi en el fet que la intervenció a l'antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa "és una acció estratègica que permet complir diversos objectius: recuperar patrimoni, guanyar un equipament cultural de referència al país, transformar urbanísticament tot l'entorn, revitalitzar el Centre Històric, en especial el barri de les Escodines, i deixar un llegat físic de la commemoració dels 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa, que s'ha desenvolupat amb l'objectiu de potenciar la ciutat com a destinació turística a través de la petjada patrimonial ignasiana i del fet que Manresa és final del Camí Ignasià".