Pere Fontanals: El nou govern de Moià, amb el seu nou alcalde al capdavant, ha hagut de decidir entre justícia i supervivència en aquests primers mesos de legislatura. Denunciar la gestió dels darrers anys de montrassisme deixant enfonsar el poble en la pitjor de les misèries conegudes mai per un municipi des de la intervenció de Marbella o ajustar la cintura a una carretera de revolts, prendre una biodramina per no vomitar i seguir les instruccions per deixar el tram de via que els conduïa al barranc. Perquè en tot cas el forat heretat de l'anterior alcalde –CiU- que deixava la casa consistorial en fallida només el pot tapar –o mig tapar- la Generalitat –CiU- o la Diputació –més CiU-.

Que a un li vindria de gust explicar tot el que ha trobat a l'ajuntament o, fins i tot, passar pel jutjat en cas que fos necessari? Oi tant que sí! De fet, qualsevol que en tingui proves tant pot fer una cosa com l'altra si ho creu convenient, que per ensenyar factures als mitjans o presentar denúncies no cal ser alcalde o govern d'enlloc. En el bar, o fent la timba, o des del teclat de l'ordinador pot semblar fàcil: ho esbombo tot i merda per qui quedi, però l'alcalde ha de preveure com gestionarà el municipi en dos, tres i quatre anys: i un municipi en fallida no es gestiona: es cedeix a l'estat per a què en faci llonganisses (de les barates i dolentes).

Dionís Guiteras va triar explicar els números que es trobava sense fer cap valoració subjectiva i, a partir d'aquí, anar allà on calgués –o sigui CiU- per buscar suports amb una carta a la màniga. No cal anar massa lluny per recordar, fa un any i mig, com CiU i PSC s'intercanviaven cromos a Barcelona per no obrir comissions d'investigació municipals. I és clar que hi havia la possibilitat de fotre foc a l'anterior govern, però amb la certesa que el foc afectaria la carta de la màniga i, de passada, el poble.

Això té un cost minúscul i d'encenalls per a Guiteras, però que potser en la immediatesa li pot pesar com una llosa: la indignació de comprovar que hi ha qui no veu més enllà dels seus nassos i l'emprenyada de veure els malbaratadors complaent-se de la immunitat circumstancialment assolida.

Moià té molt camí per córrer com a encreuament de tres comarques o com a capital de comarca nova i qui va pecar no se'n salvarà, ni que sigui en la propera vida.