
Els immigrants "reben tots els ajuts dels serveis socials"? Els immigrants "són incívics"? Els negocis regentats per nouvinguts "actuen fora de la normativa i tenen facilitats fiscals"? Els immigrants "ens treuen la feina i a més no cotitzen a la seguretat social"? Per combatre tots aquests rumors a l'entorn de la nova immigració, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han decidit unir esforços per combatre'ls mitjançant una campanya conjunta adreçada al conjunt de la població.
I com es combaten aquests rumors, clixés i estereotips? Amb dades dades objectives, segons que van explicar dimarts representants de les tres institucions. Per exemple, en el cas del rumor "els negocis d'immigrant actuen fora de la normativa", la campanya explicarà que la normativa vigent detalla que els comerços de menys de 150 m2 poden obrir tots els dies excepte els festius de tancament obligatori.
La tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, assegura que "és important tallar d'arrel els rumors que no són certs i per això, fem campanyes com aquesta". El director general d'Immigració, Xavier Bosch, adverteix que hi ha partits que "acceleren la rumorologia" entorn als immigrants en campanya electoral.
436 agents antirumors
Segons que va explicar la diputada adjunta d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona, "la formació és una de les accions prioritàries". De fet, l'Ajuntament de Barcelona ja ha format 436 voluntaris per lluitar contra els falsos rumors sobre els immigrants i, actualment, hi ha llista d'espera per ser un "agent antirumor" per lluitar conta els falsos estereotips que envolten la immigració.
Aquests grups promouen el debat, la reflexió i el coneixement dels diversos col·lectius d'immigrants. Més de 220 entitats -com associacions de veïns i comerciants, i persones individuals- ja s'han adherit a la Xarxa Antirumors de Barcelona per col·laborar. A través del portal web BCN Antirumors, s'ofereix també formació i informació per a tota la població.
La Generalitat també va posar en marxa, al novembre, una web on hi aporta xifres oficials i arguments reals per desmentir que els immigrants rebin més ajudes públiques o que siguin un col·lectiu "privilegiat".
Barrera per a la cohesió social
Es tracta, per tant, d'una iniciativa que respon a l'augment significatiu de la rumorologia en aquest àmbit, que provoca "una barrera per a la convivència i la cohesió social" i que s'ha vist alimentada pels efectes de l'actual crisi econòmica. L'enquesta Percepció dels ciutadans sobre la immigració del Centre d'Estudis Opinió (CEO) publicada l'any passat reflectia, per exemple, com la gran majoria creu que els immigrants reben més atenció per part del sistema públic, tot i que hi ha diversos estudis que demostren el contrari.
