Aquest divendres s'ha fet el primer dels tres debats previstos sobre la independència, amb la participació dels representants de 5 sindicats obrers. Tots cinc han coincidit a defensar el dret d'autodeterminació del poble català, així com de les consultes sobre la independència, com un exercici lògic dels principis de llibertat d'expressió i de participació democràtica directa.

D'altra banda, tot i les diferències ideològiques entre els diferents sindicats, així com les particularitats sectorials en l'àmbit d'actuació de cada un d'ells, tots van valorar que amb la independència s'acabaria el dèficit fiscal de Catalunya i, per tant, es podria disposar de més recursos econòmics, però que això no garantiria necessàriament un millor benestar dels treballadors, ja que –com és lògic– la distribució dels recursos (més abundants o menys) depen de la voluntat política dels governants que hi hagi en cada moment (també en una Catalunya independent) i del model econòmic i de serveis públics que s'impulsi. Els cinc representants sindicals, per tant, cadascun amb els seus matisos ideològics, van sotmetre l'audiència a un bany de realisme sà i convenient. Cal dir, però, que aquests mateixos arguments (totalment vàlids) serveixen per valorar la hipòtesi contrària: la continuïtat de Catalunya al si de l'estat espanyol; perquè, en efecte, hi ha alguna garantia que continuar pertanyent a Espanya s'aplicaran polítiques socials més beneficioses per a la població treballadora?

Aquest interessant debat, molt enriquidor en arguments, va ser protagonitzat pels cinc sindicalistes següents: Xavier Diez (USTEC), Mercè Gómez (UGT), Lluís Martínez (CGT), Salomó Torres (Unió de Pagesos) i Lluís Vidal Sixto (CC.OO.).