
Fos per telèfon, fos en alguna de les poques vegades que havíem compartit taula i mantell, sempre tenia el consell adequat a l'hora de guiar-me sobre com encarar un tema o com dirigir-me a una persona. Políticament només cal fer una repassada al currículum local per veure que era un home tenaç i que vivia el servei públic amb intensitat.
Amb la seva pèrdua em queda aquella sensació agredolça de ser feliç per haver-lo conegut i de sentir-me desamparat per no haver-lo aprofitat més en vida. Em consola saber que ell mateix, lúcidament, el mateix matí de dimecres va anar trucant als seus amics, algun d'ells alcalde i no necessàriament convergent, per acomiadar-se i agrair-los l'amistat. Va marxar conscient que moria, però amb una serenor que molts no podrem aguantar aquest divendres en el seu comiat.