La CUP d'Artés ha emès un comunicat molt crític amb la proposta d'instal·lar càmeres de videovigilància al municipi, impulsada pel PSC i aprovada per unanimitat en el ple de l'Ajuntament amb el suport de la resta de grups municipals. Els cupaires alerten que la mesura pot suposar una vulneració dels drets i de la privacitat dels artesencs i qüestionen que tingui un impacte real en la millora de la seguretat.

Rebuig frontal a la videovigilància

En el comunicat, la CUP d'Artés assegura que el PSC "ha comprat el relat de l'extrema dreta" i lamenta que la proposta hagi tirat endavant amb el vistiplau de tots els partits amb representació al consistori. Segons els cupaires, la instal·lació de càmeres a les entrades del poble i en diversos punts considerats estratègics respon a la voluntat de "mantenir l'ordre establert a qualsevol preu" i pot comportar una "vulneració flagrant dels drets dels artesencs".

La formació considera que la videovigilància no només afecta la privacitat, sinó que també pot esdevenir una amenaça per a la protesta social, una realitat que, segons la CUP, coneixen bé el PSC, Ciudadanos, Junts, ERC i Gent d'Artés, tots ells favorables a la mesura.

Possible ús discriminatori

Un dels punts que genera més preocupació a la CUP és el risc que les càmeres es facin servir de manera discriminatòria contra determinats col·lectius de veïns que, segons denuncien, ja es troben "en el punt de mira constant" dels cossos i forces de seguretat. En aquest sentit, adverteixen que l'argument de la millora de la seguretat i la prevenció de conductes incíviques pot acabar derivant en un control excessiu de l'espai públic.

Dubtes sobre l'eficàcia real

El comunicat també qüestiona l'efectivitat de la videovigilància com a eina per reduir la delinqüència o l'incivisme. La CUP fa referència a diversos estudis acadèmics que, segons exposa, conclouen que no existeix una relació directa entre la instal·lació de càmeres i la disminució dels delictes.

Entre aquests, cita una investigació realitzada arran de la implantació de videocàmeres al centre històric de Màlaga, que apunta que el control excessiu dels espais públics pot frenar el desenvolupament de polítiques socials més efectives a mitjà i llarg termini. A més, segons aquests treballs, l'ús de càmeres pot provocar un desplaçament dels delictes cap a zones properes no vigilades i, en alguns casos, derivar en la privatització de funcions que corresponen a la policia local.

Apostar per polítiques socials

Davant d'aquest escenari, la CUP defensa que un govern municipal encapçalat per un partit d'esquerres hauria d'apostar per polítiques alternatives. Entre aquestes, destaquen el foment de l'activitat al carrer, el reforç dels moviments socials, el manteniment i la neteja de l'espai públic, així com l'educació i la conscienciació ciutadana. També reivindiquen l'enfortiment de les entitats culturals i esportives com a vies per generar cohesió social i sentiment de pertinença al municipi.

Incògnites pendents

Finalment, la CUP d'Artés planteja diversos interrogants sobre la proposta aprovada: quantes càmeres s'instal·laran, en quins punts concrets, qui decidirà quins espais són considerats estratègics i amb quins criteris es prendran aquestes decisions. Segons el grup, aquestes qüestions no han estat prou aclarides i incrementen els dubtes sobre una mesura que consideren "purament punitiva" i poc efectiva.