La renúncia de la CUP d'Artés

Publicat el 12 de juny de 2011 a les 10:55
Pere Fontanals: Que la CUP d'Artés, que es presentava per primera vegada a unes municipals, renunciés divendres a la nit a acceptar els vots d'ERC i PSC, perdó, de GUA i PpA, per encapçalar el consistori hauria de ser llegit com un acte de renúncia capital. Renúncia política i renúncia personal. Renúncia política perquè encara que fos per poc la CUP era la primera de les opcions alternatives a un govern de continuïtat convergent i fent una mica el murri poca gent hauria pogut retreure'ls una rebaixa de les seves exigències programàtiques en un pacte a tres on la formació municipalista comptava amb tres de vuit regidors. En contra d'això la CUP va posar el seu programa sobre la mesa de negociació deixant clar que no tenien voluntat de gestionar el municipi sinó de governar-lo.

A nivell de partit, quan la formació està encara treballant al país per ser un referent municipal, renunciar a aquesta alcaldia és un sacrifici majúscul. Renunciar-hi a nivell personal quan és lògic que es tingui il·lusió per encapçalar el govern del teu poble després de presentar-te per primera vegada, també. I si a nivell egoista es valora la diferència del que es percep en un municipi com Artés per estar a l'alcaldia o en el govern, respecte de ser un regidor de l'oposició, la renúncia ja és total.

El públic profà a l'essència de la política, massa acostumat a la gestió de majories i a l'intercanvi de cromos, pot fer altres valoracions de l'actitud de la CUP a Artés: irresponsables, covards, intransigents,... però si bé és cert que en un possible pacte tripartit la CUP havia de cedir protagonisme a les altres forces, no és menys cert que ningú pot tirar-li en cara que hagi decidir negar-se a governar amb un programa que no satisfeia les seves expectatives de canvi municipal. Temps hi haurà per veure com evoluciona tot plegat, però el seu semi-vot a la investidura de Candàliga demostra que la seva voluntat no era torpedinar-ho tot, sinó poder sentir-se responsables de la seva acció de govern. Per assumir des d'alcaldia accions no volgudes amb el pretext que són conseqüència del pacte de govern, han preferit passar a l'oposició. Algú podrà dir que era el més fàcil; jo per contra opino que van triar la decisió difícil: la de la renúncia.