Comencen les obres de la futura seu de la Generalitat al cor de Manresa, amb una inversió de 24 milions

L'edifici concentrarà els serveis territorials, revitalitzarà el Centre Històric amb una arquitectura sostenible i acollirà l'Oficina d'Atenció Ciutadana integrada

Publicat el 11 d’octubre de 2025 a les 15:44
Actualitzat el 11 d’octubre de 2025 a les 17:50

Les obres de la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central, a Manresa, han començat oficialment amb l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha subratllat que el projecte representa "la primera pedra d'un futur compartit" i reafirma el compromís del Govern amb l'equilibri territorial. L'edifici, que tindrà un període d'execució de trenta mesos i una inversió global de 24 milions d'euros, permetrà unificar els serveis territorials, l'Oficina d'Atenció Ciutadana i fins a 350 treballadors en un únic espai sostenible, integrador i obert al Centre Històric de la ciutat.

Les obres arranquen amb la signatura de l'acta de replanteig

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat l'inici dels treballs de construcció de la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central, després de la signatura de l'acta de replanteig. L'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra s'ha celebrat al Parc de la Seu de Manresa, prop d'on s'ubicarà el nou complex administratiu.

El futur edifici acollirà la Delegació Territorial del Govern, els serveis territorials actualment dispersos per la ciutat i l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) integrada, que ara es troba a la Fàbrica del Salt. Amb la posada en marxa del nou espai, la Generalitat preveu concentrar els seus serveis per millorar-ne l'eficiència i l'atenció al públic.

Els treballs començaran un cop completades les fases d'enderroc i les excavacions arqueològiques, iniciades el setembre del 2022. Les obres s'han dividit en dos lots: el primer, adjudicat a l'UTE Certis Obres i Serveis SA i Cots i Claret SL per 16,5 milions d'euros (IVA inclòs), i el segon, corresponent a les instal·lacions, a Elecnor Servicios y Proyectos SAU, per un import de 6 milions. La inversió total, que inclou les actuacions prèvies i l'enderroc, ascendeix a 24 milions d'euros, amb un termini d'execució de trenta mesos.

"Posem la primera pedra d'un futur compartit"

En la seva intervenció, Albert Dalmau ha destacat el simbolisme de l'acte: "Avui posem la primera pedra d'un edifici, però, sobretot, posem la primera pedra d'un futur compartit, un futur on Catalunya segueix en marxa, on cada comarca té veu i força, on la prosperitat s'entén com un bé comú."

El conseller ha subratllat que el Govern treballa per fer de Catalunya "un país proper, solidari i lliure, que creixi tenint en compte el conjunt del territori i que comparteixi amb la gent la seva prosperitat". Segons Dalmau, el projecte de Manresa "és vertebrador del conjunt de Catalunya" i un pas més per "no deixar ningú enrere".

"Amb aquesta primera pedra, que no és només un element constructiu sinó un símbol, és esperança: aquest futur comença avui i aquí", ha conclòs.

Un espai per a les persones i per al Centre Històric

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, ha remarcat que el nou equipament "serà un espai pensat per servir les persones, obert, accessible i integrador". Segons ha explicat, l'objectiu és "facilitar la vida de la ciutadania i dignificar la feina de les persones que, des de l'administració, fan possible els serveis públics".

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha celebrat que la nova seu de la Generalitat "millorarà el servei que l'administració dona a la ciutadania i, alhora, portarà vida al Centre Històric". Aloy ha posat en valor la seva ubicació "en un indret emblemàtic, just al nucli fundacional de la ciutat", i ha afirmat que el projecte "reforçarà el paper de Manresa com a capital de la Catalunya Central".

Un edifici sostenible i integrat al patrimoni històric

El projecte arquitectònic, dissenyat per la UTE formada per CDB Arquitectura i RFArq Arquitectura, s'ha concebut amb criteris punters de sostenibilitat, eficiència energètica i qualitat ambiental. L'edifici aprofitarà en part l'Antic Palau del Consell de Ciutat -conegut com l'edifici dels antics jutjats-, del segle XVIII i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, i hi afegirà una nova construcció moderna i energèticament sostenible.

Amb una superfície total de 9.075 m2, dels quals 750 m2 es destinaran a l'OAC, el nou complex se situarà al cor del Centre Històric, entre la Plaça Major i la Seu, delimitat pel Parc de la Seu i els carrers Baixada de la Seu, Galceran Andreu i Codinella. La combinació del patrimoni històric amb la nova arquitectura vol simbolitzar la continuïtat entre tradició i modernitat.

El projecte aposta per la integració urbana i la conservació del patrimoni, potenciant l'eix de comunicació entre el casc antic i la resta de la ciutat. A més, generarà una nova mobilitat pel carrer Codinella fins al Parc de la Seu, creant una illa d'equipament oberta i connectada amb la ciutat.

 

  • Albert Dalmau, Elia Tortolero i Marc Aloy durant la col·locació de la primera pedra de la futura seu del Govern a Manresa

Energia neta, estalvi d'aigua i digitalització

El disseny incorpora solucions de sostenibilitat energètica, com la calefacció i refrigeració passives, la ventilació natural i sistemes de climatització d'elevada eficiència amb control intel·ligent. També preveu la producció d'energia renovable i la reducció del consum d'aigua potable gràcies a la reutilització d'aigües pluvials i grises.

Segons els arquitectes Humbert Costas, Carlos Duran i Eliana Crubellati, la proposta planteja "un edifici compacte que combina el conjunt històric amb el nou volum administratiu, amb acabat de pedra per adaptar-se al context urbà".

El complex disposarà d'un pati central obert a la ciutadania, amb accés des dels carrers Codinella i Galceran Andreu, i connexió directa amb el Parc de la Seu. Aquest espai interior tindrà una coberta vidriada que funcionarà com a pulmó tèrmic i acústic: escalfarà les capes superiors a l'hivern i facilitarà la renovació de l'aire a l'estiu, evitant l'acumulació de calor.

També es reurbanitzarà l'entorn, millorant les façanes i els accessos i donant continuïtat a la passarel·la sobre la via de Sant Ignasi.

Un espai únic per a 350 treballadors i 430.000 habitants

Amb la nova seu, la Generalitat racionalitzarà la disposició dels seus serveis a la Catalunya Central, actualment repartits en diferents punts de Manresa. L'edifici reunirà la Delegació Territorial, els serveis territorials i l'OAC, i reservarà espai per a futures ampliacions.

El complex acollirà uns 350 treballadors i permetrà estalviar més d'un milió d'euros anuals en lloguers, manteniment i subministraments. A més, l'OAC integrada facilitarà que la ciutadania pugui fer qualsevol tràmit amb qualsevol departament de la Generalitat des d'un sol punt, cèntric i accessible.

Un projecte que reforça la presència del Govern al territori

El projecte de Manresa s'inscriu en la línia d'edificis corporatius que la Generalitat ha impulsat per descentralitzar i acostar l'administració al territori. Seguint el model de les seus de Girona (2010) i Tortosa (2017), el nou equipament respon als criteris de transformació urbana, espais oberts i proximitat ciutadana que marquen la nova política d'edificis públics.

La construcció de la seu de la Catalunya Central s'emmarca també en la redefinició dels edificis administratius a Lleida, l'Alt Pirineu i Aran i Tarragona, que s'estan desenvolupant sota els mateixos criteris de reforma i modernització dels serveis públics.

El conseller coneix altres projectes estratègics de Manresa

Aprofitant la seva visita a Manresa, el conseller Dalmau ha conegut diversos projectes clau per al desenvolupament de la ciutat i de la Catalunya Central. Al matí ha visitat la Clínica Odontològica Universitària d'UManresa, vinculada a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, inaugurada recentment i especialitzada en salut bucodental. El centre combina formació pràctica per als estudiants d'Odontologia amb atenció assistencial a la ciutadania, especialment als col·lectius amb més dificultats d'accés a tractaments.

Posteriorment, Dalmau ha visitat la Fàbrica Nova, projecte impulsat per l'Ajuntament i la UPC per transformar l'antic recinte fabril Bertrand i Serra en un centre d'innovació i coneixement. El conseller ha expressat el suport del Govern a aquesta iniciativa, que considera "estratègica per a la capitalitat universitària i tecnològica de la Catalunya Central".

La jornada ha culminat amb una visita al polígon industrial del Pont Nou, on avancen les obres d'ampliació del sector Pont Nou II. Aquest projecte, amb un pressupost de prop de 20 milions d'euros, afegirà 168.000 m2 de sòl industrial repartits en vint parcel·les i crearà una nova avinguda -l'avinguda de l'Esport- que connectarà l'Eix Transversal amb el Congost.

Una nova etapa per a Manresa i la Catalunya Central

Les obres de la nova seu de la Generalitat representen molt més que la construcció d'un edifici. Són, com ha dit el conseller Dalmau, "una pedra d'esperança" que simbolitza una nova etapa de proximitat institucional, sostenibilitat i cohesió territorial.

Quan estigui finalitzada, Manresa reforçarà el seu paper com a capital administrativa de la Catalunya Central i la Generalitat disposarà d'un espai de treball modern, eficient i obert a la ciutadania. Un projecte que, des del cor històric de la ciutat, vol projectar un futur compartit per a tot el país.