El ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dimecres ha aprovat inicialment la nova proposta de zona de baixes emissions (ZBE), després de retirar la primera versió a causa de les nombroses al·legacions rebudes. El nou plantejament, defensat pel regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia, és molt més reduït i preveu que la ZBE no entri en funcionament totalment fins, com a mínim, l'any 2028.

La iniciativa ha obtingut el suport del govern municipal, amb l'única excepció de Fem Manresa, que hi ha votat en contra. El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, ha qualificat la primera proposta de "sense-sentit evident" i ha lamentat que el govern no donés resposta a les al·legacions. Garcia ha replicat que, en presentar-se un nou projecte, no calia respondre formalment les al·legacions, però que el consistori s'ha reunit "amb tothom".

Ara s'obre un període d'exposició pública en què particulars i entitats podran presentar noves aportacions abans de la seva aprovació definitiva.

Una proposta de mínims per complir la llei

El nou projecte redueix dràsticament l'abast de la ZBE. Si la versió inicial afectava 3,9 km2 -gairebé el 84% dels residents de la ciutat-, la nova delimitació se centra només en 0,21 km2, que representen un 0,5% del terme municipal i un 2,7% de la superfície urbana. En total, hi viuen 4.970 persones, un 6,2% de la població.

Aquest espai coincideix, en gran part, amb zones ja pacificades del Centre Històric. L'Ajuntament justifica la decisió dient que el canvi no tindrà un impacte ambiental significatiu, ja que Manresa presenta uns nivells de contaminació baixos i que no superen el llindar de diòxid de nitrogen (NO2) des de fa més de 15 anys.

Tot i la seva aplicació reduïda, el consistori argumenta que cal "dibuixar" una ZBE per complir la normativa estatal i, així, no perdre les subvencions al transport públic, que podrien representar fins a 500.000 euros anuals.

Un calendari en dues fases

El pla preveu dues etapes diferenciades:

Primera fase (2028): Aplicació de la ZBE reduïda, limitada al Centre Històric. Només s'activaria en episodis d'alta contaminació i no comportaria sancions immediates.

Segona fase (2030): Ampliació fins a 0,56 km2, que representaria un 26% de la superfície residencial i afectaria un 16,4% de la població. Inclouria zones com el carrer Guimerà i el primer tram del passeig Pere III, àrees que l'Ajuntament preveu convertir principalment en espais per a vianants.

Amb aquest calendari, Manresa es prepara per complir els requisits de la normativa, que exigeix que les ZBE abastin almenys el 25% de la superfície residencial.

Un model similar al d'altres ciutats catalanes

Garcia ha remarcat que la proposta s'alinea amb el model d'altres capitals catalanes com Girona, Lleida o Sabadell, que també han optat per zones de baixes emissions més acotades en comparació amb Barcelona.

El regidor ha defensat que es tracta d'una aposta pragmàtica que permet guanyar temps a l'espera de la normativa definitiva que la Generalitat té previst aprovar en els pròxims anys.

Vehicles afectats i sistema d'etiquetes

La Direcció General de Trànsit (DGT) estableix quatre categories ambientals:

• Etiqueta 0 emissions (blava): Vehicles elèctrics i d'hidrogen.
• Etiqueta ECO (blava i verda): Híbrids i híbrids endollables amb autonomia reduïda.
• Etiqueta C (verda): Gasolina matriculats des de 2006 i dièsel des de 2014.
• Etiqueta B (groga): Gasolina matriculats a partir de 2000 i dièsel a partir de 2006.

Els vehicles sense etiqueta -gasolina anteriors al 2000 i dièsel anteriors al 2006- serien els únics que podrien veure restringit l'accés en cas d'activació de la ZBE. Tot i això, el consistori insisteix que, fins al 2028, no hi haurà multes ni limitacions reals.

Les crítiques de Fem Manresa

Fem Manresa ha estat l'única formació que ha votat en contra del dictamen. La candidatura denuncia que, igual que la primera proposta, la nova ZBE serà "poc efectiva per reduir el trànsit i les emissions" i acusa el govern de manca de projecte clar per a la ciutat

El grup assegura que limitar l'accés en funció de les etiquetes ambientals de la DGT és un criteri injust, ja que no reflecteix les emissions reals dels vehicles i penalitza especialment les persones amb menys recursos que no poden renovar el cotxe. "Un cotxe vell, que moltes famílies encara necessiten, pot ser més net que un de nou segons el manteniment, però la norma només mira la data de matriculació", han assenyalat.

A més, critiquen que el canvi de rumb demostra improvisació i falta de rigor: "ERC, PSC i Impulsem van presentar i defensar una primera versió que no es creien, sense preveure'n les conseqüències. Es van gastar recursos públics en una proposta que ja no serveix i que ha generat malestar".

Fem Manresa aposta per un model alternatiu inspirat en ciutats com Pontevedra, on es prioritza el vianant i es redueix progressivament el trànsit motoritzat, en lloc de basar-se en criteris de renda.

Un debat polític i social obert

El debat sobre la ZBE de Manresa ha tingut un fort ressò ciutadà. La primera proposta va generar fins a 77 al·legacions, en gran part crítiques, que van forçar el govern a replantejar-se el projecte. Ara, amb la versió reduïda, el consistori espera reduir tensions, però el període d'exposició pública torna a obrir la porta a noves aportacions i discrepàncies.

Els grups municipals coincideixen en la importància de la sostenibilitat i la mobilitat, però divergeixen sobre com aplicar mesures concretes i amb quina intensitat. El debat reflecteix un dilema present a moltes ciutats: com compatibilitzar la lluita contra el canvi climàtic amb les necessitats econòmiques i socials de la població.

Conclusions

La nova ZBE de Manresa neix com una proposta de mínims, inactiva durant almenys tres anys, amb l'objectiu principal de garantir subvencions al transport públic i complir amb les exigències legals. Tot i això, continua generant controvèrsia política i social: mentre el govern la defensa com una mostra d'escolta i pragmatisme, l'oposició de Fem Manresa la considera un pedaç ineficaç i injust.

El futur de la mobilitat sostenible a Manresa es decidirà, doncs, entre el calendari de la nova ZBE, les possibles ampliacions a partir del 2030 i la capacitat del consistori d'articular un projecte global que respongui als reptes ambientals, socials i econòmics de la ciutat.