Marc Aloy milita a ERC des de fa més de 20 anys, de la seva època a les JERC -ara Jovent Republicà- i es presenta per primera vegada encapçalant la llista després que guanyés protagonisme en el govern per la "fugida" de Pere Culell en el darrer mandat, i l'enrenou de les gravacions suposadament fetes per Mireia Estefanell.

- Quines són les idees base del programa electoral d'ERC?

- L'eix fonamental és la ciutadania. Volem una ciutat per a les persones en totes les seves vessants; una ciutat que aposti per l'educació, la cultura i l'esport com a eines fonamentals d'inclusió social; que inverteix en serveis socials; que sigui més verda i sostenible, i en la qual la gent gran pugui decidir fins quan vol viure a casa seva, millorant el servei d'assistència domiciliària amb més recursos i lluitant per aconseguir una residència municipal amb places públiques.

- Amb què es traduiria aquesta aposta per l'educació a la qual s'ha referit?

- Pel que fa a l'educació, hem d'afrontar la problemàtica de la segregació escolar i hem de donar resposta a la problemàtica d'uns edificis que han quedat obsolets i, per tant, necessiten un pla de xoc. Tenim l'escola Valldaura que fa més de deu anys que està en un lloc provisional amb mòduls, i des de l'Ajuntament hem d'aconseguir tenir el sòl i posar-lo a disposició de la Generalitat perquè el centre tingui unes instal·lacions permanents.

- També ha parlat d'esport.

- Sí. Pensem que els equipaments esportius no només han de contemplar un nou camp de gespa artificial (que també), sinó que hem de tenir en compte el fantàstic planter d'atletes que té la ciutat. En aquest sentit, creiem que les instal·lacions del Club Atlètic Manresa s'han de millorar. Tampoc ens oblidem de l'esport de proximitat, el dels barris. Tenim molts equipaments educatius que tenen bones instal·lacions esportives però que fora de l'horari lectiu no es fan servir. Per tant, en comptes de plantejar-nos construir més espais esportius, nosaltres apostem per treure el màxim rendiment dels equipaments ja existents. Com? Arribant a acords amb el Departament d'Educació de la Generalitat perquè les entitats esportives puguin dur a terme la seva activitat a les instal·lacions d'una escola fora de l'horari lectiu. 

- Tornant als eixos fonamentals del programa, com aconseguim una ciutat més verda?

- Millorant els grans parcs que tenim -començant pel del Cardener, que és el gran actiu que tenim com a ciutat i que encara ara hi ha molta gent que desconeix- però també fent que tothom pugui tenir, a menys de deu minuts de casa, un parc ben dotat, atractiu, en el qual els infants puguin jugar-hi i on les persones grans també s'hi sentin còmodes. 

- Ara que l'endeutament està molt eixugat, invertir en serveis socials serà una prioritat?

- Aquests tres anys i tres mesos que hem estat en el govern i que hem portat una regidoria complexa com és la de Serveis Socials -en la qual l'Àngels Santolària ha fet una gran feina- hem augmentat totes les partides destinades a millorar la vida de totes les persones amb vulnerabilitat, des de les beques menjador fins a les ajudes a l'habitatge passant per l'obtenció de més habitatge social (hem posat a disposició 160 pisos més) i evitant 156 desnonaments. No obstant, hem de seguir, efectivament, en aquesta línia d'invertir en serveis socials. I una de les coses que hem d'aconseguir en aquest àmbit és obrir definitivament un alberg per casos d'emergència habitacional i doblar els pisos d'emergència, passant dels quatre que hi ha ara, a vuit. Només així podrem donar resposta i atendre aquelles dificultats que es produeixen sense preveure. 

- I pel que fa al gran nombre de pisos buits, sobretot al Centre Històric, vostè que és arquitecte de formació, com abordaria el tema? 

- Al Centre Històric s'hi han abocat milions d'euros, segurament més de cent, amb la voluntat de transformar l'espai públic. Això l'ha fet revitalitzar pel que fa al comerç i la restauració. Només cal comparar la plaça Major que tenim ara amb la que teníem fa 15 anys. No té res a veure: abans estava plena de cotxes i ara està plena de vida. Tanmateix, tenim una dificultat gran amb l'habitatge. D'una banda, hi ha un percentatge altíssim d'aquests pisos que està en mans de propietaris privats, i de l'altra, el tipus de construcció que hi impera és ràpida, de poca qualitat i amb moltes deficiències. Això es deu al fet que Manresa ha estat, històricament, una ciutat molt rebel (no és res negatiu, al contrari), i en 100 anys ens la van cremar tres cops. Fòrum ha actuat molts anys fent grans plans de transformació. Ara per ara, però, nosaltres no som capaços de fer-ne d'aquesta envergadura, i el que hem d'anar fent és microcirurgia. 

- Expliqui's.

- Doncs que des de l'Ajuntament hem de posar en moviment totes aquelles finques que tenim al Centre Històric per transformar-les en habitatges. Si no ho fem invertint, el que hem de tirar endavant són projectes com el de l'habitatge cooperatiu que vam treure a concurs i que ha guanyat una cooperativa que podrà desenvolupar una quinzena d'habitatges a la plaça Hospital. Aquest tipus d'iniciatives ajudaran a donar vida als barris. A banda, des d'ERC apostem per fer pisos per a joves en una finca que l'Ajuntament té al carrer Vallfonollosa, així com per tirar endavant el Pla de Millora Urbana al sector del carrer de les Barreres. Tampoc ens oblidem del petit propietari, a qui ajudarem, acompanyarem i donarem tantes facilitats com puguem perquè rehabiliti els pisos que té. 

- En el debat de dimecres passat a la Cambra de Comerç va parlar-se de repensar la carretera de Vic i de Cardona i de fer, definitivament, una illa de vianants al carrer Guimerà. Tenen alguna proposta pensada?

- Comencem per les carreteres de Vic i de Cardona. Totes dues són l'eix que articula la ciutat de Manresa però, no obstant, no estan pensades per a les persones. Recordo que un dia algú em va dir que els manresans, al Passeig, hi fem la molla, perquè arribem a la Bonavista i, en comptes d'anar a la Sant Domènec per la carretera de Vic, tornem a desfer el camí que hem fet, pel Passeig. És normal: és absolutament ingrat passar per la carretera de Vic, a peu. Però també ho és pels cotxes, ja que cada vegada que algú s'atura per aparcar, es genera un embús extraordinari. 

- Com ho resolem, doncs?

- Primer de tot, elaborant un bon pla de mobilitat que ens digui quin paper juguen, en aquest àmbit, les carreteres de Vic i de Cardona a la ciutat. I penso que això ho hem de veure com una oportunitat per eliminar, tant com puguem, el cotxe, perquè al final és una propietat privada que està ocupant un espai públic. En aquest sentit, el que s'ha d'estudiar és com es pot aprofitar aquest eix que travessa tota la ciutat per millorar el transport públic, i, alhora, com implementem els nous modes de transport que no són el vehicle privat en la mobilitat.

- Es refereix a la bicicleta i al patinet elèctric?

- Sí. Com que Manresa és una ciutat de turons, fins ara hi havia l'excusa que la gent no agafava la bicicleta perquè tot fa massa pujada. Ara, però, han arribat la bici i el patinet elèctrics, i s'estan convertint en una autèntica revolució. Aquí, però, encara no tenim una regulació per aquest tipus de vehicle, i aquest repensament de les carreteres de Vic i de Cardona podria ser l'oportunitat per tirar-la endavant. Tot plegat, amb la voluntat de minimitzar l'impacte del cotxe a la ciutat per a poder-la transformar per a les persones. 

- Però llavors, què se'n farà dels aparcaments (tant gratuïts com de zona blava) que hi ha ara en aquests vials?

- En el moment que tenim unes zones d'estacionament que són de pagament, si som capaços de trobar espais que siguin de pagament però no en superfície, aconseguirem que en superfície puguem tenir més espai per a vianants. L'Anònima, per exemple, és un espai que ens ofereix aquesta oportunitat. 

- Anem al tema del carrer Guimerà.

- No podem esperar més temps per a convertir-lo en illa de vianants. Som una ciutat coneguda arreu com a capital comercial i un referent pel que fa al petit comerç de proximitat, sobretot en l'àmbit de la moda. I el carrer Guimerà no està en les millors condicions. Es tracta del nostre Portal de l'Àngel i hauríem de ser capaços de transformar-lo per a les persones. I això sí que estem disposats a fer-ho en el darrer mandat: un carrer Guimerà on l'espai per a les persones sigui el dominant i que estigui ben connectat amb la plaça Sant Domènec, que és la porta d'entrada al Centre Històric. Sempre, evidentment, escoltant i tenint en compte les necessitats dels comerciants i les dels veïns i veïnes. 

- Parla de la totalitat del Guimerà o només del que va del carrer Sant Joan Baptista de la Salle a la Sant Domènec?

- De tot, de tot. Des de Crist Rei fins a Sant Domènec. Però alerta, perquè el carrer Guimerà també és la Prolongació Guimerà, que arriba fins al carrer Barcelona. Més enllà d'això, el tram que volem que es converteixi en illa de vianants és el que va de Crist Rei fins a Sant Domènec. Però alhora, tampoc ens volem oblidar del que va de Crist Rei al carrer Barcelona. Pensem que està molt desendreçat i que s'hi han de dur a terme actuacions de millora. 

- Canviem de tema: una persona que estigui contenta amb l'acció de govern dels últims tres anys i tres mesos, per què ha de votar ERC i no Junts per Manresa?

- Perquè penso que hem transmès la bona feina feta a l'Ajuntament des d'unes àrees tan importants com ho són les d'Urbanisme, Servis Socials o Ocupació. Pel que fa aquesta darrera, per exemple, hem doblat, pràcticament, els diners destinats a les partides d'ocupació, i això ha estat gràcies a una feina ingent de la regidora Cristina Cruz, que no ha parat de buscar oportunitats per fer programes d'inserció laboral. A banda, també s'ha fet una bona feina des d'Entorn Natural, potenciant el producte de proximitat -de l'horta i del secà- i oferint més rutes per l'Anella Verda. I no menys important, hem fet un nou model de participació perquè creiem fermament que la ciutat l'hem de fer d'una altra manera, i això passa per escoltar la gent i trepitjar el carrer. En aquest sentit, nosaltres hem estat sempre disposats a repensar el model participatiu que actualment tenim a la ciutat.

- Ha parlat molt de les coses fetes, però centrem-nos amb la candidatura que ara encapçala. Quins al·licients té davant les altres?

- És la que presenta més experiència, perquè és la que porta més regidors que ja han format part del govern; que han bregat amb les polítiques municipals; que ja coneixen l'engranatge de l'administració, i que han fet molt bona feina. La nostra candidatura treballarà incansablement perquè Manresa exerceixi indiscutiblement de capital de la Catalunya Central, tot estenent la mà als municipis que en formen part però amb la ferma voluntat de liderar un territori que té mancances encara importants en llocs de treball, infraestructures i transport públic. I ho farem pensant en la totalitat dels ciutadans, i dintre d'aquest tot també hi incloem el 17% de persones que han arribat a Manresa de fora, que participen de la vida social i cultural de la ciutat i que també han de poder participar de la vida política. 

- Dues persones de la seva llista formen part d'aquest grup.

- Correcte. Tots ens omplim la boca parlant de nova ciutadania, però resulta que ERC és l'únic partit que té en lloc de sortida una persona nascuda fora de la Península Ibèrica i que probablement serà el primer regidor d'aquesta ciutat nascut, en aquest cas, al Marroc. També portem una persona nascuda a Romania i estem orgullosos d'aquesta feina que hem fet intentant que la nostra candidatura sigui el reflex de la societat amb qui volem treballar per fer una ciutat encara millor.

- Si en comptes d'estar en un govern de pacte (amb Convergència) ERC hagués governat sola en aquest darrer mandat, hauria fet moltes coses diferents?

- Hauria fet coses diferents sobretot en el model de participació, en la manera com treballem amb la ciutadania. Un alcalde ha d'estar al carrer; ha d'afrontar les problemàtiques. Per exemple, com es va resoldre el conflicte que hi va haver a les Escodines de seguretat ciutadana i infrahabitatge? Doncs amb l'ajuda de tothom: des dels Mossos fins als serveis socials, passant per la Policia Local i, evidentment, els veïns i veïnes del barri. En aquest sentit, des d'ERC ens comprometem a fer unes trobades públiques trimestrals en les quals hi participarà l'alcalde i alguns regidors. Tot plegat, amb l'objectiu que els ciutadans ens puguin explicar quines mancances tenen, quins són els reptes del barri on viuen, o el que sigui.

- Un cop s'hagin celebrat les eleccions, Junts per Manresa serà el pacte preferent? O si amb el PSC es pot arribar a formar govern optaran per aquesta opció?

- Estem contents de la feina que hem fet amb aquesta coalició amb Junts per Manresa. De fet, ens sentim tan corresponsables com ells dels bons números de l'Ajuntament, perquè al final ha estat amb l'esforç de totes les regidories que hem aconseguit reduir aquest deute. A banda d'això, al llarg d'aquest mandat hem arribat a moltíssims pactes amb moltes forces polítiques. I és que el pacte és necessari per arribar a grans consensos. I els grans consensos són els que ens fan avançar decididament per una ciutat millor. Per tant, si nosaltres tenim la responsabilitat de formar govern perquè guanyem les eleccions, és evident que ens reunirem amb totes les formacions. També és evident que hi haurà una deferència per aquell partit que sigui la segona força i també per aquell amb qui hem governat durant aquests tres anys i mig. I serà amb els que compartim més el nostre projecte -social i nacional- amb qui acabarem fent els pactes que siguin necessaris en cada moment.

- Això vol dir que no renuncia a cap tipus de pacte?

- Jo ja vaig dir en el primer debat que vam tenir tots els alcaldables, que amb aquelles formacions que van aplicar l'article 155 i que neguen que el 155 hagi afectat la ciutadania de Catalunya i de Manresa, és molt difícil poder arribar a un pacte de govern. Ara, amb aquestes formacions, la setmana passada vam votar unànimement un dictamen. I n'hem votat molts al llarg del mandat. 

- Repetir els resultats dels comicis del 2015 (amb set regidors) seria un mal resultat per ERC?

- Vam fer un gran salt endavant en les darreres eleccions, amb un resultat espectacular, però ara el nostre objectiu és guanyar. Vam guanyar de manera extraordinària les espanyoles i, per tant, el gran repte des del 28 d'abril és que totes aquelles persones que van apostar per ERC, tornin a fer-ho en aquestes eleccions municipals, permetent, així, que després de 80 anys, ERC pugui tornar a guanyar unes municipals a Manresa.