Pere Fontanals: A l'actual govern de Manresa li hem de reconèixer força encerts, si més no a ulls del general de la població. Una gestió econòmica de tira-línies que ha permès situar el consistori en posició de sortida per a futures i properes inversions, i que l'ha fet guanyar liquiditat a l'hora que es posava al dia en terminis de pagament com marca la nova normativa espanyola; un fer dialogant o, fins i tot de rectificació en alguns casos, com ho mostra l'edifici de la plaça Bages, o els globus sonda a la Balconada en forma de mesquita o zona blava; i un anar fent de formigueta i d'aprofitar la circumstància, sense arriscar massa, però és que la situació no ho permetria, com en el cas de la Torre Lluvià, o la Casa Amigant; i finalment, un compromís amb el procés d'independència que, com a mínim en les formes, ha estat impecable.
I entremig de tot plegat, una que no ha vist gairebé ningú, i que ni ara, en que les desfetes són evidents en forma de llista nova, tampoc no se'n parla: la gran capacitat que ha tingut el govern de CiU de dissimular les dues crisis, no sé si maxi-crisis o mini-crisis, que ha viscut durant el mandat. La primera quan a finals de 2012, l'Ajutament adjudica el concurs per al Quiosc de la plaça Sant Domènec a Llibreria Sobrerroca, SL, sense tenir en compte que la regidora Sílvia Gratacós tenia una participació en l'empresa. I la segona a finals de 2013 - primers de 2014 quan un dels primers esborranys del POUM presentava una plaça Sant Domènec sense l'edifici del Teatre Conservatori, amb el regidor Bacardit per una banda i el regidor Calmet per l'altra, i amb una campanya per la consulta en que el govern no sabia al costat de qui posicionar-se.
Sí, sí, home, sí, ara que estem en període electoral, hi haurà qui pensi que durant el mandat es podia haver retallat d'aquí i d'aquí i d'allà per a tenir més diners per a despesa social; o que s'hauria d'haver fer una auditoria de deute il·legítim i negar-se a pagar allò que és injust; o que s'hauria d'haver sancionat els bancs des del primer dia, o que s'haurien d'haver aplicat polítiques contra la pobresa en comptes de subcontractar a Sor Lucía per cuidar dels pobres. Que sí, que sí, però és que el govern és de CiU, ni de la CUP, ni d'ICV; i l'alcalde és Junyent, ni Maduro, ni Kim Jong-un
I entremig de tot plegat, una que no ha vist gairebé ningú, i que ni ara, en que les desfetes són evidents en forma de llista nova, tampoc no se'n parla: la gran capacitat que ha tingut el govern de CiU de dissimular les dues crisis, no sé si maxi-crisis o mini-crisis, que ha viscut durant el mandat. La primera quan a finals de 2012, l'Ajutament adjudica el concurs per al Quiosc de la plaça Sant Domènec a Llibreria Sobrerroca, SL, sense tenir en compte que la regidora Sílvia Gratacós tenia una participació en l'empresa. I la segona a finals de 2013 - primers de 2014 quan un dels primers esborranys del POUM presentava una plaça Sant Domènec sense l'edifici del Teatre Conservatori, amb el regidor Bacardit per una banda i el regidor Calmet per l'altra, i amb una campanya per la consulta en que el govern no sabia al costat de qui posicionar-se.
Sí, sí, home, sí, ara que estem en període electoral, hi haurà qui pensi que durant el mandat es podia haver retallat d'aquí i d'aquí i d'allà per a tenir més diners per a despesa social; o que s'hauria d'haver fer una auditoria de deute il·legítim i negar-se a pagar allò que és injust; o que s'hauria d'haver sancionat els bancs des del primer dia, o que s'haurien d'haver aplicat polítiques contra la pobresa en comptes de subcontractar a Sor Lucía per cuidar dels pobres. Que sí, que sí, però és que el govern és de CiU, ni de la CUP, ni d'ICV; i l'alcalde és Junyent, ni Maduro, ni Kim Jong-un
