Xavier Sucarrats: El Bàsquet Manresa va confirmar dissabte a Fuenlabrada el desastre que ha significat la temporada 2012/13. Els bagencs van ser un joguina davant un rival directe que els va donar el cop de gràcia.
Aquesta temporada tot ha sortit malament. El club, segurament en una aposta molt honesta, es va cenyir al pressupost i va intentar no gastar més del què preveia ingressar. Per aquest motiu, el Bàsquet Manresa no va incorporar quan les coses ja anaven mal dades el reforç interior tant necessari. A preguntes dels periodistes, Jaume Ponsarnau responia amb un lacònic "no el podem pagar". La contenció econòmica ha estat un tret diferencial amb altres clubs de la mateixa lliga Endesa. Sense anar més lluny, el Blancos de Rueda Valladolid, amb la permanència gairebé assegurada i amb cinc jugadors que han abandonat la seva plantilla per impagaments, anunciava la incorporació d'un reforç fins a final de temporada. Una competició tant professionalitzada com la lliga Endesa pot permetre aquestes situacions?
Però tampoc val excusar-ne només en aquestes circumstàncies. Els diners són un problema i gros. I l'afició ho ha entès a la perfecció. Un deu per a ells. Durant la temporada han passat fets imprevisibles al principi. L'adéu d'Assignia a finals d'any i lesions d'homes importants són contratemps que no passen cada any. Però també cal analitzar què s'hagués pogut fer millor. S'haguessin pogut optimitzar millor els diners disponibles?
Toca fer autocrítica i explicar públicament les errades comeses. La massa social ho mereix. Els propers dies sortiran especulacions sobre possibles renúncies dels equips ascendits o de clubs ACB que tenen greus problemes econòmics. No es pot esperar això. L'equip que puja hauria de pujar i el que baixa hauria de baixar. Per justícia esportiva. I a partir d'aquí, començar a planificar una temporada que hauria de ser a la LEB.
