NacióManresa va demanar a les seves seguidores i seguidors d'Instagram i Facebook que diguessin quins eren, a parer seu, els millors torrons que es feien al Bages i al Moianès. La voluntat del diari era elaborar una llista de les cinc pastisseries amb els torrons artesans més bons de les dues comarques.
En aquest sentit, el que havia de fer tothom que volia participar en aquesta espècie de consulta popular era escriure, en els comentaris vinculats a la publicació, el forn o pastisseria que consideraven que havia d'encapçalar aquest rànquing. La condició era, però, que només en podien citar una. En cas d'anomenar-ne més, se'ls va advertir, es comptabilitzaria únicament el primer comentari.
Quaranta-vuit hores després de la publicació, es va tancar la votació i es va fer el buidatge dels més de 350 comentaris que es van rebre. El resultat d'aquest Top5 el trobareu tot seguit, amb una mica d'explicació de qui hi ha darrere de cada negoci i quins torrons són les joies de la corona de cadascun.
L'ordre del rànquig és descendent (de més votat a menys). Tot i no haver-hi hagut cap empat, NacióManresa vol assenyalar que la diferència de vots entre el 5è classificat i el 6è, va ser molt poca. En aquest sentit, s'ha decidit mencionar aquest darrer establiment, tot i no formar part del TOP5. Es tracta de la Pastisseria Dani, amb locals a Sant Fruitós i Artés.
1. Pastisseria Flor de Neu (Sant Joan de Vilatorrada)
Els germans Meli i Alba Simón són les ànimes de la campiona d'aquest rànquing. Ell, a l'obrador i ella darrere al taulell, fa uns quants anys que van agafar les regnes d'un negoci que van engegar els seus pares el 13 de març del 1973. De fet, els progenitots segueixen molt vinculats a la pastisseria i, tal com asseguren els germans, "en són una peça clau". Igual que David Soto, gran amic de la família i mà dreta del Meli en la creació i elaboració de les desenes i desenes de dolços artesans que ofereixen en el seu local ubicat a l'Avinguda Montserrat, 45, de Sant Joan de Vilatorrada.
El que caracteritza la rebosteria del Flor de Neu és l'harmoniós equilibri entre les receptes més tradicionals amb la innovació i rock'n'roll aportats pel Meli, que des que va entrar com a capità de l'obrador, ha treballat per incorporar a la carta un gran ventall de productes amb la xocolata més gourmet com a principal protagonista. I dintre d'aquesta carta s'hi troben, efectivament, els torrons, un dels seus plats més forts: "A banda dels que feia el meu pare, que són els més clàssics, ja fa uns anys que anem renovant l'oferta de torrons bianualment", explica el Meli. Què vol dir, això? "Doncs que cada 2 anys traiem dos nous sabors (a vegades tres i tot) i retirem els dos amb menys vendes".
Aquesta dinàmica és ben coneguda pels assidus del Flor de Neu, que esperen amb candeletes que arribin les festes de Nadal per tastar les noves creacions d'aquest pastisser que és tot un referent a la comarca. "Aquest any les novetats són el torró Crocus, que té el safrà com a ingredient principal; el Senyor Panís, fet amb blat de moro torrat, i el Cavaca, a base de cafè, vainilla i cacau", apunta, tot afegint que "malgrat que tots els que fem es venen la mar de bé, n'hi ha un que té un èxit especial". Es tracta del de cruixent de neula, la recepta del qual, admet, "no és meva: la vaig aprendre del gran Claudi Uñó, mestre pastisser de Mataró que és una autèntica inspiració i de qui he après molt".
2. Pastisseria El Cigne (Manresa)
L'entusiasme i la passió per la feina ben feta són, en gran part, les responsables que han fet que, a dia d'avui, El Cigne ja acumuli tres generacions de mestres pastissers. L'aventura va començar l'any 1964, quan Artur Blaya i Maria Blanch van obrir, al número 9 del carrer Urgell de Manresa, la primera pastisseria amb aquest nom, que avui en dia encara segueix dempeus.
El negoci funcionava tan bé que anys després el van ampliar posant en marxa un altre local al carrer Barcelona en el qual també s'hi van afegir les filles del matrimoni (l'Eva i la Maria), i el marit d'aquesta darrera, Salvi Pérez, actualment responsable de l'obrador juntament amb el seu fill -i nét dels impulsors del negoci-, David Pérez.
"Portem pràcticament 60 anys en aquest món, i el fet de compartir-lo amb la família encara ens omple més", manifesten els Pérez-Blaya, bo i assegurant que una de les claus del seu èxit és l'aposta decidida de conjuminar tradició i innovació.
I aquest caràcter emprenedor però, alhora, lligat a les arrels, es veu perfectament reflectit en la seva carta de torrons; una carta extensa, amb una vintena de sabors diferents, en la qual s'hi poden trobar els més clàssics (xixona, alacant o trufa), però també els més agosarats, com el de fruits vermells, el de yuzu o el de tofee amb cacauets, nova incorporació d'enguany. Pel que fa als més populars, surten molt els de coco, els de canyella i tots els que tenen la xocolata com a protagonista.
3. Forn i pastisseria Catot (Monistrol de Calders)
Sí, potser des de fora, a simple cop d'ull, podria sorprendre que un localet com el que tenen la família Catot-Brunet a Monistrol de Calders fos de les pastisseries més populars de tot el Moianès. Però ja ho diuen, no? En el pot petit hi ha la bona confitura. I, sens dubte, aquest negoci que a començaments dels anys 50 van obrir el pare i la mare d'Albert Catot, ha sabut no només mantenir el llistó, sinó també apujar-lo, i és que si bé durant els primers trenta-cinc anys, la botiga estava més aviat especialitzada en pa i derivats, en el moment que l'Albert i l'Àngels Brunet -la seva dona- van posar-se al capdavant del negoci, els productes de rebosteria van començar a guanyar terreny.
"Jo havia estudiat per ser pastisser, i havia treballat a El Cigne i també a la Granja Mallorca de Manresa, i va ser un procés molt natural, el d'anar ampliant la carta", explica l'actual propietari, que també celebra que la seva filla Xènia hagi optat per seguir aquest mateix camí: "És molt bona i una gran professional que ens ha ajudat a guanyar un plus de prestigi i de qualitat", somriuen l'Albert i l'Àngels, que és qui la clientela troba darrere del taulell quan entra a l'establiment; un establiment que compta, també, amb un espai amb taules i cadires per poder-hi fer el mos.
Malgrat que el producte que més venen són les Belgues (unes galetes amb sucre, mantega i vainilla semblants a la coca de vidre), quan és temps de torrons, la tornes es canvien: "Els més exitosos són el de crema cremada, el de neula, el de ratafia, el de pa amb oli, sal i xocolata, i el de xocolata amb gerds", asseguren.
4. Pessics pastisseria (Artés)
Ariadna Soler va engegar aquest valent projecte el 2016. Tenia 27 anys i una idea molt clara: fer pastisseria amb el màxim de productes de proximitat possibles. A poder ser, ecològics. Perquè si una cosa té clara aquesta jove emprenedora és que no perquè un dolç sigui deliciós, ha de voler dir que està fet únicament amb sucres refinats. De fet, si alguna cosa caracteritza Pessics és la constant recerca entre el plaer gustatiu i el compromís amb la salut i el territori. D'aquí que en la seva carta faci esment, en diverses ocasions, de productors de quilòmetre zero, així com també incorpori un ventall gens menyspreable de rebosteria apta per a vegans o celíacs.
Ubicat al carrer Rocafort d'Artés, Pessics també compta amb un espai de bar que s'omple pràcticament tots els matins i tardes de clientela assidua; una clientela que és precisament la que, a través del boca-orella, ha fet que la de l'Ariadna sigui una de les pastisseries més ben valorades de tota la comarca: "Molta de la gent que ve recomanada, s'acaba convertint en habitual perquè ens diu que li encanta com treballem", somriu l'artesenca.
Tot i que considera que els torrons no són, ni de bon tros, el seu producte estrella, la pastissera admet que tenen molta requesta, sobretot "el de Suchard -fet amb arròs inflat, xocolata amb llet i praliné d'avellanes- i el de crema cremada".
5. Miquel Pastisser (Sant Joan de Vilatorrada)
Ens trobem davant de la definició per excel·lècia del que és un negoci familiar. Al cent per cent. Per què? Doncs perquè a Miquel Pastisser només hi treballa el mateix Miquel, la seva dona -la Dolors- i les seves tres filles: l'Anna, la Marta i la Laura. La botiga la va obrir el matrimoni l'any 1986, i des de llavors, tot i l'alt nivell de les pastisseries de Sant Joan de Vilatorrada (ja hem vist qui encapçala el rànquing), s'ha sabut consolidar com un dels més apreciats de la comarca. Sense gaire parafernàlies ni pompositats, la família de Miquel Pastisser aposta per un producte de qualitat que prioritzi l'excel·lència en la seva elaboració. De fet, dels cinc membres que hi treballen, quatre són dintre de l'obrador.
Pel que fa als torrons, "els que més venem són el de crema cremada i tots els que porten xocolata, tot i que des que a la carta vam incorporar els de cacauets salats i el de pa amb oli, sal i xocolata, la demanda està molt ajustada", somriu el patriarca, que recorda els seus inicis formant-se a la pastisseria El Cigne.