La línia de tren que uneix Barcelona amb Lleida passant per Manresa desespera tant als seus usuaris com als alcaldes de les poblacions per on discorre el trajecte. Els batlles de Manresa i Mollerussa, Josep Camprubí i Teresa Ginestà, denuncien que el servei té deficiències i no serveix pels ciutadans que volen desplaçar-se a la capital catalana o a la del Segrià. Actualment, s'ha de fer un transbord en autocar de Manresa a Calaf i el tren ja no arriba al centre de Barcelona sinó que el seu trajecte finalitza a Sant Andreu Arenal. A més, el tram en obres encara està pendent de licitació a l'empresa que l'hauria d'arreglar.

La línia de tren que uneix Barcelona i Lleida passant per Manresa continua al mateix pas que fa 151 anys, quan es va inaugurar. De Barcelona a Manresa, el trajecte dura els mateixos vuitanta minuts que quan va néixer, i de Manresa a Lleida els usuaris han de fer un transbord amb autocar per arribar al seu lloc de destí. Segons ha assegurat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, "els responsables de Renfe s'han de plantejar què volen fer amb aquesta línia: convertir-la en una opció turística i, per tant, que no importi el temps; en un metro, amb més freqüència, o en una línia ràpida". En tots els casos, diu, "és necessari començar a fer millores i exigir respostes als seus responsables".

Els usuaris de la línia de tren de mitja distància que uneix Barcelona amb Lleida i que passa per Manresa es mostren cansats quan se'ls pregunta pel trajecte. Abans d'agafar l'autocar que el durà de Manresa a Calaf, on la línia està tallada, el Joan assegurava durant aquest mes de juliol que cansen "les nombroses deficiències d'aquesta línia". Un altre passatger, el Benet, afirma que el trajecte és "llarg i pesat" i, a més, s'hi suma "els nombrosos transbords que hem de fer per arribar al lloc de destí".

Aviat farà un any de la data que el Ministeri de Foment va donar perquè s'acabessin les obres del tram Calaf-Manresa. Les obres, que haurien d'haver finalitzat el 15 de novembre del 2009, encara no han finalitzat i, de fet, encara no ho podran fer a causa del robatori de més de 30 km de catenària nova que hi va haver al mes de maig i que obliga al ministeri, que és el responsable del conjunt de les reformes, a tornar a fer el procés administratiu per adjudicar aquesta obra. L'elevat cost del material sumat al fet de col·locar-lo ha comportat tornar a obrir un procés públic per adjudicar part del projecte.

Adif ha confirmat a l'ACN que ja ha obert dos concursos per adjudicar les obres. Un per al restabliment i millores de la catenària i un altre per a l'adequació de les instal·lacions de telecomunicacions, que fa referència als senyals, semàfors, etc. Segons un portaveu d'Adif, "ja s'han començat a rebre propostes d'empreses disposades a fer les obres, un cop es tanqui el concurs s'hauran de valorar i després adjudicar". La durada de tot aquest procés, segons Adif, "no es podrà estimar fins que s'adjudiqui l'obra". El cost total dels treballs és de 8 milions d'euros, aproximadament.

Davant d'aquest panorama, alguns usuaris es resignen a esperar l'autocar sota el paraigües per suportar millor la calor. D'altres, com en Benet, es queixen perquè tardaran més de cinc hores per arribar fins a casa. Segons l'alcalde de Manresa, calen accions per posar punt final als constants problemes amb què es troben els usuaris: "si els responsables han de controlar millor el material, que ho facin".

La línia 4 de Rodalies
A l'alcalde també li preocupa la línia 4 de Rodalies que uneix Manresa amb Barcelona i on els problemes són "constants": la lentitud del tren, que tarda a fer el trajecte el mateix temps que quan es va inaugurar la línia, fa 151 anys, i la "deficiència del servei" que obliga als passatgers a aturar-se a Sant Andreu Arenal i agafar un autobús o el metro per desplaçar-se fins al centre de Barcelona, assegura Camprubí.

De fet, les línies entre Barcelona i Manresa del servei de Rodalies de Renfe han vist reduït el 15% el nombre de passatgers aquests últims mesos, des que van començar els talls entre les estacions de Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf de Barcelona com a conseqüència de les obres de construcció de l'intercanviador de la Sagrera, que ha de servir per adequar aquesta estació a la connexió del TAV entre Barcelona i Figueres.

Camprubí exigeix celeritat als responsables i lamenta que "aquest país es preocupa molt més dels problemes que afecten a l'àrea metropolitana que als que afecten a les comarques". "La sostenibilitat té un cost", diu, "i si es vol un país sostenible s'han d'aconseguir uns mitjans per ser-ho".

La PTP critica la manca d'informació però confia en la viabilitat de la línia de Manresa
L'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) a les terres de Lleida ha denunciat també recentment l'estat en què es troba el corredor ferroviari que uneix Lleida i Barcelona per la Catalunya interior. Consultada per l'ACN, una de les portaveus de la PTP, Teresa Castellà, critica que des de Foment no s'informi directament als usuaris de la línia sobre l'estat de les obres i quan es podrà a tornar a fer el trajecte íntegrament amb tren. En aquest sentit, destaca la importància del corredor ferroviari donat que és l'únic que connecta les comarques de Ponent amb la Catalunya interior i assenyala que el retard en les obres és una mostra més del poc interès que tenen aquest tipus de línies per les administracions públiques.

Castellà apunta, a més a més, que si els usuaris reivindiquessin els seus drets i posessin de manifest la problemàtica de la línia es podria disminuir en una hora la durada actual del viatge, ja que les obres de remodelació que s'hi han fet en els darrers anys permeten augmentar la velocitat dels combois que, actualment, amb 35 quilòmetres per hora, és la més baixa de tot Catalunya.

Des de la PTP es denuncia que tots aquests inconvenients van en detriment de l'ús d'aquesta infraestructura de manera que cada vegada hi ha més gent que opta per utilitzar el vehicle privat, o que només sigui utilitzada per persones que econòmicament no tinguin cap altra opció de mobilitat.

Els alcaldes de Ponent, amb la vista posada al futur Eix Transversal Ferroviari
Per la seva part, l'alcaldessa de Mollerussa, una capital de comarca de Ponent per on passa aquesta línia, Teresa Ginestà (PSC), ha assegurat a l'ACN que no és veritat que els alcaldes la donin per perduda, sinó tot el contrari, perquè s'està veient com l'Administració està invertint a la línia i, a més, Foment ja ha dit que traurà una nova licitació per substituir el material robat.

Ginestà, però, reconeix que al ser una "gran obra" no serà ràpid el seu acabament, de manera que de moment els ciutadans s'hauran de conformar en treure-li rendibilitat en el seu sentit Lleida, utilitzant la línia com un tren de rodalies. Avui dia, pràcticament cap usuari fa servir aquest tren per anar a Barcelona donat que la durada del trajecte ascendeix a gairebé quatre hores. Per això, són molts els viatgers de Mollerussa, Tàrrega o Cervera que utilitzen el servei per anar fins a Lleida i llavors agafar un TGV fins a la capital catalana.

Malgrat tot, des de les institucions de Ponent l'única esperança per millorar la connexió en tren amb la Catalunya central és la construcció de l'Eix Transversal Ferroviari, un projecte que s'albira a molt llarg termini. Aquest eix està previst que uneixi les comarques de Lleida amb les de Girona des de l'aeroport d'Alguaire (Segrià) passant per les comarques centrals.