Nascut el 9  de setembre de 1945, va estudiar fins al segon grau de  delineant i té el primer curs de mestre de delineants. És casat i té quatre filles. Després de pensar-ho, diu que la seva principal virtut és saber-se oblidar ràpidament de les males actuacions que li poden fer i com a defecte es reconeix intolerant amb les injustícies. És terminant al dir que no té cap fòbia ni a res ni a ningú. Religiosament es confessa ateu i políticament no dubta a identificar-se amb l'esquerra.

- Quan i com neix el "Centro Cultural de Andalucía en Manresa"?
- Ja he explicat alguna vegada que sembla ser que, a Manresa, ens hem d'anar justificant del perquè hi ha dos centres de cultura andalusa, quan aquí, de qualsevol activitat hi ha, sempre, un mínim de dues entitats. Nosaltres, concretament, som una escissió de la "Casa de Andalucía", amb motiu de que un grup de companys andalusos no podíem fer activitats dins la "Casa". Allà vam veure que només sabien fer sevillanes, sevillanes i més sevillanes, quan la cultura andalusa és molt més àmplia, molt més gran. Vam trobar a faltar el teatre, la poesia, no oblidem que Andalusia ha donat grans i bons poetes i moltes altres exponents d'una cultura mols vasta. Al veure que ni la junta ni la gent que voltava per allà estaven interessats en altre cosa que no fossin les sevillanes, vam decidir presentar-nos com  alternativa a la junta que existia. Van convocar l'assemblea, que va resultar la més multitudinària, ja que van fer córrer la veu de que si sortíem nosaltres tancaríem la "Casa". Naturalment vam perdre. Al veure que allà era impossible i nosaltres ja havíem fet alguna activitat, per exemple el primer "Potaje" que es va fer el vàrem realitzar dins la "Casa de Andalucía", el vàrem organitzar nosaltres, decidirem escindir-nos i muntar un centre alternatiu. Tot això passava entre l'any 1998 i 1999. Al final vam registrar el centre el dia 20 de juny de l'any 2000.

- Actualment la relació entre el "Centro Cultural" i la "Casa de Andalucía" com és?
- No podem dir ni que és bona ni que és dolenta, perquè pràcticament no existeix. A títol personal hi ha hagut contactes, concretament jo i el senyor Juan Herrera, ja desaparegut, havíem parlat molt sobre la possibilitat de fer coses en conjunt, però em dóna la sensació que tot acabava en l'àmbit personal i no transcendia a la junta de les entitats.

- Vostès estan afiliats a la "FECAC", la "Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya"?
- Efectivament. Tant nosaltres com la "Casa de Andalucía" hem estat sempre afiliats a la FECAC. Hi havia un error aquí a Manresa quan es creia que el "Día de Andalucía", quan se celebrava a l'"Expo", ho organitzava la "Casa de Andalucía", però en realitat era la FECAC l'entitat organitzadora. Per això podem assegurar que estem afiliats tots. A més, m'uneix una gran relació amb el senyor García Prieto, el president, que el veig com un home molt entregat a fer i donar a conèixer la cultura andalusa a Catalunya.
 

- Com es diferència la celebració que fan vostès del "Día De Andalucía" a com ho fa la "Casa de Andalucía"?
- Nosaltres sempre dediquem el dia de festa a una comarca, a una província o a un territori determinat d'Andalusia amb la intenció d'aprofundir en la cultura d'aquella zona. Ens posem en contacte amb els responsables del lloc, ve a visitar-nos alguna persona responsable de la zona, fem una revista monogràfica dedicada al sector i, en definitiva, dediquem la jornada a enriquir-nos sobre la cultura andalusa, que és molt extensa. Hi ha gent aquí, que és d'Almeria però desconeix la situació de Huelva. Nosaltres aprofundim en la cultura andalusa i donem a conèixer la manera de ser de cada província per enriquir el coneixement de la nostra terra.

- Em consta que estan una mica disgustats amb l'Ajuntament...
- Nosaltres no estem, ni podem estar, disgustats amb l'Ajuntament. Som simplement un centre cultural i l'únic que podem dir és que la qüestió política es pot fer més bé o més malament. Per exemple, durant els dotze anys que tenim d'història, sempre que realitzàvem el dia d'Andalusia ens havia acompanyat l'alcalde de Manresa, com no podia ser d'una altra manera. Aquest anys no ha estat així. No vull treure mèrits a ningú, ja que va venir el regidor de Cultura en representació de l'alcalde, però nosaltres ja estàvem acostumats a que fos la primera autoritat local la que ens acompanyés. Així ho vaig dir al discurs de benvinguda i no m'imagino que ningú s'enfadés gaire, ni tan sols nosaltres estem massa disgustats. Deixem les portes obertes a que en un futur les coses tornin allà on eren.

- Malgrat el tòpic, fals, que tot l'andalús es redueix al vinet, la guitarra i la festa, algunes penyes no ajuden gaire a treure's aquest tipisme mal estès, no creu?
- Els excessos sempre són dolents. Li contesto jo ara, perquè estic aquí, però qualsevol dels companys amb qui vam decidir formar aquest centre li diria el mateix. Hi ha penyes, centres i cases d'Andalusia que fan de la festa única bandera de la seva existència. Malgrat anomenar-se centres culturals es limiten a fer folklore, folklore i més folklore. Nosaltres, per posar un sol exemple, hem fet la diada del poeta del poble. No tant sols poetes andalusos, que és una terra que n'ha donat de molt bons, sinó del poble en general. Antonio i Manuel Machado, Garcia Lorca, Miguel Hernández i com a poeta català vam recollir la poesia d'en Martí i Pol. Per cert vam dubtar entre ell o en Salvador Espriu, però aquest últim té una poesia massa rebuscada. En Martí i Pol ens va convèncer. Dic això per demostrar que no només volem fer folklore, també volem fer cultura. Lliguem la guitarra, el "cante" i la poesia.

- Tenen cap subvenció?
- Sí, i tant. Qualsevol entitat que no busqui alguna subvenció, difícilment arribarà a final de mes. Per exemple, la festa del "Día de Andalucía" se'n va, aproximadament, entre setze i disset mil euros. Això surt en part dels socis, naturalment, però també hem de buscar a l'Ajuntament, al qui els hi estem agraïts, la Junta d'Andalusia i a la Diputació. Alguna vegada hem anant a la Generalitat, però molt poques vegades. La sol·licitud és molt complicada i et fan perdre tot un mes buscant documentacions i paperam, total per una quantitat similar als sis-cents euros. Val més el temps que et fan perdre que no pas la quantitat a rebre, si la reps.

- Vostè, com a andalús, no ja com a president del centre, quina opinió li mereix el sentiment independentista català?
- Com a president d'una entitat no hauria de contestar aquesta pregunta, però com que també sóc persona i visc aquí, les coses de la meva ciutat també són meves i les coses de la meva terra també ho són, a títol personal li haig de confessar que visc l'avenç de l'independentisme amb certa preocupació. Molts dels que vam venir aquí, on vam trobar una terra d'acolliment, ja em perdonarà que faci una mica d'història però nosaltres vam marxar d'allà perquè el capital ens va fer fora, al no crear llocs de treball ens vam veure obligats a venir aquí. El terratinent tenia els diners al banc i allà no s'invertia. Jo no diré que s'invertís aquí, però allà segur que no, probablement sí que es fes aquí, però això no ho sabem. Nosaltres estem molt agraïts al poble que ens va acollir, al començament amb cert recel, deien que els hi veníem a prendre els llocs de treball, però ens van rebre molt bé i a ells els hi agraïm. Però al capital, res de res. El capital no té fronteres. Nosaltres ens hem integrat totalment a Catalunya i, per exemple, quan la transició, també érem molts andalusos, "Garcías", "Pérez" i cognoms no catalans que lluitàvem per les llibertats democràtiques. Recordo el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Sabíem que lluitant per Catalunya també lluitàvem per Andalusia. En conseqüència molts andalusos estem per les autonomies i el creixement de l'independentisme ens preocupa, al menys a mi personalment. Dóna la sensació que anem contracorrent. Quan es busca la unitat d'Europa, quan es volen abolir fronteres, aquí volem fer la nostra frontera particular. És quan em pregunto si s'assoleix la independència, jo què seré? Estranger? Jo sóc andalús i l'estatut em reconeix com a català. Visc i he treballat a Catalunya, però en cas d'independència, perdré la meva condició de català? També es diu, i es justifica la reivindicació dient que Catalunya està mantenint a Espanya...
 

- No creu que l'estat central ens està espoliant?
- El govern central no ho sé, però puc tornar a l'exemple que al seu dia va dir el senyor Ibarra. Si resulta que jo vinc d'Andalusia a treballar aquí, el benefici es queda aquí, no va a la meva terra. Per tant nosaltres hem aportat molts beneficis a Catalunya.

- I aquests beneficis, no creu que van a Madrid i ja no tornen?
- Diuen que les autonomies han de ser solidàries. Jo sí sóc solidari amb la meva terra, amb Andalusia, i vull continuar sent-ho. Per això els meus beneficis, que s'han quedat aquí també vull que repercuteixin al meu poble. L'ideari independentista proclama que tots els beneficis d'aquí es quedin aquí. Jo que sóc autonomista vull aclarir que Espanya no és només Madrid. Els diners van a Madrid i ells reparteixen. Això fa que em senti solidari amb les regions més deprimides. El meu treball i el meu esforç també serveix a millorar la vida dels menys afortunats. Si tornem a l'independentisme és cert que va "in crescendo", s'han fet uns referèndums, m'imagino que n'hi hauran més, però de moment no passa del vint o vint-i-tres per cent la gent que hi està a favor.

- Creu que la manifestació de la Diada tindrà alguna repercussió?
- Jo crec que l'Artur Mas i en Rajoy ja s'estan veient i encara no s'ha fet la manifestació.

- Tornem al principi i parlem del "Centro Cultural de Andalucía en Manresa" que és on vostè es troba més còmode. Creu que alguns mitjans informatius també el marginen?
- Estem disgustats, i molt, amb un mitjà escrit d'àmbit comarcal. No cal dir noms. Nosaltres els hi enviem la informació d'algun acte a realitzar i ells es limiten a tergiversar-lo , conscient o inconscientment . Per aquest mitjà, tot el que es fa aquí són sevillanes, el tòpic de sempre. Nosaltres ens esforcem, com he dit abans, a fomentar la cultura andalusa en tota la seva extensió i un diari es limita a imaginar que només sabem fer sevillanes. Un altre exemple, nosaltres hem aconseguit, com ningú, omplir l'església de Crist Rei; els laterals, les capelles, els fidels atapeïts, per celebrar una missa flamenca. Cap referència al diari, fins i tot vaig telefonar a un càrrec d'aquest diari per queixar-me però no en vaig treure l'entrellat. Una altra vegada volíem fer un acte institucional amb un diputat al Congrés de Madrid, que casualment és ex alcalde del Rubio, població molt coneguda pels immigrants andalusos a Manresa, i no ens ho van deixar fer a l'ajuntament i vam tenir que recórrer al centre cultural del casino. Això no és notícia? Tampoc ha estat notícia que omplíssim el Museu de la Tècnica en una festa on donàvem el clàssic "potaje"? Sempre ens han donat el silenci per resposta i si alguna vegada ha sortit una mínima referència ha sigut perquè jo, personalment, he treballat al màxim fent constar la meva condició de soci fundador del mitjà. I crec que sóc dels pocs que encara té en propietat unes accions, malgrat les pressions que vaig patir quan van canviar de propietari i volien fer-me-les vendre. Per romanticisme encara les tinc i no crec que la seva actuació hagi estat, ni de bon tros, la correcta.

- Com animaria a la gent indecisa a afiliar-se al centre?
- En primer lloc és necessari que abraci la cultural andalusa, que li agradi el flamenc i que hagi llegit alguna cosa de la nostra cultura. Si compleix aquests condicionants, segur que li apassionaria entrar a formar part d'aquest centre on fomentem la cultura. Hi ha molts andalusos que estan cremats de la trajectòria de la "Casa de Andalucía" on s'han limitat a fer folklore i més folklore. Molts s'han donat de baixa perquè allò no és el seu. La cultura andalusa és, ja he dit abans, moltes més coses que són les que volem transcendir des d'aquí. Jo els animaria a venir aquí perquè quans més siguem, més cultura farem i promocionarem.

- Local nou, per a quan?
- Uf!, ja fa anys que hi anem al darrera. Ja hi vam estar treballant en l'època d'en Jordi Valls. Vam arribar a l'acord de que nosaltres busquéssim el local i l'ajuntament pagaria el lloguer. Des d'aleshores ençà hi ha un abisme i actualment em conformaria amb un local que hi hagués un despatxet per atendre a les visites i un petit espai pels assajos i per guardar el material que tenim. Els actes multitudinaris ja els farem a un altre lloc. De totes maneres em fa l'efecte que ho tenim difícil, també gràcies a l' independentisme, hi ha gent que pot creure's que tot el que ens pugui donar l'ajuntament els hi prenem, a ells. No vull interpretar-ho com una fòbia a tot el que representi Andalusia, però...

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA