Dansa i superació personal a la Torre Lluvià

Els murs mentals seran l'eix central de les coreografies que s'oferiran el proper 29 d'abril

Publicat el 27 d’abril de 2015 a les 10:52
Actualitzat el 27 d’abril de 2015 a les 11:06
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, aquest dimecres 29 d'abril a partir de les set de la tarda, la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) presentarà tres peces de dansa a l'espai de la Casa Lluvià acompanyant l'exposició "Presó mental" de Marc Sellarès. 

Les tres peces seran dutes a terme respectivament per Maria Campos Arroyo, Dava (Davinia Descals) i el grup de Ballarines Maria Ribera (Coreògrafa i ballarina), Iris Hinojosa, Mireia Villanova, Laia Miralta, Sandra Ballvé i Núria Berney. 

Cadascuna de les coreografies que s'oferiran tindran lloc en espais diferents de la Casa Lluvià i permetran acompanyar i aprofundir en la reflexió sobre els diversos murs mentals, socials o de gènere que afecten la nostra quotidianitat i que es troben plasmats en l'exposició  de Sellarès.

Maria Campos presentarà una improvisació fruit dels seus treballs recents en dansa contemporània. 

Dava, per la seva banda, oferirà "Des de dins", un espectacle de dansa i música que tracta d'una peça curta de 15 minuts. Expressa una part concreta de les vides de cadascú, parlant d'aquells instants, moments, dies o etapes on hom sent pors, inseguretats, s'infravalora, i s'autodestrueix, fins que obre els ulls i pren consciència de què li passa, s'hi enfronta i es proposa sortir del forat guanyant aquesta lluita. Tot això, acompanyada de la música de Ferran Barrios Vinyes.

La peça que presentaran el grup de Maria Ribera, Iris Hinojosa, Mireia Villanova, Laia Miralta, Sandra Ballvé i Núria Berney es diu "Fem Forats a la paret". La peça neix a partir de la temàtica que els hi suggereix l'exposició "Dones superant murs", d'Oriol Segon, que acompanya l'obra "Presó Mental" . Segons les ballarines, "el primer mur que hem de travessar està en nosaltres mateixes, el mur que ens separa de la nostra pell  per anar endins, i més endins encara, al teixit, ple de memòria i ferides i coses que no volem sentir". Superat aquest mur, afirmen, "superem el de ser mirats, el de la por, el mur que ens posem sovint com una vestimenta per transitar insensibles i protegits".