"La seva marxa obligada suposarà un fort sotrac per a l'escola, i és que estem parlant d'una gran professional que ja fa cinc anys que forma part de l'equip de mestres i que des del primer dia ha treballat com ningú i donat el millor d'ella mateixa", han explicat els membres del claustre de La Renaixença a NacióManresa durant una concentració que ha tingut lloc aquest migdia de dimecres al pati del centre en i que ha comptat amb la participació de les famílies afectades.
"La nostra és una escola de màxima complexitat, amb casuístiques molt diverses complicades de gestionar i amb un alumnat que generalment es troba en situació de vulnerabilitat", assenyala l'equip de professors. En aquest sentit, manifesten, "que una mestra que és una peça clau dintre del nostre claustre hagi de marxar de la nit al dia, no només desajusta l'estructura interna del centre sinó que desconcerta i altera la rutina d'uns infants que ja l'havien agafat com a referent i amb qui ja hi havien travat un fort vincle". Davant de tot això, es pregunten: "Que ja no és important pel Departament d'Educació l'acompanyament emocional i el benestar dels infants?
Tot i ser conscients que la concentració d'avui "no canviarà res", des de l'escola "hem decidit fer una mica de soroll perquè, malauradament, el que ens ha passat a nosaltres no és un cas aïllat; se'n donen desenes al llarg de la setmana a multitud de centres públics del nostre país". Subratllant que "entenem que el Departament s'ha de regir per unes normatives i processos interns" que assegurin que tothom té els mateixos drets i oportunitats, els professors del centre manresà lamenten que "en comptes de valorar-nos com a professionals de l'educació, se'ns tracta com a números que poden anar amunt i avall segons les necessitats de cada moment". Tot plegat, afegeixen, "sense contemplar el vincle personal i professional establert ja no només amb els infants i les famílies sinó també amb la resta de docents".
Els antecedents
Per entendre el cas d'aquesta mestra (que segur que és semblant al de moltes altres), ens hem de remuntar al mes de juny de l'any 2019, moment en el qual va començar el procés d'oposicions docents a Catalunya. Aquesta mestra (que anomenarem Joana per no desvetllar el seu nom real), s'hi va decidir presentar per optar a una plaça de funcionària d'educació infantil. Tot i preparar-se a consciència, tenia força assumit que el més probable seria que no les aprovés, bàsicament perquè era la primera vegada que s'hi presentava i perquè hi havia molta altra gent que tenia molt més bagatge que ella.Per sorpresa -i alegria!- seva, va aprovar. Allò, però, no volia dir que es convertís ipso facto en funcionària, no. Un cop amb la nota, el següent pas era presentar els mèrits. I què són els mèrits? Doncs tot allò que al llarg de la teva carrera professional has fet per formar-te i/o guanyar experiència. Aquí hi entren cursos, jornades de formació i, és clar, els anys treballats a l'escola pública. Depenent dels mèrits que acumules, reps uns punts o en reps uns altres, que fan mitjana amb la nota final de les oposicions. Els que la Joana -que s'havia llicenciat feia sis anys- havia aconseguit acumular no es podien comparar amb els que ostentaven mestres que feia més de vint anys que treballaven. Per tant, tot i haver aprovat les oposicions, va quedar-se sense plaça de funcionària.
El 2021, lluny de rendir-se, va tornar-ho a intentar. També va aprovar-les però, igual que l'any anterior, els mèrits que tenia no li van donar prou punts com per aconseguir plaça. El desànim va ser majúscul.
Poc després de rebre aquella mala notícia, el Departament d'Educació en va comunicar una altra que va deixar-la estupefacta. Resulta que, amb l'objectiu "de reduir la taxa de temporalitat en el conjunt de les administracions públiques", s'havia decidit convocar un procés d'estabilització de plantilles que permetria a un nombre concret de docents passar a formar part del funcionariat català sense necessitat d'examinar-se en oposicions. La fórmula triada per escollir qui entrava en aquest procés i qui no, eren, novament, els mèrits.
¿Com podia ser que el Departament no tingués en compte, abans d'engegar amb tot aquest procés, la gent que ja havia aprovat les oposicions però que s'havia quedat sense plaça per falta de mèrits? ¿Com podia ser que algú que no hagués aprovat mai cap examen de les oposicions però que acumulés més mèrits que la Joana tingués prioritat d'entrar dintre l'engranatge del funcionariat abans que ella que havia fet colzes dos anys i, per postres, havia aprovat?
Aquella incongruència la rosegava, però va decidir no fer-s'hi mala sang i aprofitar aquella oportunitat que el Departament li oferia. Però... Oh, sorpresa! Resulta que quan al mes de març es va publicar la llista definitiva d'admissions (i ara explicarem perquè posem 'definitiva' en cursiva), ella no hi constava. Una altra galleda d'aigua freda que va obligar-la a treure forces d'on no en tenia per tornar-se a preparar per a les oposicions docents del 2023 que començarien a finals de juny -i que va aprovar amb nota.
La cursiva de definitiva
¿Per què hem posat 'definitiva' en cursiva? Doncs perquè resulta que la llista d'admissions pot fluctuar i variar, ja que persones que potser han estat acceptades dintre del concurs de mèrits finalment decideixen rebutjar la plaça que se'ls ofereix i, per tant, aquesta s'atorga a la primera persona de la llista d'espera d'admesos. La Joana, quan al març es va publicar la primera llista definitiva, tenia un centenar de noms al davant, en aquesta llista d'espera. Des del març i fins a aquest setembre, però, han estat tantes les renúncies que, just abans de començar el curs, s'havia convertit en la primera de la llista d'espera d'admissions.Allò volia dir que la seva situació laboral penjava d'un fil, i és que resulta que la plaça que aquest curs estava ocupant a La Renaixença era la d'una substitució de llarga durada. I, segons les normes del Departament, quan algú passa a formar part del funcionariat, l'única plaça que pot ocupar és una vacant. La Joana, doncs, sospitava que si finalment la trucaven perquè havia estat admesa en el marc del procés d'estabilització de plantilles, el més segur seria que la farien marxar de l'escola on havia passat els darrers cinc anys i d'on, a banda de tutora, era la coordinadora dels cicles Infantil i Inicial.
I això és, ni més ni menys, el que ha passat. Després de reunions entre l'equip directiu de La Renaixença i Serveis Territorials; després d'intentar explicar les casuístiques d'un centre de màxima complexitat i la importància vital de la figura de la Joana, tot ha estat en va. "El Departament s'aferra a la legalitat i no es mou d'aquí, i és molt trist", lamenten des de l'escola, que ja asseguren que faran "els impossibles" perquè el curs vinent "la Joana torni a ser una membre més de l'equip".
