Disset persones participaran entre els dies 13 i 17 de febrer en la sisena edició del Curs de Medicina de Rescat de Muntanya que organitza l'Escola de Formació Contínua de la Fundació Universitària del Bages (FUB) a Setcases (Ripollès). Aquesta sisena edició consta d'una jornada més de formació en relació amb les anteriors i incorpora nous continguts per a la capacitació de l'alumnat a l'hora de dur a terme rescats de muntanya. Segons el coordinador del curs, Joan Casadevall, aquesta ampliació s'ha fet a demanda dels alumnes i després de considerar la importància de donar-los una formació més completa que els permeti treballar "amb la màxima seguretat".

El Curs de Medicina de Rescat de Muntanya té un format intensiu perquè professionals de l'àmbit sanitari sàpiguen com han d'actuar en condicions extremes, quan cal tractar un pacient en indrets d'alta muntanya, de difícil accés i a molt baixes temperatures. Es tracta que els alumnes aprenguin a treballar "en les pitjors condicions, que no tenen res a veure amb les urgències hospitalàries", diu Casadevall.

Simulacres a alta muntanya
Una de les principals característiques del curs és el seu vessant pràctic i inclou simulacions d'intervencions en condicions adverses. Per això precisament, el curs es duu a terme a Setcases.

Els simulacres, que en algunes ocasions s'han dut a terme amb temperatures de 14 graus sota zero, es desenvoluparan a la Vall de Morens, prop de l'estació d'esquí de Vallter i a una altitud d'entre 2.300 i 2.500 metres. Està prevista la realització de dos simulacres de rescat de muntanya terrestre i d'un simulacre amb helicòpter que permetran posar a la pràctica els coneixements adquirits en les sessions teòriques i en els tallers.

La part teòrica introduirà els alumnes en la medicina de muntanya, la valoració dels pacients i l'exploració física en aquestes condicions, les tècniques de reanimació, la farmacologia, la valoració de les lesions a les extremitats i les operacions de rescat. També sobre la teoria d'assegurament, ancoratge i nusos, l'orientació o l'helicòpter com a eina de rescat. Es tractarà de la hipotèrmia i de les congelacions, així com del mal agut de muntanya, del pacient traumàtic, de les estratègies d'assistència en medicina de rescat i de les allaus.

A més dels simulacres i la part teòrica, el programa preveu la realització de diferents tallers de valoració i exploració del pacient, de tècniques de reanimació, d'immobilització, de nusos i ancoratges i de tècniques de protecció ambiental en medicina de rescat. A més està prevista una pràctica de recerca i rescat de víctimes d'allaus.

Preparats per arribar fins al pacient
La principal novetat que incorpora aquest any el programa del curs és un mòdul formatiu especialitzat en el material i les tècniques de progressió útils per a sanitaris en operacions de rescat. Segons Joan Casadevall, els sanitaris que han d'intervenir en aquests casos han d'estar preparats per arribar amb cordes, piolets i grampons fins als pacients. Per això, en aquesta edició es faran pràctiques de capacitació en muntanya, tant de progressió, com d'ascens i descens. "No es tracta que siguin uns experts escaladors", diu, "sinó que sàpiguen avançar i retrocedir amb la màxima seguretat".

Professorat expert en rescat i en medicina de muntanya
Un dels avals d'aquesta formació és el professorat, tot ell integrat per professionals sanitaris o rescatadors que treballen en grups de rescat o que són guies de muntanya. Així, entre els professionals hi ha metges, bombers, operadors de vol i guies de barrancs, d'acompanyament i d'alta muntanya. Per a la realització del curs, l'Escola de Formació Contínua de la FUB compta amb la col·laboració del GRAE d'Olot i de l'helicòpter de rescat dels Bombers de la Generalitat, sempre que les condicions meteorològiques el deixin intervenir.