Els exdirectius de les mines de Súria i Sallent han defensat que la seva "primera prioritat" sempre ha estat la d'evitar qualsevol vessament al riu. Els acusats han atribuït l'existència de salinitat a les aigües del Cardener i Llobregat al fet que "ens trobem en una conca salina", i han defensat el bon funcionament de les escombreres -l'espai on s'avoquen els residus- "totalment impermeabilitzades". Tot i això, un d'ells ha reconegut que, "en tres o quatre ocasions, quan hi havia pluges torrencials, sortien filaments de sal de l'escombrera". Els responsables s'enfronten a fins a tres anys i sis mesos de presó per un presumpte delicte ecològic. Es tracta de la primera causa penal contra Iberpotash.

La fiscalia demana tres anys i sis mesos de presó per als acusats Rafael Eduardo S., director tècnic de l'empresa Súria K., i Antonio S., responsable mediambiental. Així mateix, demana dos anys i nou mesos per a José Ramón M., conseller delegat de Súria K i Potasses del Llobregat fins al 1999, quan va cessar del càrrec després de l'adquisició d'aquestes dues societats per part d'Iberpotash. El ministeri fiscal els acusa de fer abocaments il·legals de clorurs, metalls pesants i compostos orgànics volàtils procedents de les mines de Súria i Sallent entre els anys 1997 i 2003. 

A més, el fiscal també reclama als tres exresponsables que assumeixin el cost econòmic de la recuperació ambiental de la zona "fins a l'eliminació de l'elevada salinitat i dels compostos orgànics volàtils que presenten les aigües de diversos pous de la zona i que fan que les seves aigües no puguin ser destinades al consum humà o del bestiar". 

El cas es remunta a l'any 1997, quan l'empresa concessionària de les mines era l'Estat, però es demana la responsabilitat civil a Iberpotash per haver comprat l'empresa quan s'investigaven els vessaments arran de les denúncies de diverses particulars i unes investigacions portades a terme per la fiscalia. De fet, aquesta és la primera causa penal contra Iberpotash.

17 anys esperant el judici
El judici ha hagut d'esperar 17 anys perquè es tanquessin les investigacions de la fiscalia i fos possible fixar una data per a la vista. Josep Ribera, portaveu de la plataforma Prou Sal i un dels denunciants l'any 1997, ha lamentat que s'hagi trigat 17 anys a celebrar el judici i creu que aquest retard es deu al fet que "el sistema legal permet que una empresa molt poderosa faci arbúcies i demani allargaments en moltes qüestions". Per Ribera, "només el fet d'asseure sota un delicte penal una empresa que està contaminant i està deixant un deute al nostre país ho valorem molt positivament". 

Algun vessament coincidint amb forts episodis de pluges
Els acusats han defensat que la seva primera prioritat ha estat sempre la d'evitar qualsevol tipus de vessament al riu i han negat que hagin produït cap abocament il·legal. Un d'ells, Rafael Eduardo S., director tècnic de l'empresa minera Súria K., ha defensat el correcte funcionament de les escombreres que, segons ha dit, estaven totalment impermeabilitzades. Tot i això, ha reconegut que, en ocasions, quan hi havia pluges torrencials, s'havien produït "filaments de sal de l'escombrera". 

Els responsables han reconegut que l'empresa s'ha anat adaptant a les noves tècniques amb plans de restauració com el de l'any 1997, però han acceptat que la situació "s'hauria pogut millorar". 

El col·lector de salmorres "no ha estat una bona obra" 
El director tècnic de l'empresa Súria K., Rafael Eduardo S., ha explicat que, abans de la posada en marxa del col·lector de salmorres, l'any 1989, les aigües de les escombreres es tiraven directament al riu, però a partir de la seva posada en marxa, "la nostra prioritat número 1 era posar tots els mitjans que eren necessaris per evitar qualsevol vessament". Tot i això, l'advocat de l'acusació, Climent Fernàndez, ha recordat que el col·lector de salmorres té moltes fugues i no funciona correctament. Un fet que ha acceptat el mateix acusat, qui ha dit que "el col·lector de salmorres no ha estat una bona obra". 

El judici contra els tres exdirectius s'allargarà al Penal 1 de Manresa fins el proper dijous.