23
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
22:53h
La quarantena d'infants d'entre 3 i 12 anys en risc d'exclusió social que assisteixen al centre obert Casal-Ot de Creu Roja aprendran a nedar a les Piscines Municipals Manel Estiarte Duocastella de Manresa gràcies al conveni que han signat l'ONG amb el Club Natació Manresa, amb el suport de la Fundació Guardiola Sala.
El projecte, que inicialment se signa per als propers dos cursos, ha estat presentat aquest dimarts per Pere Guardiola i Manel i Albert Estiarte, de la Fundació; Montse Gomáriz i Elisabet Ventura, del CN Manresa, i Ferran Sarrió, de Creu Roja, i Judit Farell, del Casal-Ot, en una visita que s'ha fet al centre obert i posteriorment a les piscines.
El projecte, que s'anomena Cap nen sense nedar, aprofita, per una banda, l'expertesa del CN Manresa en l'ensenyament dels esports d'aigua i, per l'altra, l'expertesa de la Creu Roja en l'àmbit assistencial i de protecció de la infància. El projecte tindrà una continuïtat dels dos propers cursos per acompanyar als infants en la seva evolució dins l'aigua, des de les primeres braçades fins, "per què no, a la pràctica esportiva de competició", si es va ampliant l'acord.
Tant el president de la Fundació Guardiola Sala, Pere Guardiola, com la presidenta del CN Manresa, Montse Gomáriz, han destacat que aquests cursets, a més d'iniciar-los en la pràctica esportiva d'aigua, "també són una eina de socialització molt important", que també "aporten en una edat temprana una disciplina i responsabilitat que ajuden a la formació com a adults", ha afegit Manel Estiarte. "Aprendre a nedar no és un luxe, sinó que per a molts nens i nenes és un factor de desigualtat", afirma Elisabet Ventura, impulsora de la iniciativa i membre de la junta directiva del CN Manresa.
L'activitat inclou l'acompanyament des del centre obert Casal-Ot, a la plaça Milcentenari, arribada a la instal·lació esportiva, la realització de l'activitat aquàtica i el retorn de nou al centre.
La quarantena d'infants que participaran en el projecte provenen de famílies en situació d'alt o molt alt risc social, majoritàriament residents al Centre Històric de Manresa, tot i que també n'hi ha d'altres punts de la ciutat que no poden participar en cap altre centre obert de la ciutat per quedar exclosos per edat (de 3 a 6 anys).
El Casal-Ot
Creu Roja a Manresa va iniciar, ja fa 30 anys, el camí de l'atenció a la infància en situació de risc social. Al març de 1990 començà el projecte del Casal-Ot en funcionament de caps de setmana.
L'objectiu del Casal-Ot d'aleshores era cobrir mancances bàsiques dels infants i tenia un alt component assistencial. Més tard va determinar que la problemàtica presentada pels infants requeria un seguiment professional i de manera diària.
L'any 1993, un acord entre la Direcció General d'Atenció a la Infància, l'Ajuntament de Manresa i Creu Roja a Manresa va convertir el Casal-Ot en un centre obert per infants d'elevat risc social.
El Casal-Ot acompanya els infants amb risc en la seva formació escolar durant les hores no lectives, facilitant-los-los eines com ordinadors o internet, o ajudant-los en el seguiment dels deures i treballs escolars. També té una funció detectora de possibles problemàtiques familiars i també ofereix als infants un servei de dutxes o de bugaderia, entre d'altres. Cal tenir en compte que algunes de les famílies dels infants usuaris del centre obert viuen en infrahabitatges, algun dels quals no té ni aigua corrent.
El CN Manresa i les piscines Manel Estiarte Duocastella
El CN Manresa és un dels clubs de natació més antics i de referència de la natació a Catalunya. L'entitat compta amb més de 300 esportistes entre les diferents seccions (natació, waterpolo, triatló i natació artística), amb una escola esportiva especialitzada en la iniciació i la tecnificació dels esports aquàtics.
Ha estat històricament el club amb més esportistes olímpics de la ciutat i l'únic amb campions olímpics, ja que, a Atlanta 1996, Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz es van penjar l'or al coll.
Les piscines municipals Manel Estiarte Duocastella arrosseguen una història carregada de fites. Manresa va ser seu de la primera piscina municipal de Catalunya, l'any 1932, i també de les primeres piscines cobertes de l'Estat, l'any 1955.
El projecte, que inicialment se signa per als propers dos cursos, ha estat presentat aquest dimarts per Pere Guardiola i Manel i Albert Estiarte, de la Fundació; Montse Gomáriz i Elisabet Ventura, del CN Manresa, i Ferran Sarrió, de Creu Roja, i Judit Farell, del Casal-Ot, en una visita que s'ha fet al centre obert i posteriorment a les piscines.
El projecte, que s'anomena Cap nen sense nedar, aprofita, per una banda, l'expertesa del CN Manresa en l'ensenyament dels esports d'aigua i, per l'altra, l'expertesa de la Creu Roja en l'àmbit assistencial i de protecció de la infància. El projecte tindrà una continuïtat dels dos propers cursos per acompanyar als infants en la seva evolució dins l'aigua, des de les primeres braçades fins, "per què no, a la pràctica esportiva de competició", si es va ampliant l'acord.
Tant el president de la Fundació Guardiola Sala, Pere Guardiola, com la presidenta del CN Manresa, Montse Gomáriz, han destacat que aquests cursets, a més d'iniciar-los en la pràctica esportiva d'aigua, "també són una eina de socialització molt important", que també "aporten en una edat temprana una disciplina i responsabilitat que ajuden a la formació com a adults", ha afegit Manel Estiarte. "Aprendre a nedar no és un luxe, sinó que per a molts nens i nenes és un factor de desigualtat", afirma Elisabet Ventura, impulsora de la iniciativa i membre de la junta directiva del CN Manresa.
L'activitat inclou l'acompanyament des del centre obert Casal-Ot, a la plaça Milcentenari, arribada a la instal·lació esportiva, la realització de l'activitat aquàtica i el retorn de nou al centre.
La quarantena d'infants que participaran en el projecte provenen de famílies en situació d'alt o molt alt risc social, majoritàriament residents al Centre Històric de Manresa, tot i que també n'hi ha d'altres punts de la ciutat que no poden participar en cap altre centre obert de la ciutat per quedar exclosos per edat (de 3 a 6 anys).
El Casal-Ot
Creu Roja a Manresa va iniciar, ja fa 30 anys, el camí de l'atenció a la infància en situació de risc social. Al març de 1990 començà el projecte del Casal-Ot en funcionament de caps de setmana.
L'objectiu del Casal-Ot d'aleshores era cobrir mancances bàsiques dels infants i tenia un alt component assistencial. Més tard va determinar que la problemàtica presentada pels infants requeria un seguiment professional i de manera diària.
L'any 1993, un acord entre la Direcció General d'Atenció a la Infància, l'Ajuntament de Manresa i Creu Roja a Manresa va convertir el Casal-Ot en un centre obert per infants d'elevat risc social.
El Casal-Ot acompanya els infants amb risc en la seva formació escolar durant les hores no lectives, facilitant-los-los eines com ordinadors o internet, o ajudant-los en el seguiment dels deures i treballs escolars. També té una funció detectora de possibles problemàtiques familiars i també ofereix als infants un servei de dutxes o de bugaderia, entre d'altres. Cal tenir en compte que algunes de les famílies dels infants usuaris del centre obert viuen en infrahabitatges, algun dels quals no té ni aigua corrent.
El CN Manresa i les piscines Manel Estiarte Duocastella
El CN Manresa és un dels clubs de natació més antics i de referència de la natació a Catalunya. L'entitat compta amb més de 300 esportistes entre les diferents seccions (natació, waterpolo, triatló i natació artística), amb una escola esportiva especialitzada en la iniciació i la tecnificació dels esports aquàtics.
Ha estat històricament el club amb més esportistes olímpics de la ciutat i l'únic amb campions olímpics, ja que, a Atlanta 1996, Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz es van penjar l'or al coll.
Les piscines municipals Manel Estiarte Duocastella arrosseguen una història carregada de fites. Manresa va ser seu de la primera piscina municipal de Catalunya, l'any 1932, i també de les primeres piscines cobertes de l'Estat, l'any 1955.